Història de la Literatura Catalana: Segles XVI-XX

Història de la Literatura Catalana (Segles XVI-XX)

Causes: castellanització de la noblesa i allunyament de la cort, Segle d'Or de la literatura castellana.
Conseqüències:
1. Revolta valenciana.
2. Guerra dels Segadors.
3. Tractat dels Pirineus.
La impremta afavoreix el castellà.
Humanisme: l'home era la mesura de totes les coses.
Autors i poesia: Pere Serafí (Barcelona), Joan Timoneda (Barcelona).
Prosa: Cristòfor Despuig (València).

Autors i poesia: Rector de Vallfogona (poesia escatològica, Tortosa), Francesc Fontanella (Barcelona, Perpinyà).

Moviment històric i cultural amb què es va recuperar la llengua i la literatura catalanes.
Objectius:
- Recuperar l'ús de la llengua en àmbits culturals i literaris.
- Recuperar el passat medieval i la tradició catalana.
- Crear una literatura pròpia.
- Restablir els Jocs Florals.
Industrialització: ferrocarril, màquina de vapor (burgesia industrial i proletariat).

Jacint Verdaguer: creador de la llengua literària moderna, estudis eclesiàstics (Vic), Jocs Florals, obres (L'Atlàntida, Canigó).

Tipus: culte (històric, melodrama -> burgès), popular (paròdia del teatre culte, Serafí Pitarra).

Àngel Guimerà: obres: Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar.
Etapes: 1. Romàntica (Mar i cel). 2. Romanticisme i realisme (Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar). 3. Nous corrents estètics.
Característiques: mestissatge en les obres, localització de la dona com a mare i amant.
Teatre romàntic: drama històric, violència, lluita, passió.
Drama rural: més proper: pagesos, pastors...

Narcís Oller: procurador de tribunals, Romanticisme adaptat al realisme i al naturalisme (visió objectiva de la realitat), naturalisme (desagradable, trist, pessimista).
Obres: L'escanyapobres (capitalisme, industrialització), La febre d'or (borsa, ascons, burgès), La bogeria (història d'un boig), Pilar Prim (descripcions dels personatges).

Està consolidat com a moviment.
Gran industrialització: catalanisme polític i sindicats.
Noves idees, afany de modernització.
Esplendor literària, artística, de pensament.
Etapes: 1890-1900: L'Avenç - reforma lingüística, cultura europea, Santiago Rusiñol, Festes de Sitges.
1900-1910: modernisme consolidat com a moviment, menys agressivitat, revista Joventut.

Corrents literaris: decadentisme, simbolisme (suggerir estats anímics amb la descripció d'elements reals), individualisme (vida humana al món, ganes de viure).
Poesia social: preocupació pels fets socials i marginació.
Naturisme: harmonitzar l'home i la natura.
Parnassianisme: llenguatge elaborat i formal.

(Barcelona) 30 anys poeta i periodista, va col·laborar amb L'Avenç, influència de Friedrich Nietzsche.
3 gèneres: poesia, assaig, articles periodístics.
Tipus de poesia: espontaneista (creativitat individual), regeneracionista (Nietzsche i catalanisme burgès).
Obres: poesies, Visions i cants, Enllà.
L'elogi de la paraula i l'elogi de la poesia són assaigs on reflexiona sobre l'experiència creadora.

Visió del paisatge, contenció en l'expressió dels sentiments, influència dels clàssics.
Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Maria Antònia Salvà.

Característiques: creació de la prosa poètica, menys realista, molt predomini del conte, protagonista rebel i inconformista, molta psicologia del protagonista, l'espai té un valor simbòlic, descripcions detallistes i simbòliques, determinisme, sensualisme i misticisme.
Autors: Víctor Català (Drames rurals), Prudenci Bertrana (Josafat), Josep Pous i Pagès (Quan es fa nosa), Joaquim Ruyra, Raimon Casellas.

Tipus:
- Teatre d'idees: conflictes socials, obrers, anarquistes, intel·lectuals. Autors: Josep Pous i Pagès i Ignasi Iglesias.
- Teatre simbolista: peces breus, intenses, llenguatge suggeridor, públic minoritari. Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
Autors de teatre: Joan Puig i Ferreter (teatre d'idees naturalista, bohemi), Santiago Rusiñol (bohemi, etapes: conflicte entre artista i burgès (L'alegria que passa), acostament a la realitat, Jocs Florals (L'auca del senyor Esteve)).