Història de la Literatura Catalana: Èpoques i Autors

Cronologia i Evolució de la Llengua

L'evolució històrica es divideix en les següents etapes:

• Edat Antiga: 0-476
• Edat Mitjana: 476 - segle XV
• Edat Moderna: segles XVI-XVIII
• Edat Contemporània: segle XIX
• Època Actual: segle XXI

Pel que fa a la llengua, el llatí vulgar va evolucionar cap a les llengües romàniques. En el cas del català, durant els segles XIII, XIV i XX, trobem obres en prosa escrites en català, mentre que la versificació es mantenia sovint en occità.

La Prosa Medieval

Religiosa i Moral

Aquest gènere va promoure la doctrina i la moral cristianes a través d'autors com Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Sant Vicenç Ferrer.

Narrativa Històrica

Tenia l'objectiu de defensar les polítiques dels reis catalans, destacant Les Cròniques (Jaume I, Bernat Desclot).

Prosa Moral i Filosòfica

Va reflexionar sobre debats clàssics de la cultura medieval com la immortalitat de l'home, el bé, l'amor i la dona, amb Bernat Metge com a figura central.

Novel·la Cavalleresca

Aquestes obres superen la tradició fantàstica i aporten versemblança a la narració, amb Tirant lo Blanc com a obra cabdal.

La Poesia Medieval

• Segles XII-XIII: Època dels trobadors catalans que escriuen en català (Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany).
• Segle XIV - principis del XV: Poetes catalans que fan servir una barreja de català i occità (Guilabert de Proixita, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi).
• Segle XV: Aparició del primer gran poeta que escriu totalment en català: Ausiàs March.

La Literatura Moderna (segles XVII-XVIII)

Durant aquest període, la literatura culta en català entra en decadència a causa de factors polítics i socials, com el desplaçament de la cort a Castella.

Renaixement (segle XVI)

L'ésser humà esdevé el centre del món (antropocentrisme). Destaca l'autor Cristòfor Despuig.

Barroc (segle XVIII)

Expressa la crisi espiritual i les contradiccions humanes. L'autor més rellevant és Francesc Vicenç Garcia (el Rector de Vallfogona).

Il·lustració (segle XVIII)

Es recupera la confiança en l'ésser humà i la raó. Autors com Baladia i Pesac.

Literatura del Segle XIX: La Renaixença

La Renaixença fou un moviment literari d'abast cultural i polític en l'àmbit català. Es marca el seu inici el 1833 amb l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (sovint confós amb Joaquim Rubió i Ors en el plantejament de crear una literatura de llengua pròpia el 1841).

El moviment proposa un retorn als clàssics i es consolida cap al 1870 en diversos gèneres:

• Poesia: Jacint Verdaguer.
• Prosa: Narcís Oller.
• Teatre: Àngel Guimerà.

Les seves bases són la llengua literària i la pàtria, lluitant contra la situació de diglòssia mitjançant el conreu de la literatura i la identificació entre llengua i identitat nacional.

Literatura Contemporània

Modernisme

Neix influenciat pels corrents europeus (com Un enemic del poble). Destaquen Joan Maragall i Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert).

Noucentisme

Moviment que buscava el perfeccionisme i l'obra ben feta, amb Eugeni d'Ors i Josep Carner.

Avantguardes

Trenquen amb les normes del Noucentisme. Autors destacats: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix.

Renovació Literària (anys 20 i 30)

Literatura de preguerra amb autors com Carles Riba i Josep Maria de Sagarra.

Guerra, Exili i Postguerra

Època marcada pel conflicte i la repressió, amb figures com Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver), Salvador Espriu i Mercè Rodoreda.

Revifalla Literària (anys 60 i 70)

Recuperació de la producció amb autors com Pere Calders i Miquel Martí i Pol.