Història de la Música: De l'Antiguitat al Renaixement
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,5 KB
La música en l'Antiguitat grega
Actualment, només conservem uns 20 minuts de música grega escrita. L'obra Sobre la Música d'Aristides Quintilià (segles I-II d.C.) és fonamental per entendre la teoria musical d'aquell moment.
La concepció musical es basava en la línia melòdica pura, estretament lligada al text, a la rítmica i a la dansa. L'execució es fonamentava en la improvisació i no existia una notació fixa. La filosofia musical, segons Pitàgores, buscava recrear la naturalesa mitjançant un sistema modal basat en el tetracord, no en l'escala moderna.
L'Època Medieval i el Cant Gregorià
A l'Edat Mitjana, el temps es dividia en dos plans: el temps diví (etern) i el temps terrenal (finit). La litúrgia evoca aquesta circularitat.
- Cant Gregorià: Monòdic, amb intervals curts, dissenyat per a l'assemblea.
- Estructura de la missa: Es divideix en l'Ordinari (part fixa: Credo, Sanctus, Agnus Dei) i el Propi (segons el sant o la festivitat).
- Fonts documentals: El Kyriale (ordinari), el Gradual i l'Antifonari (propi), i el Liber Usualis (s. XX).
Polifonia: Del Còdex Calixtinus a l'Ars Nova
La polifonia va sorgir amb l'Ars Antiqua (segles XII-XIV). El Còdex Calixtinus (Catedral de Santiago de Compostel·la) és una peça clau que conté música gregoriana i els primers exemples de polifonia a Espanya, incloent-hi el Con Gaudeamus Catholici.
D'altra banda, el Llibre Vermell de Montserrat (finals del s. XIV) pertany a l'Ars Nova, un estil més refinat i complex. Recull peces en llatí (O Virgo Splendens) i en català (Ballada dels Goytxs de Nostre Dona).
El Renaixement i la matemàtica musical
El Renaixement musical s'inicia amb la construcció de la cúpula de Santa Maria del Fiore (1436). L'obra Nuper Rosarum Flores de Guillaume Dufay n'és un referent.
Mentre que musicòlegs com Charles Warren van suggerir un homenatge a l'arquitecte Brunelleschi, estudis posteriors de Craig Wright proposen que les proporcions de l'obra es basen en les mesures bíbliques del Temple de Jerusalem, reflectint la relació entre la música i l'exactitud matemàtica de l'època.