Història i literatura romana

La història romana i la historiografia

A Roma no va aparèixer la història fins al 152 a.C. Gràcies a la historiografia grega, la història romana esdevingué un gènere literari. L'historiador grec i romà són diferents perquè el grec té la vista posada al present i en allò que és universal i el romà en el passat i només en Roma. No és el mateix història que historiografia. Història llatina: gènere literari que té com a finalitat contar uns esdeveniments realitzats al passat creant un monument per a la glòria de Roma. Història: disciplina que analitza els documents que ajuden a un historiador a reconstruir uns fets per interpretar-los.

Cèsar

La seua obra es tracta d'un diari de campanya dividit en 2 parts: La guerra de les Gàl·lies, 8 llibres que narren esdeveniments com les fites contra els Belgues i contra els Germanics. Com que Cèsar fou assassinat a l'any 44, el seu posterior llibre va ser acabat per Hirci, aquest fou La Guerra Civil, que consta de 3 llibres amb els quals justifica la seua actuació contra el poder com quan va creuar el riu Rubicó sense dissoldre l'exèrcit com li va manar Pompeu. Finalment, com a narrador cal destacar la habilitat de saber donar la dosi de dramatisme corresponent i l'ús de la 3a persona per narrar esdeveniments en els quals participa a la vegada que el nom de Cèsar es repeteix quan la situació és més crítica i la rapidesa amb la qual es resol.

Gai Sal·lusti Crisp

Fou un enemic de la vella noblesa, oposat a Pompeu i Ciceró i militant del partit polític de Cèsar. A Roma es va construir una magnífica casa amb jardins, els horti sallustiani, on es retirà de la política després de morir Cèsar per dedicar-se a la història. Va ser considerat un creador de la història com a gènere literari en literatura llatina. El llenguatge d'aquests era concís i elaborat. Destaquen 2 obres: La conjuració de Catilina descriu un cèlebre episodi de la sublevació durant el consolat d'Antoni i de Ciceró al 63 i es centra en aquesta figura com un producte de la corrupció. La Guerra de Jugurta narra la lluita entre Roma i aquesta i les narracions entre Metel i Mànius qui proclamaria l'esclat de la Guerra Civil.

Titus Livi

Visqué la pau agustera, mantingué bona amistat amb ell però no va renunciar als ideals republicans. Va dedicar la seua vida a la redacció de Ab Urbe Condita que comprèn 142 llibres i separa els fets en dècades, es representen com un espectacle cinematogràfic i els personatges es caracteritzen pel que diuen i fan al llarg de la narració fins a l'ideal de Ciceró.

Tàcit

En la seua obra descriu escenes colpidores i contraposa els vicis humans a les virtuts, destaquen 3 obres. La vida agrícola: Servei i Fidelitat, un elogi fúnebre al seu sogre i un manifest polític contra la tirania de Domicià. S'aprecien els problemes de l'exèrcit com la glòria, la conquesta, etc. Les Histories: Temps de desgràcies, la crònica comença al 69, recull 4 llibres on es representa la fascinació de Tàcit per fer de la mort un espectacle com quan Roma fou invadida i el poble assistia als combats com un espectacle, així el lector identifica la monstruositat i fa una reflexió. Els Anals: La decadència, comença amb la mort d'August i ja Tàcit és vell i l'època diferent. La pax romana establerta s'acaba i l'imperi està rodejat de perversions i traïcions.

Poesia lírica

La poesia lírica fa referència a l'expressió de l'emoció i dels sentiments. A Roma, va sorgir la imitació del model grec hel·lenístic i els joves poetes eren denominats poetae novi, pertanyents al final de la república que duia una vida de luxe i refinament. Destaquen:

• Catul: de família aristocràtica, va viure uns 30 anys i es va establir a Roma per estudiar la vida en societat, l'amor i la poesia. L'obra de Catul té 116 poemes: 1. Poemes erudits extensos: destaca la mitologia i apareixen les primeres elegies romanes. 2. Poemes dedicats als amics i enemics: alguns amb noms propis, cap als seus amics afecte, admiració i gentilesa i als enemics, odi, contrarietat i són atacats als seus amors com l'acusació a Cèsar de mantenir relacions homo. 3. Poemes d'amor, les millors tracten els seus amors amb Lèsbia, una dona casada amb inclinacions literàries amb qui va estar d'amant 7-8 anys, conta els trobaments, ruptures, reconciliacions, etc. L'obra de Catul es caracteritza per la passió i per la subjectivitat.
• Quint Horaci Flac: és el poeta líric més important de la literatura llatina. La seua obra poètica tracta aspectes de la seua vida amb Epodes, poemes curts amb caràcter satíric, Sàtires amb què critica la societat, Odes, composicions continuadores de la lírica grega i les epístoles, que eren poemes satírics en forma de cartes literàries.
• Publi Ovidi Nasó: el gran poeta elegíac, renuncià a la vida ciutadana per dedicar-se a la poesia. La poesia elegíaca neix dels epigrames eròtics dels poetes alexandrins, perquè era una poesia apassionada, natural i subjectiva. Destaquen 2 etapes: 1. Les elegies eròtiques, l'Ars amatoria, enamorar una dona, Els remeis d'amor, mal d'amor i Tristes i Pòntiques, cartes desesperades a amics i coneguts. 2. Un gran poema de 15.000 versos, les Metamorfosis, on parla de 250 transformacions de déus i homes, la descripció més completa de la mitologia grecoromana.