Història i llegat de Barcino i Ilerda: Ciutats romanes

1. Orígens i context històric de Barcino

Fundació: Va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 aC, després de les Guerres Càntabres. El seu nom oficial era Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.

Ubicació: Situada en una plana entre els rius Llobregat i Besòs, damunt d'un petit turó anomenat Mont Tàber (on avui es troba el carrer del Paradís).

Població: Era una colònia petita (unes 10 hectàrees) amb un màxim de 2.000 habitants, molts d'ells procedents de la península Itàlica.

Evolució: Amb el temps, va guanyar importància sobre Tàrraco i va arribar a ser seu de la cort visigoda en el segle V.

2. Estructura urbanística de Barcino

Tenia la forma típica de les ciutats romanes: un recinte emmurallat rectangular amb cantonades aixamfranades.

S'organitzava a partir de dos carrers principals: el decumanus maximus i el cardo maximus.

Al centre, en la intersecció d'aquests carrers, se situava el Fòrum, l'espai públic principal.

3. Principals obres públiques i restes de Barcino

El text destaca diversos elements arquitectònics que encara es poden visitar o conèixer:

• Muralles: Reforçades al segle IV amb 78 torres. Es conserven parts importants i algunes de les seves portes (com la Porta Decumana).
• Temple: Dedicat al culte imperial, del qual es conserven quatre columnes al carrer Paradís.
• Infraestructures: Tenia aqüeductes per portar aigua de fonts properes (com Montcada) i termes públiques.
• Economia i societat: Es conserven restes de fàbriques de gàrum (salsa de peix) i tintoreries al Museu d'Història. També hi ha vestigis de domus (cases senyorials) amb mosaics rics.
• Necròpolis: Les àrees d'enterrament se situaven fora de les muralles, com la que es pot veure a la plaça de la Vila de Madrid.

4. Orígens i context històric d'Ilerda

D'Iltirta a Ilerda: Inicialment es pensava que Ilerda es va fundar sobre la ciutat ibèrica d'Iltirta (capital dels ilergets), però actualment es creu que els romans van fundar Ilerda de zero, ja que no s'han trobat restes ibèriques significatives sota la ciutat romana. El nom ibèric podria significar "ciutat del llop".

Relació amb Roma: Els ilergets (liderats per Indíbil i Mandoni) van tenir una relació complexa amb Roma, alternant aliances i revoltes durant les Guerres Púniques fins a la seva derrota definitiva.

Guerra Civil de Cèsar: Ilerda va ser l'escenari d'una batalla crucial l'any 49 aC entre Juli Cèsar i els llegats de Pompeu. La victòria de Cèsar aquí va ser clau per al seu control d'Hispània.

Estatus Imperial: En època d'August (cap al 27 aC), va rebre el títol de municipium. Es calcula que la ciutat tenia uns 9.000 habitants (27.000 si es compta el territori del voltant).

5. Estructura urbanística d'Ilerda

Ubicació: Estava situada en un punt estratègic a la vora del riu Sicoris (Segre), dominant la plana i el pas cap a l'interior de la Península.

Configuració: Tot i que el traçat exacte és hipòtesi, se sap que incloïa el Turó de la Seu Vella i arribava fins al riu, ocupant entre 23 i 30 hectàrees.

Elements clau: El fòrum se situava prop del pont antic, i la ciutat comptava amb infraestructures típiques com termes, un temple i una muralla que protegia el recinte.

6. Decadència i llegat d'Ilerda

Crisi: Al segle III dC va patir una gran crisi que va portar a l'abandonament de molts edificis. Al segle V, les invasions germàniques (sueus i bagaudes) van saquejar la ciutat.

Restes conservades:

• Termes: Del segle I dC, seguint el model pompeià.
• Domus: S'han localitzat restes de cases romanes sota l'Auditori i la Paeria.
• Vil·les: Als voltants (l'ager), com la de Torre Andreu o la del Romeral, aquesta última amb mosaics de gran qualitat (com el de la Medusa).
• Monedes: El document mostra numismàtica amb la inscripció "ILERDA" i la lloba capitolina, símbol de la seva romanització.