Història de l'Imperi Romà: dels quatre emperadors a la divisió de l'imperi

L'any dels quatre emperadors (69 d.C.)

Després de la mort de Neró, Roma va patir una guerra civil i en només dos anys es van succeir quatre emperadors: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià.

La dinastia Flàvia

Vespasià: va reprimir la revolta dels jueus contra la dominació romana. Va ser molt popular pel seu agradable caràcter.

Tit: va continuar el pla del seu pare Vespasià: va destrossar el temple de Jerusalem de gran importància pels jueus i va acabar de construir l'amfiteatre que va començar el seu pare.

Domicià: germà de Tit va fer construir, entre altres coses, el palau de Flavi, l'arc de Titus (per commemorar la victòria del seu germà a Jerusalem), etc.

Els Antonins

Nerva: va ajudar als ciutadans més desfavorits. Va crear un fons per poder pagar els funerals dels més necessitats i a més a més va crear una institució alimentària per tal que els fills dels indigents fossin alimentats a càrrec de l'estat.

Trajà: va conquerir la Dàcia, que va esdevenir província romana.

Adrià: fill adoptiu de Trajà, va ser un emperador molt pacífic. A partir del seu regnat no es van conquerir més territoris. Era un home de lletres que en la major part del seu temps es va encarregar de viatjar per l'imperi, va recollir obres d'art de diferents províncies romanes.

Antoní Pius: va ser molt popular per la seva bondat. Va publicar un recull de lleis imperials i va promulgar normes protectores dels esclaus, les dones i els nens.

Marc Aureli: el seu regnat està basat en la defensa de les fronteres, les quals es veien debilitades. Va ser un emperador filòsof que va escriure un llibre on va recollir els seus pensaments.

Còmode: fill de Marc Aureli, es feia dir Hèrcules i tenia atacs de bogeria. És recordat especialment perquè participava en les lluites dels gladiadors com si fos un d'ells.

El baix imperi

A finals del s. II d.C. els emperadors ja van deixar de preocupar-se per mantenir la imatge davant les institucions republicanes. Per la qual cosa Roma va esdevenir una dictadura militar.

Els severs

Després de la mort de Còmode van haver-hi moltes guerres civils que van acabar amb l'arribada de Septimi Sever.

Els seus fills van regnar junts, però Caracalla va matar al seu germà i va regnar ell sol. Va construir unes termes destinades a la població mitjana de Roma. Van haver-hi diferents successors fins a Alexandre Sever, que va representar l'últim intent de govern civil, pel qual després de la seva mort es va imposar la dominació militar.

Dioclècia i la tetrarquia

Dioclècia va arribar en un moment crític pel qual, reflexionant, es va adonar que no podia dominar-ho tot des d'un únic centre de poder.

Per això va repartir les tasques i va crear un nou sistema polític: la tetrarquia. La gestió de l'imperi es va repartir entre Dioclecià i Maximià.

La tetrarquia va representar tot un triomf per l'absolutisme oriental.

Constantí:

Constantí va ser nomenat August d'Occident i, com altres generals reclamaven el mateix títol, hi va haver 4 Augustos. Al pas dels anys, Constantí va anar eliminant els seus rivals, es va anomenar emperador i amb un nou imperi reunificat.

Com la religió del cristianisme va esdevenir tan poderosa, va pensar que li aniria bé i es va legalitzar el cristianisme.

Els fills de Constantí i Julia Apòstata (apel·latiu religiós)

Abans de morir, va dividir l'imperi entre els seus tres fills: Constanci, Constantí II i Constant, els quals van regnar entre ells fins que Constanci va ser l'únic emperador.

Constantí va morir i l'únic parent, el seu nebot Julià, va accedir. Era un home de lletres, filòsof i bon general.

Va prohibir el cristianisme i va adoptar mesures. Després de la mort de Julià, van regnar Jovià i Valentin i en Valent.

Teodosi. Repartiment de l'imperi

Es van repartir l'imperi Gracià, fill de Valentin, i Teodosi. Teodosi es va aliar amb els gots i els hi va entregar terres per colonitzar. Després d'una guerra civil, es va convertir en l'emperador únic de tot l'imperi. Mentrestant, a l'interior, Teodosi basava el seu regnat en el reconeixement del Cristianisme.

La fi de l'imperi d'Occident:

Abans de morir, Teodosi va dividir l'imperi en dos per tal de tenir més control sobre ell. Va ser: l'imperi occidental (Honori) i l'Imperi d'Orient (Arcadi) i els hi va deixar els seus fills. Tot i així, l'imperi romà ja feia temps que mostrava signes de debilitat i els bàrbars atacaven les fronteres. La capital Constantinoble va resistir segles a la invasió, Roma va caure i l'imperi d'Occident va estar anys rebent atacs.

Ròmul Augústul es considera l'últim emperador de l'Imperi Romà.

Llatinismes:

Quid: el punt essencial d'una qüestió.

(El quid de la qüestió és si hi haurà prou menjar a la barbacoa per a tots.)

Súmmum: el punt més elevat al qual arriba una cosa.

(Quan va començar a cridar va ser el súmmum de la tarda.)

Vis còmica: capacitat d'una persona, especialment d'un actor, per fer riure a les persones.

(Ahir vam anar a veure un còmic i ens vam riure molt: té molta vis còmica.)

Quòrum: nombre mínim de membres presents que es requereix en una assemblea, reunió, etc.

(El Quòrum per aconseguir acords al consell d'estudiants és de 10 persones.)

Rictus: obertura de boca que representa un somriure molt forçat.

(El meu amic fa temps que no està bé, per molt que ho intenti no m'enganya el seu rictus camuflant el seu malestar.)

Ultimàtum: condicions definitives on es marca un límit i no hi ha altra opció.

(Vaig haver de donar-li un ultimàtum al meu fill: o s'encarregava de recollir l'habitació o es quedava sense mòbil.)