Història de la Literatura i la Llengua Valenciana

Història i evolució de la llengua i la literatura valenciana

1. Per què els trobadors idealitzaven la dona com un ser superior?

Els trobadors idealitzaven la dona perquè traslladaven les relacions del sistema feudal a l'àmbit amorós, en l'anomenat amor cortès. El poeta se situava en la posició de vassall humil, submís i obedient, mentre que la dama ocupava el lloc del senyor feudal, com a posseïdora de totes les virtuts i perfeccions.

2. D'on venen el valencià i el castellà? Com s'han format fins a ser com són?

El valencià i el castellà són llengües romàniques que provenen de l'evolució del llatí vulgar parlat en diferents zones de la península Ibèrica després de la caiguda de l'Imperi Romà. El valencià es va formar al nord-est peninsular i es va estendre cap al sud amb la Reconquesta de Jaume I al segle XIII, mentre que el castellà es va originar en el Regne de Castella; ambdues llengües s'han format a través de segles d'evolució fonètica, lèxica, gramatical i de fixació literària i política.

3. Qui i com aconseguí que la nostra llengua fos apta per a escriure sobre temes cultes?

Ramon Llull aconseguí al segle XIII que la nostra llengua fos apta per a escriure sobre temes cultes. Ho va fer utilitzant la llengua de l'època per a redactar tractats de filosofia, teologia, ciència i literatura, creant una base lèxica i una sintaxi abstracta capaç d'expressar conceptes intel·lectuals complexos que abans només es podien redactar en llatí.

4. A través de quins documents hem conegut la nostra història?

Hem conegut la nostra història a través de documents com les Quatre Grans Cròniques: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. Ens la conten amb recursos com el providencialisme, el to èpic i heroic, l'ús de la primera persona, detalls realistes i un llenguatge viu i directe impregnat d'oralitat.

5. Quin era el motiu pel qual Ramon Llull tenia tant d'interès a evangelitzar la gent?

El motiu pel qual Ramon Llull tenia tant d'interès a evangelitzar la gent i a corregir els errors i pecats dels cristians era que, després de patir una crisi espiritual i una sèrie de visions de Crist, es va fixar tres grans objectius: evangelitzar els no-creients, escriure el millor llibre del món per a demostrar la veritat del cristianisme i fundar monestirs de missions. Creia que unificar la humanitat sota el cristianisme era l'única via per a la salvació de les ànimes.

6. En quins segles escrivien Ramon Llull i Sant Vicent Ferrer?

Ramon Llull i Sant Vicent Ferrer escrivien entre els segles XIII, XIV i XV. La relació entre la seua literatura és que tots dos comparteixen una finalitat didàctica, moralitzadora i religiosa, utilitzen la llengua romanç en lloc del llatí per a arribar al poble i recorren constantment a l'ús d'exempla (faules, contes o comparacions de la vida quotidiana).

7. Com s'inicia el procés de castellanització a València?

El procés s'inicia arran del Compromís de Casp en 1412, on es va instaurar la dinastia castellana dels Trastàmara a la Corona d'Aragó. Això va introduir els costums i la llengua castellana en la cort reial, procés que s'intensificà amb la unió de les corones i el trasllat de la cort dels virreis a València.

8. Per què sorgeix l'Humanisme?

L'Humanisme sorgeix a finals de l'edat mitjana a Itàlia com una reacció contra el teocentrisme medieval. Es va produir un redescobriment de la cultura clàssica de Grècia i Roma, i el desenvolupament de les ciutats, la burgesia i la impremta van afavorir una nova mentalitat antropocèntrica on l'ésser humà, la raó i la ciència esdevenen el centre.

9. Quins eren els ideals de Sant Vicent Ferrer?

Els seus ideals eren la reforma moral de la cristiandat, l'erradicació del pecat, la penitència i la unitat de l'Església durant el Cisma d'Occident. Els tenia a causa de la seua profunda formació teològica dominicana, el context de crisi per la pesta i les guerres, i la seua convicció que el Judici Final estava a prop.

10. De quina manera Sant Vicent Ferrer intentava convèncer la gent?

Sant Vicent Ferrer utilitzava els seus sermons orals, que eren autèntics espectacles de masses amb gran gesticulació, variacions teatrals de la veu, llenguatge col·loquial, onomatopeies i l'estructura dels exempla. També recorria a la por col·lectiva profetitzant l'arribada de l'Anticrist.

11. Quina mentalitat tenia Bernat Metge?

Bernat Metge tenia una mentalitat plenament humanista, amb un pensament escèptic i racionalista influenciat pels autors clàssics llatins. Pensava diferent perquè es va formar a la Cancelleria Reial, un entorn culte i burocràtic allunyat de l'estricte control teològic de l'Església.

12. Quan i per què comença a escriure's sobre cavallers?

Comença a partir dels segles XII i XIII a França amb els cantars de gesta i les novel·les de Chrétien de Troyes. L'aristocràcia feudal necessitava mitificar i legitimar la figura del cavaller, dotant-lo d'un codi d'honor i valors cristians per a justificar la seua preeminència social.

13. Quan i per què sorgeix la novel·la cavalleresca?

Sorgeix al segle XV com a evolució i contraposició als antics llibres de cavalleries fantàstics. La nova societat burgesa i la noblesa demanaven relats més realistes, humans i verosímils, adaptats a les tàctiques militars de l'època.

14. Per què Tirant lo Blanch és la millor novel·la en valencià?

Està considerada la millor pel seu extraordinari realisme i verosimil·litud. Tirant no venç gràcies a la màgia, sinó per la seua estratègia militar i enginy. Destaca per la humanització dels personatges, la combinació d'acció militar i sensualitat, i una prosa rica que uneix el registre culte amb el popular.

15. Què va impulsar Joanot Martorell a escriure el Tirant lo Blanch?

El van impulsar la seua pròpia vida com a cavaller combatiu i la nostàlgia d'un heroi capaç de salvar la cristiandat després de la caiguda de Constantinoble en 1453, projectant en el paper els seus ideals cavallerescos.

16. Per quins motius Ausiàs March escrivia poesia?

Ausiàs March escrivia poesia com un mitjà d'anàlisi psicològica i introspecció per a expressar els seus conflictes morals, el dolor de l'amor i la por a la mort. Inicialment seguia la tradició trobadoresca perquè era el model prestigiós heretat en els cercles cortesans.

17. Quins canvis introduí Ausiàs March en la poesia?

March abandonà el provenzal literari per escriure en un valencià pur i directe. Substituí la idealització de la dama per una visió real de la dona (amb virtuts i defectes) i eliminà els tòpics de l'amor cortès, introduint una poesia existencial plena de metàfores quotidianes i àspres.

18. Què es pensava de la dona durant l'edat mitjana?

Es tenia una visió dual: per un costat, la literatura misògina la considerava l'encarnació del pecat original (Eva); per l'altre, la tradició de l'amor cortès i el culte marià la idealitzaven com un ser angelical i superior.

19. Quina visió de la dona mostra Jaume Roig a L'Espill?

Jaume Roig mostra una visió radicalment misògina, retratant les dones com a perverses i enganyoses, salvant només la Verge Maria i la seua esposa. El seu objectiu era moralitzador: advertir els homes dels perills del sexe femení per a fomentar una vida religiosa.

20. Quina visió de la dona mostra Isabel de Villena a Vita Christi?

Isabel de Villena assumeix una postura defensora i dignificadora. En la seua obra, les dones són els personatges més lleials, intel·ligents i valents, contrastant amb les febleses dels deixebles varons i oposant-se a la misogínia de l'època.

21. Quin tipus de literatura s'escriu durant la Decadència?

S'escriu una literatura fonamentalment popular, satírica i religiosa. La llengua perd els gèneres cultes i queda relegada a romanços, goigs, teatre popular (col·loquis) i certàmens poètics de consum local.

22. A quina època castellana correspon la nostra Decadència?

Correspon als Segles d'Or de la literatura castellana: el Renaixement (segle XVI) i, especialment, el Barroc (segle XVII).

23. Com s'anomenen els tres períodes de la Decadència?

S'anomenen Renaixement (segle XVI), Barroc (segle XVII) i Il·lustració (segle XVIII).

24. Què ocasionà Ferran d'Antequera i quan?

Triat en el Compromís de Casp (1412), el seu ascens al tron va introduir la dinastia castellana dels Trastàmara, iniciant la progressiva castellanització de la cort i la noblesa a la Corona d'Aragó.

25. Què ocasionà Germana de Foix i quan?

Com a virreina de València (cap al 1520-1530), va instaurar una cort virreinal fortament castellanitzada, fent que les classes altes abandonaren el valencià en favor del castellà com a llengua de distinció.

26. Què ocasionà Felip V i quan?

Va promulgar els Decrets de Nova Planta en 1707. Això va suposar l'abolició dels Furs, la pèrdua de l'autonomia política i la prohibició oficial del valencià en l'administració, la justícia i l'ensenyament.

27. Què és la diglòssia?

La diglòssia és una situació on dues llengües conviuen però amb estatus diferents: una dominant (castellà) per a àmbits formals i de prestigi, i una altra dominada (valencià) relegada a l'àmbit familiar i col·loquial.

28. Per què la nostra llengua no tingué una acadèmia fins tard?

Perquè durant els segles XVIII i XIX el territori mancava d'estructures estatals pròpies a causa dels Decrets de Nova Planta. Sense govern ni universitats que legislaren, no fou possible unificar l'ortografia fins al segle XX.

29. Diferència entre Renaixement i Renaixença

El Renaixement (segles XV-XVI) és el moviment humanista europeu, mentre que la Renaixença (segle XIX) és el moviment cultural i patriòtic que buscava rescatar la llengua i cultura pròpies després dels segles de Decadència.

30. Quin era l'objectiu de la Renaixença?

L'objectiu era reivindicar i dignificar l'ús del valencià i català com a llengua de cultura, restaurant els Jocs Florals i creant una literatura culta moderna per a superar la diglòssia.