Història de la Indústria i el Ferrocarril a Catalunya

Els inicis de la industrialització a Catalunya

Al llarg del segle XIX, domina a Espanya l'economia agrària. La indústria espanyola, comparada amb la d'altres països, està poc desenvolupada. L'excepció es troba a Catalunya, coneguda com la "fàbrica d'Espanya".

Etapes de la industrialització

L'arrencada industrial (finals s. XVIII - primer terç s. XIX)

La primera indústria que es va modernitzar fou la cotonera. Es va produir un desenvolupament de manufactures (s. XVIII) que produïen indianes. En aquest context, sorgeix una burgesia emprenedora amb esperit d'empresa.

Fets negatius en aquesta etapa

• La Guerra del Francès (destrucció de manufactures).
• La independència de les colònies americanes (pèrdua del mercat colonial).
• Davallada de la producció industrial.

La modernització de la producció: l'era del vapor

Quan es va introduir la força del vapor (1830-1860), va permetre la mecanització intensa de la producció en la indústria tèxtil del cotó:

• a. Primer es va mecanitzar intensament la filatura (selfactines) entre 1835 i 1861.
• b. La mecanització del tissatge (telers mecànics) fou més lenta i s'intensifica a partir dels anys 60.
• c. La mecanització de la filatura va ser possible per:
  • L'abundància de capital.
  • La mecanització va fer baixar els costos de producció i els preus dels teixits, la qual cosa va facilitar l'augment de la demanda i dels beneficis empresarials.
  • La política proteccionista va assegurar el mercat nacional espanyol.

El ferrocarril i el mercat interior

Va representar la gran revolució del transport gràcies a:

• Reducció del cost del transport.
• Més capacitat de càrrega (mercaderies i persones).
• Major velocitat, regularitat i seguretat.
• Més mobilitat de les persones i mercaderies.

Etapes de construcció de la xarxa ferroviària

Primera etapa (1848-1866)

A mitjan segle XIX, Espanya estava encara molt endarrerida pel que fa a línies construïdes de ferrocarril respecte als països avançats. El primer ferrocarril a Espanya fou el de Barcelona-Mataró, que va funcionar a partir de 1848.

Període d'intensa construcció (1856-1866)

L'impuls d'expansió del ferrocarril va ser possible per la Llei General de Ferrocarrils de 1856 (4.500 km de xarxa). A partir de 1866, es produeix la paralització de la construcció ocasionada per la crisi financera de 1866.

Segona etapa (1876-1885)

Es produeix la represa de les construccions amb 3.000 km més.

Causes de la crisi

• La construcció de ferrocarrils va dependre de la protecció de l'Estat.
• Moltes línies es construïen més per obtenir la subvenció que no pas pensant en la futura rendibilitat.
• El capital espanyol va participar poc en la construcció ferroviària; aquesta va estar en mans de companyies estrangeres.

El moviment obrer

Les primeres organitzacions sindicals d'Espanya apareixen cap al 1840. Tot sorgí a partir del fet que els fabricants tèxtils volgueren allargar la mida de les peces sense modificar-ne la remuneració econòmica, perquè l'augment significava la disminució dels salaris.

Els primers sindicats eren federacions d'ofici que agrupaven tots els treballadors d'un mateix ram. La caixa de resistència servia per pagar el jornal al treballador en cas de malaltia, acomiadament o conflicte; per a això, havien de pagar una quota. Tot plegat passa en el període del govern progressista (1840-1843).