Història de la Medicina: Evolució i Tècniques

Medicina Clàssica

Medicina Màgica: Va tenir una forta implantació vinculada als temples i santuaris que es van convertir en el símbol mític de la medicina.

Empèdocles: Va formular la doctrina dels 4 elements: terra, aigua, aire i foc. Serien resultat de la combinació de calor, sequedat, fred i humitat. Va recollir la medicina dels 4 humors.

El diagnòstic es fa quan ja tens la malaltia i el pronòstic quan podem agafar la malaltia i podem prendre defenses perquè es curi abans.

Medicina Hipocràtica

El cos humà està construït per 4 humors: sang produïda pel fetge i vitalitzada al cor, flegma (humor fred vinculat al cervell), bilis negra (la trobem a la melsa) i bilis groga (creada pel fetge).

Galè

Va descobrir que per les artèries també circulava sang i no aire. Considerava la malaltia una conseqüència del desequilibri, alteració o la corrupció d'humors.

Medicina a l'Edat Mitjana

La medicina racional va fer-se enrere a favor de la superstició, la màgia i les pràctiques dels curanderos. Va apuntar grans canvis.

Hospitals: Són institucions socials d'acollida i assistència als malalts de tot tipus. Es tractava d'institucions d'atenció als marginats també. Aquestes institucions es troben lligades a les parròquies.

Medicina Escolàstica: Recuperació dels textos i assimilació de les teories i pràctiques de la medicina clàssica.

Revolució Científica

Classificació de les Malalties

• Empirisme mèdic: Renovació dels coneixements patològics.
• Mecanisme biològic: Desenvolupat per Descartes, però el seu representant és Pàdua, ja que va calcular la quantitat de sang que passa pel cor cada minut.
• Fisiologia: Estudia les funcions dels éssers vius i els mecanismes que regulen i regeixen.
• Patologia: Estudia les causes de les malalties dels organismes que la pateixen.

Escoles Clíniques

• Anatomopatològica: Vinculava la malaltia a algun tipus de lesió morfològica o microscòpica.
• Fisiopatològica: Alteracions funcionals.
• Etiopatològica: Algun tipus d'agent extern, microbis o tòxics.

Pasteur va arribar a la conclusió que les malalties d'origen infecciós eren causades per l'activitat biològica de microbis, va preparar la primera vacuna contra la ràbia.

• Anatomia patològica: S'ocupa de les malformacions microscòpiques.
• Psicoteràpia: Tractament de les malalties mentals. L'objectiu és estudiar els mecanismes interns que constitueixen el lligam entre el cos i la psique.
• Antisèpsia: Pràctica terapèutica que té per objecte combatre i prevenir les infeccions.
• Asèpsia: Mètode preventiu de les infeccions.

Institució Hospitalària

Va ser important en el desenvolupament del pensament mèdic. Més endavant els avenços es van traslladar de la medicina als laboratoris. Els hospitals van anar augmentant.

Acte Mèdic

Els elements són: anàmnesi, exploració, diagnòstic i pronòstic, indicació terapèutica.

• Els símptomes són senyals subjectius de la malaltia, trastorns que pateix el malalt i que comunica al metge.
• Els signes són el resultat de mètodes d'exploració objectius, aplicats pel metge.

Exploració clínica immediata: palpació, auscultació, exploració dels reflexos nerviosos, determinació de la pressió arterial i de la temperatura.

Tipus de diagnòstic: exploració anatòmica, exploració funcional, anàlisi de fluids (sang, orina).

Exploració Anatòmica

• Radiografia: Sotmetre un cos a l'acció dels raigs X. Les radiografies permeten definir el perfil dels òrgans com els ossos i veure l'organització de l'esquelet.
• Ecografia: Travessar un teixit viu amb una ona d'ultrasons. Es fa servir en l'exploració d'òrgans tous, com el fetge o els ronyons.
• Endoscòpia: Introducció de fibres òptiques pels orificis naturals del cos per tal d'examinar els racons més amagats de l'interior de les cavitats (bronquitis).
• Escàner (TAC): Visualitzar les diferents parts del cos en seccions successives molt fines i observar-ne els detalls més petits. Consta d'un tub de raigs X i un detector que analitzen la fracció de raigs absorbits pels teixits.
• Biòpsia: Extracció d'una petita part de teixit viu a l'organisme (diagnosi de tumors).

Exploració Funcional

• Electromiografia: Introduir elèctrodes en el múscul. L'activació de les fibres en modificar la intensitat del corrent elèctric.
• Termografia: Filmar el cos amb una càmera sensible a la radiació infraroja que emet qualsevol cos calent i projectar la pel·lícula en una pantalla (tumors malignes).
• Gammagrafia: Injectar isòtops en els pacients en quantitats molt controlades (ronyons, ossos, cor).
• Ressonància magnètica: Els elements químics emeten uns senyals característics enregistrables.

Anàlisi de Sang

Extreuen sang que es guarda en un tub amb heparina, que és una substància que impedeix la coagulació. La sang s'estudia al microscopi per saber si la composició cel·lular és normal.

• Hematòcrit: Percentatge de glòbuls vermells respecte del volum total de la sang.
• Hemoglobina: És una proteïna especialitzada en el transport d'oxigen que ocupa tot l'interior de les hematies i és responsable del color de la sang.

Trasplantament d'Òrgans

Calen intervencions quirúrgiques complexes perquè s'han d'unir vasos sanguinis i conductes excretors. Perquè sigui compatible s'estudia entre el receptor i donant que la compatibilitat sigui màxima, amb una anàlisi de sang.

Trasplantament de Teixits

Les cèl·lules s'injecten i es deixa que s'implantin soles. Són dosis de quimioteràpia amb radioteràpia o sense. Això elimina les cèl·lules mare sanes de la medul·la òssia.

Objectiu de la Farmacologia

Determinar els principis actius o substàncies que tenen efectes específics davant de la malaltia.

Primer antibiòtic: penicil·lina (va lluitar contra les malalties infeccioses). La van utilitzar per a plantes curatives o medicinals.

Elaboració de Medicaments

• Medicament: Substància d'origen mineral, animal o vegetal amb efectes medicinals.
• Principi actiu: Molècula que té activitat farmacològica i terapèutica.
• Excipient: Substància que acompanya el principi actiu i ajuda a assimilar-lo.
• Tractament radical: Vol dir que el seu efecte ataca les causes de la malaltia.
• Tractament simptomàtic: Vol dir que el seu efecte actua només contra els símptomes.
• Tractament preventiu: No guareix una malaltia però n'evita la complicació.

L'elaboració d'un medicament involucra: ciència, tecnologia i societat.