Història de la llengua catalana fins al segle XVIII

Les llengües a les Illes abans del segle XIII

Les llengües a les Illes abans del segle XIII ● Eivissa: l’illa fou assimilada a la cultura púnica. En la llengua, a diferència de a la cultura popular, pràcticament no trobam més que alguna influència de substrat (Eivissa, Maó) ● Mallorca i Menorca: tenien una població primitiva molt diversa del Mediterrani oriental. La llengua que parlaven continua sent un enigma. Tan sols en trobam testimoni a la toponímia: Búger, Cúber o Alaró. L’ocupació romana, que durà uns 6 segles, s’inicià amb la conquesta de Mallorca i Menorca i amb la fundació de Palma i Pollentia. Després de la petjada lingüística romana, la que deixaren els vàndals i els bizantins fou mínima. Al segle X, els àrabs conquistaren les Illes. Els mossàrabs parlaven una llengua diferent del català de la qual queden restes en topònims: Porto Colom, Muro i Formentera. Finalment, al segle XIII, Jaume I conquista Mallorca i Eivissa, i Alfons II el Franc, Menorca. Aquestes foren repoblades per catalans de la zona oriental 󰘢 que hi dugueren el català. 1º paraules escrites en català són topònims que apareixen al s.IX el Capbreu( llatí) , d’Urgell. A meitats del segle XII el català va tenir un ús escrit.

Del català parlat a l’escrit Primers textos catalans

● Fòrum Iudicum, segle XII- (més antic que es conserva)→ És la versió catalana d’un 🔢 codi de lleis visigòtiques; la seva importància és + històrica i lingüística que literària. ● Les Homilies d’Organyà, de caràcter religiós ✝️ ( 2º més antic)→Es tracta de 6 sermons adaptats al català per ser predicats al poble d’Organyà, seguint les disposicions del Concili de Tours. ● Altres textos del segle XII i XIII : La Sibil·la (XII) i el Llibre del Repartiment de Mallorca (XIII). Els elements constitutius de la llengua catalana Llatí vulgar (base fonamental del català), però altres llengües també van influir en el seu procés de formació (substrat o superstrat) o un cop format (adstrat). ❏ El substrat- Les llengües preromanes van deixar la seva empremta en el llatí vulgar i en el posterior català: l’iberobasc (pissarra, esquerra), el celta (carro, cervesa), el grec (oliva, esponja) i el fenici (Eivissa, Tagomago, Maó). ❏ El superstrat- Les llengües provinents d’invasions posteriors van fer evolucionar el català deixant hi la seva influència i algunes de les seves marques lèxiques: germànic 󰎲 (camp lèxic de la guerra💣) i l’àrab (camp lèxic de l’agricultura󰞾). ❏ L’adstrat- Llengües que per veïnatge han deixat la seva influència lèxica: occitanismes (bacallà, bosc), castellanismes (bàndol, borratxo), gal·licismes (jardí, beixamel), italianismes󰏢 (carnaval, piano), anglicismes (futbol, càmping). També hi ha catalanismes en el castellà (quijote, papel, buque, etc), en el sard (faina, muccaturi) o en el francès 󰏃 (abricot, galère).

Els segles XIII I XIV; l’exp. i la consolidació de la lleng.

Els segles XIII I XIV; l’exp. i la consolidació de la lleng. Als s. 13,14,15 es produeix l'expansió territorial de la CA cap al sud i cap a la Mediterrània. S’estén també el català, (moment de màxima esplend. en desvincular-se de l’occità en la poesia), es converteix en llen. de cultura amb Ramon Llull i amb la difusió de la Cancelleria Reial (model de prosa comuna). L'expansió de la llen. S.XII, matrimoni 💍 del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, instaurant-se així la CA. L'expansió de la CA cap al NORD va frenar-se el 1213 a la Batalla de Muret, quan Pere I va ser derrotat i mort ☠️ El seu fill󰥙, Jaume I: -Renuncia a l’expansió cap a Occitània i conserva Montpeller i el comtat del Rosselló. -El 1229 conquereix Mallorca, després Eivissa i València. Crea la Cancelleria Reial (organisme administratiu encarregat de transcriure tota la documentació en tres llengües: llatí, català i aragonès ) augmentant l’ús del català en textos escrits (especialment jurídics i administratius, i religiosos i jurídics). La seva màxima esplendor va ser amb Pere III el Cerimoniós (s.XIV).

La prosa historiogràfica:

les 4 grans cròniques. El s.13, 14 millor moment de la prosa historiogràfica i de la qualitat del català, per: 1- La Crònica de Jaume I o El llibre dels feits és una obra de caràcter autobiogràfic i més imp. des del punt de vista lingüístic, literari i històric. 2- La Crònica de Bernat Desclot o El llibre del rei en Pere destaca per la veracitat dels fets narrats i per la prosificació de les cançons de gesta. 3- La Crònica de Ramon Muntaner (és la + literària) ha esdevingut una mostra de patriotisme lingüístic per l’entusiasme que mostra l’autor cap a la seva llengua i monarques. 4-La Crònica de Pere el Cerimoniós (darrera crònica). Escrita de forma autobiogràfica, el rei Pere el Cerimoniós imita a Jaume I (el seu rebesavi󰘨). El naixement de la prosa literària: Ramon Llull Ramon Llull: Creador de la prosa literària catalana, en fer-la apta per a tots els usos possibles i per a les disciplines científiques i humanístiques. Converteix el català a llengua universal en escriure per 1ª vegada textos científics o teològics. Px: llibre de l’Art abreujada de trobar la veritat. Va escriure en llatí, perquè era la llengua de cultura de l’època;àrab per tractar de convertir els infidels, occità, era la llengua de la poesia, i català perquè volia que + persones conesquesin la seva obra i no només, a la minoria culta coneixedora del llatí. Però no limità l’ús del català a una finalitat divulgadora, es preocupa per l’estil, això explica la perfecció de la seva prosa.

4. L’esplendor de la llengua a la València del s. XV

Al segle XV mor sense descendència Martí I l’Humà. Fi del casal d'Aragó i l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, al Compromís de Casp (1412) on Ferran d’Antequera sera el sucesor, fent que el castellà sigui present a la cort i per extensió entre l'aristocràcia que començà a castellanitzar-se. LITERATURA del segle XV caracteritzada per la qualitat, la quantitat i l’originalitat: va ser un “Segle d’Or”. Els conflictes a Barcelona ajuden a la prosperitat econòmica i política de la burgesia de València que es converteix en un gran centre cultural. Els grans autors de l’època són valencians i, per això, la llengua literària exhibeix marques de la varietat valenciana. La poesia La crisi de valors feudals, que implica una visió més realista de l’amor (contrari a l’amor cortès), i el distanciament polític i cultural amb el sud de França, propicia l’abandonament progressiu de l’occità com a llengua poètica. Ausiàs March defensa que l’única llengua adequada és el català, i conservà alguns provençalismes. Obres: Cants d'amor, Cants de mort i Cant espiritual. La novel·la Al principi=gènere narratiu en prosa, breu i exemplificador amb finalitat moralitzadora. Tenia un caràcter realista i la llengua tendia al col·loquialisme. Evoluciona durant el S.XV i culmina amb Curial e Guelfa i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, (1ª novel·la moderna europea). Grans autors d’aquesta època s'aplegaren en grups literaris: ● L’estil de la valenciana prosa, representat per Joan Roís de Corella= caracteritzat per la solemnitat, l’artificiositat i el classicisme en el llenguatge. ● Corrent satíric valencià amb Jaume Roig amb L’Espill o Llibre de les dones. És una literatura de temàtica satírica i humorística amb un llenguatge planer i pintoresc. La llengua popular Destaquen els  Sermons de Vicent Ferrer i Lo crestià de Francesc Eiximenis→ permeten conèixer la llengua parlada de l’època, un català popular i col·loquial molt ric. ❏ Els primers tractats lingüístics Obres produïdes per la preocupació de la correcció idiomàtica: Liber elegantiarum, un diccionari català-llatí de Joan Esteve.

La romanització

. Amb l’expansió de l’imperi Romà s’estén també el llatí parlat (vulgar). Al s. III aC els romans arribaren a Empúries i el llatí fou assimilat pels ibers adoptant el sistema d’organització, l’administració, el govern propi, els costums i la cultura. La superioritat i el prestigi del poble romà facilità la submissió i l’assimilació lingüística de les zones conquerides. caiguda imperi romàS. V el llatí es continuà parlant, alhora que evolucionà cap al romanç.

Els segles XVI i XVII i l’inici del procés de substitució lingüística

Té lloc una situació de diglòssia: el castellà és la llengua de la cort, de les campanyes 🪖 militars i de la literatura, mentre que el català només s’usa a l’àmbit familiar 󰔠i quotidià. També València perd la seva posició hegemònica de capitalitat cultural i econòmica. Amb el descobriment d’Amèrica, Castella passa a ser una potència mundial, mentre, a Mallorca i a València es produeix la Guerra de Germanies, una revolta social que enfronta la petita burgesia i els pagesos contra la noblesa i l’aristocràcia(guanya). A més, la desaparició de la Cancelleria Reial provoca una falta de consciència lingüística. Durant s.16,17 la literatura castellana viu un període d’esplendor (el “Siglo de Oro”) i autors catalans passen a usar el castellà. A mitjan s.17, França i Espanya es declaren la Guerra dels Trenta anys en què Catalunya fou el camp de batalla. Davant la misèria i la injustícia la població es rebel·len contra la política de Felip III, va ser l'anomenada Guerra dels Segadors. La pau arribà amb la signatura del Tractat dels Pirineus que suposà la pèrdua de la Catalunya Nord que fou cedida a França. El rei francès va prometre mantenir el català i els costums del territori, però el va prohibir a nivell públic i hi imposà el francès. Al s. 16 Cristòfor Despuig defensà el català en la seva obra→Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Decadència: període comprès entre els segles 16-18, on s’utilitzen menys els usos cultes de la llengua però no perd la vitalitat a nivell col·loquial.

La Il·lustració

S.18 època de la Il·lustració i de l’inici de la recuperació econòmica de la burgesia, que va tornar a invertir en cultura. Obres destacades: ● Baldiri Reixac, Instruccions per a l’ensenyança dels minyons, on es reivindica l’educació dels infants en llengua materna. ● Gaspar Melchor Jovellanos. Memoria sobre la educación pública, defensa també que l’educació dels infants sigui en la llengua materna. A més, reclama una educació pública obligatòria i reivindica la unitat de la llengua catalana. Aquestes idees revolucionàries en aquell temps, li costaren el desterrament i la presó a Valldemossa i al Castell de Bellver. ● Antoni de Campany, defensava el castellà com a única llengua de l’Estat espanyol perquè considerava el català mort.

S. XVIII i els Decrets de Nova Planta i l’atac a la llengua

La mort sense descendència de Carles II inicia la Guerra de Successió que enfrontà l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, de la dinastia dels Borbons (França). Fou una guerra civil i europea que dura 15 anys. Els territoris de parla catalana defensaven l’Arxiduc, i Castella era partidària del candidat francès. Guanya Felip V imposant l’absolutisme, es prohibeix i persegueix el català per la difusió dels Decrets de Nova Planta. Els Decrets de Nova Planta: sèrie de disposicions que van abolir els drets, les institucions i les lleis pròpies dels antics territoris de la CA imposant les lleis de Castella. Promulgats al País Valencià, a les Illes (1715, Eivissa i Mallorca) i al Principat.hhghhhhghhhhhhhhhhbbbbbbbbnnnnnnnnnnnnnnnnnnn Objectiu: unificació cultural i lingüística, implantant el centralisme administratiu a tot Espanya. Es prohibí i perseguí l’ús del català en tots els àmbits públics i desaparegué l’administració de justícia i el règim municipal i local. A Mallorca molts funcionaris no mallorquins van intensificar la castellanització de la justícia, també es tancaren les universitats i es fundà la Universitat de Cervera on s’ensenyà en llatí. Els diputats de l’antiga CA presentaren a les corts de Castella el Memorial de greuges, on es valorava la imposició dels decrets com un fracàs absolut i es reclamava el restabliment del règim jurídic anterior amb administratius catalans. En resposta, Carles III signà cèdules reials: prohibint l’ensenyament del català, especificant que els comptes comercials s’havien de fer en castellà, i es prohibeixen les representacions teatrals en català. nnnnnnnnnnnnnnnn El català va perdre els àmbits formals però continuava sent la llengua familiar i privada, així com la d’alguns àmbits públics. El cas de Menorca Menorca va ser afectada pel Decret de Nova Planta, ja que es trobava en mans dels anglesos des del Tractat de Utrecht, que posa fi a la Guerra de Successió. Els britànics van mantenir i respectar les institucions d’autogovern, la religió catòlica i l’ús oficial del català que continuà usant-se a l’escola i l’administració. L’Illa va viure un moviment cultural que permet introduir idees de la Il·lustració. Escriptor + destacat: Joan Ramis i Ramis, autor de tragèdies neoclàssiques (Lucrècia) 

El s. XIX i la recuperació lingüística en la Renaixença. Els s 16-18 suposaren per a la llengua una pèrdua de prestigi social. Però des de finals del S.18, hi va haver veus que apunten cap a una presa de consciència col·lectiva, que culminarà al S.19 amb la Renaixença (reivindicació de la llengua, la literatura i la cultura catalanes). LA PROHIBICIÓ I L’OFICIALITAT DE LA LLENGUA La Guerra del Francès enfrontà l’Estat espanyol amb França, on Napoleó Bonaparte ordenà l’annexió de Catalunya al seu imperi. El català recuperà l'oficialitat, juntament amb el francès. Amb la derrota napoleònica, es produí el retorn de Ferran VII i de l’absolutisme. S’imposà altra vegada el castellà com a única llengua oficial. Tot i que amb la Constitució de Cadis, el(1812) la política semblava adoptar un caire més liberal i tolerant. Les llengües autòctones continuaven oficialment prohibides. La recuperació de la llengua: S.XIX Les prohibicions contra el català continuaven a nivell públic, alguns burgesos adoptaren el castellà com a senyal de distinció social, però el català continuava sent l’únic idioma parlat i comprès per la majoria de la població. L’aparició de la revista “El Europeo” suposà la 1º manifestació del Romanticisme a la Península, en aquesta es publicà l’oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau que marcà de la Renaixença. Joaquim Rubió i Ors, conegut pel pseudònim de “Lo Gaiter del Llobregat”, fou el propulsor de la Renaixença, va recollir en un volum 19 poemes, el pròleg dels quals va esdevenir un manifest a favor de la recuperació culte del català. Hi valorava l’esplendorós passat medieval de la llengua i el contraposava a la situació del moment, reivindicava la poesia trobadoresca com a via per recuperar la identitat cultural i dignificar el català i feia retrets als catalans que s’avergonyien de la llengua pròpia. Proposà la popularització de la poesia i de la llengua del poble, i la restauració dels Jocs Florals. El Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el naixement de l’IEC El 1906, es celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, promogut i presidit per Antoni Maria Alcover. Fou un encontre de gran transcendència. Objectius: ● Recuperació de la vitalitat en l’ús del català ● Estudi científic 󰟙 de l’idioma ● Reivindicació de la llengua com a eina literària, científica i periodística ● Depuració de castellanismes El 1907, Enric Prat de la Riba creà l’IEC. El 1911 s’hi inclogué la secció filològica per fer les normes ortogràfiques sota la direcció de Pompeu Fabra 

1931: la Segona República, cap a la normalització lingüística Cap al 1930 Primo de Rivera emmalalteix i es van convocar eleccions. El 1931 es proclamà la Segona República. El 1931 es proclamà el govern autònom de la Generalitat; el català fou declarat llengua oficial a Catalunya i tornà a recuperar les seves funcions i usos. Es dictà un decret de bilingüisme que permeté la recuperació de la llengua catalana com a llengua de l'ensenyament elemental juntament amb el castellà. Però incoherentment deixava de banda el català a l'ensenyament secundari i alhora exigia el seu coneixement als batxiller. Al País Valencià i a les Balears hi va haver diversos intents de projecte d'estatut, però no van arribar a quallar. Menorca, en canvi, no s'hi adherí per diverses causes: el centralisme mallorquí contrastava amb el progressisme menorquí, l'avantprojecte d'estatut patia de falta de contingut polític. Hi havia una manca de consens entre els menorquins mateixos, dividits entre adherir-se a la resta de les Illes, a l'autonomia del Principat, o fins i tot a una autonomia independent. La repressió La fi de la Guerra Civil espanyola fou la dictadura feixista de 36 anys del general Franco.  Els estatuts d'autonomia (Catalunya, País Basc i Galícia) quedaren sense efecte. La prohibició de la llengua i els drets civils, la censura, l'exili exterior de gran part dels intel·lectuals, l'exili interior dels que quedaven, la moral estricta i la imposició d'un partit únic varen conformar la nova situació política. Per a la dictadura franquista, l'ús públic de les llengües diferents del castellà posaven en perill la unitat de l'estat. Per tant, la dictadura les va prohibir i perseguir (multes i sancions per usar el català públicament, prohibició d'edició d'obres i de representacions teatrals en català), el seu ús va quedar reduït a l'àmbit de les relacions familiars i privades. Aquest aïllament lingüístic pretenia convertir el castellà en l'única llengua de relació entre els ciutadans. A més, la castellanització massiva de l'escola (s'exclogué a més d'un miler de mestres catalans i se'ls substituí per mestres castellans) i la generalitzada dels mitjans de comunicació van aconseguir que el castellà s’utilitzi més en els àmbits informals i que guanyàs parlants, mentre que el català i les altres llengües en perdien, sobretot a les grans ciutats, cosa que s'explica per la forta immigració vinguda d'altres llocs de l'estat espanyol. 

Etapes de la repressió. Hi ha s'han de distingir 2 etapes: 1a etapa (1939-1956) Època de màxima repressió, amb execucions, prohibicions, la dispersió a causa de l'exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua. És un temps d'aïllament cultural, de silenci imposat per la censura, sense editorials, sense crítica i, gairebé, sense lectors. Aquesta situació va dur a la «resistència» cultural amb reunions clandestines a cases particulars i edicions d'amagat d'obres, previ pagament dels lectors interessats.  En aquesta clandestinitat, l'IEC reprengué les seves activitats. Com que l'existència del català era prou evident malgrat la repressió, se'l va qualificar de dialecto i es va autoritzar l'edició de les Obres completes de Verdaguer en ortografia prefabriana. Amb el final de la Segona Guerra Mundial i la derrota de les forces alemanyes,italianes i japoneses, la repressió franquista intenta netejar la imatge. La llengua torna a l'ús literari: el 1946 tornen les representacions teatrals en català encara que es prohibeixen les traduccions d'obres estrangeres Els escriptors exiliats arreu d'Europa i d'Amèrica van crear una literatura dominada per l'enyorament del país i el desarrelament. Cas de Mèxic i Xile, on hi havia autèntiques colònies d'exiliats que van crear revistes literàries, edició d'obres originals i van celebrar, fins i tot, Jocs Florals. Cal fins i tot destacar l'obra de Carles Riba, J.M. de Segarra, Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Manuel de Pedrolo, etc. A les universitats, però, encara continuà la tasca clandestina. 2a etapa: la represa dels anys seixanta. La dècada dels seixanta suposà la consolidació política del franquisme després d'haver estat reconegut pels Estats Units (1953) i per l'ONU (1955). Com a conseqüència de la pressió exterior, el règim franquista evolucionà cap a una certa permissivitat. L'estabilitat política i la lenta recuperació econòmica significà una liberalització lleu de la dictadura que mostrava les dues cares de la realitat lingüística catalana: l'escolarització massiva, els moviments migratoris i l'expansió de Radio Televisión Española —creada el 1956— facilitaren la castellanització i l'abandonament progressiu del català per part de les noves generacions.