Història i llegat de les ruïnes d'Empúries

Orígens i context històric

L'Empòrion grega. Empúries és el jaciment grec més antic de la península Ibèrica del qual tenim constància arqueològica, fundat al segle VI aC pels grecs de Focea (Àsia Menor, l'actual Turquia) amb finalitats comercials. A la Mediterrània occidental, els foceus també havien fundat Massalia (Marsella) uns anys abans.

De primer, els grecs es van establir en un illot al costat de la desembocadura del riu Fluvià (a l'actual Sant Martí d'Empúries). Aquest illot va rebre el nom de paleàpolis ('ciutat antiga') quan, més tard, els mateixos foceus van fundar un nou nucli en terra ferma, la neàpolis ('ciutat nova'). Es creu que la població indígena —els indigetes— vivia a la ciutat d'Indika, separada de la grega amb un mur.

L'Emporiae romana. Tres segles després de la fundació d'Empúries, Roma s'havia fet forta i s'expandia; i en el seu afany conqueridor va topar amb el poder dels cartaginesos, un poble establert al nord de l'Àfrica. Romans i cartaginesos es van enfrontar en un seguit de guerres: les guerres púniques.

La ciutat grega d'Emporion va ser aliada de Roma en aquest conflicte i, com que era l'única que tenia port al nord de la Península, l'any 218 aC els romans —comandats per Gneu Corneli Escipió— hi van desembarcar per aturar l'avanç del general cartaginès Anníbal. Més tard, el 195 aC, el general romà Marc Porci Cató va portar part de l'exèrcit a Ibèria per sufocar una gran rebel·lió indígena. Amb aquest motiu es va establir a Empúries un campament militar permanent (praesidium o propugnaculum) al costat de la ciutat grega.

Amb el temps, aquest campament es va convertir en una ciutat poblada per itàlics. En temps de Juli Cèsar, al segle I aC, s'hi van establir soldats jubilats (veterans). Al cap de poc va assolir la categoria de municipi, es van enderrocar les muralles que separaven els nuclis grec i romà, i les dues ciutats es van convertir en una de sola, designada en plural (Emporiae).

Decadència

A partir del segle I dC, Empúries va patir una lenta decadència a causa dels canvis dels fluxos fluvials i del desenvolupament i la importància creixent de les ciutats de Tarraco i Bàrcino.

Al segle III dC la ciutat va ser arrasada pels alamans i els francs. La població d'Empúries es va replegar al petit nucli de l'actual Sant Martí d'Empúries, que va ser seu episcopal durant l'època visigòtica (segles V-VII dC). Quan es van unir les dues ciutats, la romana es va fer totalment nova seguint l'urbanisme propi d'una colònia: envoltada per una muralla, amb dos carrers principals (cardo i decumanus) i un fòrum. La superfície total de la ciutat era d'unes 20 hectàrees i comprenia 70 illes de cases (insulae).

Principals obres públiques

Actualment només s'ha excavat un 20 % de l'extensió de la ciutat romana. Les principals construccions que se'n conserven són:

• Muralla: La part inferior és de grans blocs de pedra i la superior està construïda amb formigó (opus caementicium).
• Fòrum: Gran plaça construïda en època de l'emperador Octavi August. Estava dividida pel decumanus en dues parts: una amb un pòrtic en forma de U, un criptopòrtic i un temple; l'altra amb la cúria, la basílica i locals comercials (tabernae).
• Termes: Del segle I aC o I dC, s'abastien d'un pou de més de 27 metres de fondària.
• Zona residencial: Amb domus senyorials que incloïen mosaics, peristils i banys privats.
• Amfiteatre i Palestra: Construïts al segle I dC fora del recinte emmurallat.
• Necròpolis: Comprèn un llarg període des del segle VII aC fins a l'edat mitjana.
• Moll grec: Construït al segle I aC per protegir el port, eix vital del comerç d'Emporion.