Història Moderna: Imperialisme, Guerres i Revolucions

1. La Segona Revolució Industrial

Explosió Blanca i Migracions

A Europa es va produir un important creixement demogràfic anomenat explosió blanca. Les causes van ser:

• Disminució de la mortalitat (millor qualitat de vida)
• Manteniment de la natalitat elevada

Uns 40 milions d'europeus van emigrar a: Argentina, Nova Zelanda, Brasil, Canadà i Estats Units.

Noves Fonts d'Energia i Reducció de Distàncies

L'electricitat i el petroli

L'ús industrial de l'electricitat va desplaçar la màquina de vapor i la seva aplicació a l'enllumenat va transformar la vida de milions de persones. El motor d'explosió, permeté usar petroli com a combustible per al transport, revolucionant la comunicació i el transport.

Noves Indústries i Empreses Més Grans

El nou motor de l'economia va passar a ser les indústries químiques, de l'acer i l'automoció. Al ser molt grans les inversions necessàries, les empreses van optar per:

• L'associació d'empreses
• L'absorció de les menys poderoses per part de les més potents

Les Conquestes del Proletariat

El nombre d'obrers organitzats en sindicats i partits socialistes va créixer, i van exigir amb més força millores en les condicions de treball:

• Limitar el treball infantil
• Establir el descans dominical
• Reduir la jornada laboral a 8 hores

2. L'Imperialisme

El Camí a l'Imperialisme

Imperialisme: espoliació de recursos, explotació econòmica i domini polític.

• Espoliació: acció de desposseir algú d'allò que li pertany. Robatori legalitzat.
• Explotació: acció de treure profit del producte d'alguna cosa. Abusar d'algú en profit propi.
• Domini: acció d'exercir la força sobre un poble, disposar lliurement d'un territori i dels seus habitants.

Les Causes de l'Imperialisme

Causes Econòmiques

• L'excés de població va provocar que molts europeus busquessin noves terres.
• La necessitat de buscar nous mercats.
• Recerca de matèries primeres i mà d'obra barata.

Causes Polítiques

Els europeus van justificar el seu domini del món amb idees racistes.

El Repartiment del Món

L'Imperi Britànic presentava una extensió de 30 milions de quilòmetres quadrats. No totes les colònies britàniques tenien les mateixes funcions.

Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica eren colònies de poblament, amb una gran quantitat de població blanca. A Sud-àfrica, la població negra va aconseguir sobreviure tot i que va patir un règim d'apartheid.

Apartheid: segregació racial defensada pels blancs sud-africans, que representava l'existència de lleis avantatjoses per a la minoria blanca.

Les colònies on els blancs van establir formes de govern europeu s'anomenaven dominis. Altres territoris conquerits pels britànics van esdevenir simples colònies d'explotació.

Algunes colònies depenien directament de la metròpoli, que enviava governadors, funcionaris i soldats per exercir el seu control.

Metròpoli: qualsevol país que posseeix colònies.

En altres s'establia un règim de protectorat on es mantenia un govern indígena.

Protectorat: forma de govern que exerceix una metròpoli sobre una colònia respectant el govern dels indígenes, però es reserva les relacions exteriors, les competències econòmiques i l'aplicació de la justícia.

Les Conseqüències de l'Imperialisme

Les conseqüències de l'imperialisme cal considerar-les des del punt de vista dels territoris ocupats i també des de les metròpolis.

Les metròpolis van obtenir molt profit de l'imperialisme. Europa va poder desfer-se de l'excedent demogràfic i mantenir un sistema econòmic que proporcionava grans beneficis a les empreses.

3. La Primera Guerra Mundial

Causes

• Enfrontaments entre les potències europees per la disputa de colònies.
• Conflictes fronterers al continent europeu.

Esclat

28 de juny de 1914. Uns membres d'un grup nacionalista serbi van assassinar l'hereu de la corona austríaca i Àustria va declarar la guerra a Sèrbia.

Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria, Turquia)

Aliats (França, Regne Unit, Rússia i Sèrbia)

Fases de la Guerra

• Guerra de moviments: Les potències centrals van fer un atac simultani sobre Bèlgica, França i Rússia.
• Guerra de posicions: Es van atrinxerar als fronts i aquests es van mantenir estables.
• Intervenció dels Estats Units: Amb la Revolució Soviètica, els russos es van retirar. Els Estats Units, que havien prestat molts diners a França i el Regne Unit, van declarar la guerra a Alemanya i un any més tard, Alemanya es va rendir.

Conseqüències de la Guerra

• Gran quantitat de víctimes: 8 milions de morts i 6 milions d'invàlids.
• Tractat de Versalles: va imposar unes condicions de pau molt dures a Alemanya.
• L'Imperi Austrohongarès va desaparèixer, donant lloc a Àustria, Hongria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Polònia, Estònia, Letònia i Lituània.
• Els grans beneficiats van ser els Estats Units, que van cobrar els préstecs fets als països europeus, arruïnats per la guerra.

4. La Revolució Russa

1917: primera revolució obrera i pagesa de la història. Per primera vegada, un govern marxista.

Rússia abans de la Revolució

Segle XX, l'Imperi Rus era l'estat més extens del món. Encara s'hi mantenia el feudalisme, hi havia un emperador o tsar que tenia el poder absolut. La ciutadania russa no tenia cap dret ni llibertat individual. La major part de la població eren pagesos que treballaven terres que eren propietat dels grans terratinents. Només el 10% de la població eren obrers industrials.

Revolució de 1917

Febrer de 1917: Pagesos, obrers i soldats protagonitzen una revolució que provoca l'abdicació de Nicolau II. Rússia passa a ser una República democràtica.

Govern provisional de la república: Dirigit per burgesos, van reconèixer els drets i llibertats dels ciutadans. El nou govern, però, no va satisfer les dues demandes principals de pagesos i obrers: posar fi a la guerra i a la misèria.

La major part de la població donava suport als soviets.

Soviets: eren assemblees de delegats dels pagesos, obrers i soldats. Tenien un poder paral·lel al govern provisional: la població seguia les seves instruccions i controlaven l'ordre públic a través de les milícies armades, la Guàrdia Roja.

Partit Bolxevic: Liderat per Lenin, amb ideologia comunista. Lenin animava pagesos, soldats i obrers a revoltar-se contra el govern provisional per a l'establiment del primer govern comunista de la història.

5. El Dret de vot de les Dones

El 1918, el govern britànic va concedir el vot a les dones més grans de 30 anys. La lluita de les dones, però, s'havia iniciat molt temps abans i encara continua.

Les Primeres Passes

A la societat de l'Antic Règim, la dona tenia un paper subordinat a l'home. Abans de casar-se era sotmesa al pare i, en casar-se, al marit. La igualtat entre individus, una de les fites de la Revolució burgesa, no s'aplicava a les dones. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà només s'entenia per al gènere masculí. Aquí va néixer el feminisme.

Feminisme: Tenia com a punt fonamental el dret a vot. Va sorgir durant la Revolució Francesa. El 1791, Olympe de Gouges va publicar la "Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania". Al llarg del segle XIX van continuar lluitant, sobretot als Estats Units i al Regne Unit. D'aquí va sorgir el Moviment Sufragista, part del moviment feminista que centra la seva actuació en aconseguir el dret a vot.

Sufragisme

El 1866, un pensador liberal va presentar al parlament anglès una proposta perquè es legalitzés el vot femení, però va ser rebutjada. El 1867 es va crear la "National Society for Women's Suffrage", la primera organització clarament sufragista. Aquestes organitzacions van dur a terme mítings, manifestacions i propostes de lleis pels drets de les dones. Davant les negatives dels polítics, algunes dones van incendiar comerços, van fer sabotatges i, fins i tot, atacs a domicilis d'alguns polítics contraris al vot femení.

6. Impressionisme i Avantguardes

El 1870 va sorgir un corrent artístic anomenat impressionisme, un dels primers moviments que van renovar profundament l'art entre 1870 i 1914.

Característiques

Als impressionistes no els interessava reproduir la realitat de forma objectiva. Pretenien captar la llum en un instant fugisser, com la sortida del sol, i també paisatges amb aigua. Pintaven sense dibuix concret, a l'aire lliure, amb colors purs i reflexes. (Claude Monet, Édouard Manet i Pierre-Auguste Renoir)

Postimpressionisme: El dibuix és més clar i constant que el de l'impressionisme. (Vincent van Gogh)

Al segle XX van començar les avantguardes artístiques, moviments pictòrics que es van anar succeint ràpidament i que tenien la voluntat d'arraconar l'art tradicional.

Fauvisme: primera de les avantguardes. (Henri Matisse)

Expressionisme: una altra avantguarda artística. (Edvard Munch)

Cubisme: mostraven un mateix objecte des de molts punts de vista alhora. Utilitzaven la tècnica del collage. (Pablo Picasso i Georges Braque)