Història de la Monarquia a Espanya

Monarquia de Amadeu I (1870-73)

Amadeu té el suport dels progressistes, unionistes i demòcrates però té l'oposició dels moderats i l'església. Els carlins aprofiten per proclamar rei a Carles VII i els republicans a proclamar una república. Cuba s'independitza i el rei abdica.

1ra República (73-74)

La república té el suport del sector popular i proposa un programa de reformes econòmiques i socials. Va tenir 4 presidents: Figueres, Pi i Margall, Salmeron i Castelar, però un seguit de problemes no van fer possible que es consolidés:

• Divisions en el republicanisme entre unitaris i federals i entre moderats i intransigents.
• Dificultat a Cuba i inici d'una nova guerra carlina.
• Insurrecció cantonal a Cartagena.
• Oposició dels monàrquics.

Gener del 1874 es fa un cop d'estat pel general Pavía que dona la presidència a Serrano (República conservadora i presidencialista).

Restauració Borbònica (1874-1902)

El pronunciament de Martínez Campos al 1874 proclama a Alfonso XII com a rei.

Sistema Canovista

L'ideòleg de la restauració monàrquica va ser Antonio Cánovas del Castillo, polític conservador que volia una monarquia constitucional sense revoltes. El primer objectiu era la pacificació del país, fi de la guerra carlina i de la insurrecció de Cuba (pau de Zanjón).

Proclama la constitució del 1876 que proposa una monarquia constitucional, sobirania compartida entre les Corts i el rei, Corts amb dues cambres (Congrés i Senat) i amplis poders al monarca, i declara l'estat confessional. Una constitució moderada i flexible a cada govern.

Per evitar aixecaments militars, l'exèrcit es subordina al poder civil.