Història i Literatura Catalanes: Segles XIII-XIV
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,35 KB
La Historiografia
1.1 Crònica
Les fixacions per escrit dels fets considerats històrics reben el nom d'historiografia, i les seves formes més simples són les cròniques (en prosa) i les cançons de gesta (poesia èpica). Les cròniques recullen llegendes que volen fer més amena l'exposició dels fets, encara que no sempre corresponen a la veritat.
3 Formes d'historiografia:
- Cròniques cancelleresques
- Poesia èpica
- Cròniques amb elements èpics i llegendaris
No hi ha cançons de gesta a la literatura catalana.
1.2 Orígens de la Historiografia
Va tenir orígens al monestir de Ripoll. Es va fundar al segle X i durant dos segles hi van confluir dues cultures: la visigòtica i la grecoaràbiga.
2. Les Quatre Grans Cròniques
2.1 Poesia Èpica i l'Origen de les Cròniques Catalanes
Es conserven 4 grans cròniques; constitueixen la primera manifestació de l'esperit de Catalunya en el camp literari.
2.2 Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I
Data: Es va redactar, segons els manuscrits que queden, entre el 1343 i el 1380.
Contingut: En la crònica es detecta la prosificació d'alguna cançó de gesta, però el més important és la vida del monarca, des del seu naixement fins a la seva mort. Els fets són verídics, però alguns els dissimula quan eren desfavorables. El llibre està dividit en 4 parts:
- Batalla de Muret
- Conquestes de Mallorca i València
- Desavinences amb Alfons X de Castella
- Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia
Llengua i estil: Un clima personal i d'heroisme, expressions populars i refranys.
2.3 Llibre del rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot
Data: Escrita entre el 1283 i el 1288. L'autor es deia Bernat Escrivà, personatge de la cort.
Contingut: Comença amb el matrimoni de Berenguer IV i Peronella d'Aragó, el regnat d'Alfons I, el regnat de Pere I i el regnat de Jaume I. El nucli és el regnat de Pere el Gran; els grans temes són la corona d'Aragó i la invasió de Catalunya.
Llengua: Una prosa vigorosa, austera, flexible, precisa i clara. Llengua rica i perfecta. Dos estils: un registre culte i un que deriva dels relats joglarescos prosificats.
2.4 Crònica de Ramon Muntaner
Va ser un personatge lluitador i viatger. Va néixer a Peralada el 1265. Es va allistar a l'exèrcit i va lluitar per la conquesta de Menorca. El 1311 es va casar i el 1315 va prendre possessió de Xirivella. Va morir a Eivissa el 1336.
Crònica de Pere el Cerimoniós (1309-1387)
Va aconseguir la màxima expansió de la corona d'Aragó. Va promoure un moviment cultural que va crear un cos de copistes i traductors. Va promoure la crònica en català per aconseguir prestigiar la monarquia i deixar una obra que justifiqués la seva actuació com a rei.
La Prosa dels Segles XIII i XIV
L'Església al segle XIV va perdre poder, i amb l'arribada de les pestes es van crear supersticions que la van posar en pitjor posició. Els escriptors de l'època són un reflex en les seves obres en prosa; cada autor tractava de defensar d'una manera l'Església.
Ramon Llull (1232, Mallorca - 1315, Mar Mediterrània)
Fill d'una família noble de Barcelona, va ser un gran viatger. Va formar una escola de missioners a Mallorca, després va anar-se'n de missioner a Gènova i a Roma, on volia aconseguir del papa la fundació de col·legis de llengües, però no ho va aconseguir. Va anar a Tunis, però va ser expulsat, tot i que va acabar tornant. Va morir al viatge de tornada cap a Mallorca. Va ser un important escriptor d'obres en català (265 títols). Va ser de gran importància perquè va ser el primer a escriure en català. A la seva obra Cant de Ramon fa un balanç de la seva vida on confessa que es troba sol i menyspreat.
Obres en prosa:
- Llibre de contemplació: llibre enciclopèdic; vol demostrar l'existència de la trinitat divina. Reflecteix les formes de viure i pensar dels últims anys del segle XIII en 366 capítols.
- Llibre de l'orde de cavalleria: vol ensenyar com ha de ser un cavaller, el seu comportament i què ha de fer.
- Llibre d'Evast e Aloma e Blanquerna: narra la vida d'un noi que es fa monjo i després abat, bisbe i papa. Finalment es retira a una ermita. Vol ensenyar com s'ha de comportar un cristià.
- Llibre d'Amic e Amat: s'estudia aïlladament, encara que forma part de Blanquerna. Obra mestra amb 366 versicles, un per cada dia de l'any i un més per als anys bixestos, perquè els monjos ermitans meditin sobre la comprensió de Déu. Es basa en una metàfora: l'home és l'amic i Déu l'amant.
- Llibre de meravelles o Fèlix: viatge que un jove, Fèlix, fa per tot el món per aprendre coses de tots els savis i ermitans que es troba. Dins trobem el Llibre de les bèsties: faula on els protagonistes són animals personificats.
Altres Escriptors Importants
Francesc Eiximenis: Neix a Girona abans del 1327, mor el 1409. Va defensar els valors cristians. La gran obra és Lo Crestià, enciclopèdia del saber cristià de l'època.
Vicent Ferrer: Neix a València el 1350, mor a Gwened el 1419. Va dedicar la seva vida a predicar la doctrina de Déu per convertir els jueus i els sarraïns. Els seus sermons seguien una estructura: presentació del cas, dramatització i moralització.
Anselm Turmeda: Neix a Ciutat de Mallorca entre 1352 i 1355. Es va convertir a l'islam i va morir a Tunis el 1423. Va ser molt important, tant que el papa i els reis d'Aragó van intentar fer-lo cristià. Es conserven en català: Llibre dels bons amonestaments i Cobles de la divisió del regne de Mallorca.
Isabel de Villena: Neix a València el 1430, mor el 1490. Va ser monja i abadessa. Coneguda pel llibre Vita Christi, narra la vida de Jesucrist amb la finalitat de fomentar la pietat de les monges del seu convent. Escrit en un català molt acurat.