Història de la II República: Del Bienni Reformista al Front Popular

La Segona República Espanyola (1931-1936)

Proclamació i Inicis (1931)

El 1931 es convoquen eleccions, guanyen els republicans i es proclama la República. Es crea un nou Govern provisional i s'estableix la Segona República. S'impulsen eleccions constituents, una amnistia general, llibertats socials i polítiques, i s'aprova un Estatut de govern.

Accions Urgents i Qüestió Catalana

Accions d'urgència inclouen resoldre la situació a Catalunya i prohibir l'expulsió dels pagesos que no pagaven. Macià proclama la República Catalana, però accepta la decisió de les Corts a canvi de l'autonomia.

La Constitució de 1931

El 1931 s'elabora la Constitució (laica, amb sufragi universal, estat integral...).

Crisi Econòmica Inicial

La Crisi Econòmica es manifesta amb poques importacions, devaluació de la pesseta i reducció de les exportacions. Hi ha un empitjorament de les expectatives empresarials. El Govern vol reduir la despesa de la dictadura, però aconsegueix augmentar els costos salarials i la conflictivitat social, provocant l'ensorrament de la indústria de béns d'inversió.

L'Estatut de Núria i la Generalitat

ERC i la Negociació de l'Autonomia

ERC guanya les eleccions del 1931, i Macià, com a president de la República, negocia amb Espanya: vol la República Catalana, un govern provisional i la Generalitat, així com la redacció d'un Estatut d'Autonomia.

Aprovació de l'Estatut de Núria

Es reuneixen a Núria, formant l'Estatut de Núria, que estableix: Catalunya com a estat autònom dins d'Espanya; la sobirania resideix en el poble; el català com a llengua oficial; i la Generalitat com a govern amb competències. S'aprova el 1932.

El Bienni Reformista (1931-1933)

El Bienni d'Esquerres (1931-1933): Després de les eleccions del 1931, Niceto Alcalá-Zamora és president de la República i Manuel Azaña presideix el Govern.

Reformes Clau del Govern d'Azaña

• Reforma de l'Exèrcit: Professionalització, eliminació d'oficials monàrquics, amb la Llei del Retir.
• Qüestió Religiosa: Limitació de la influència de l'Església a Espanya, no confessionalitat de l'estat, llibertat de culte, amb la Llei de Congregacions.
• Reforma Agrària: Eliminació del latifundisme, millora de les condicions dels pagesos pobres, amb la Llei de Reforma Agrària (expropia terres per donar-les als pagesos). Aquesta s'aplica molt lentament per manca de pressupost i resistència dels propietaris.
• Millores en Educació i Cultura: Educació gratuïta, laica, obligatòria i mixta; creació de moltes escoles; i Missions Pedagògiques.
• Reformes Laborals: Amb la Llei de Contractes de Treball i la Llei de Jutjats Mixtos.

Crisi i Final del Bienni Reformista

El 1933, una revolució llibertària fracassa, amb els successos de Casas Viejas, una brutal repressió policial contra anarquistes. Azaña dimiteix i es convoquen eleccions.

El Bienni Conservador (1933-1936)

El Bienni Conservador (1933-1936): El novembre del 1933 guanyen els partits de dreta: el Partit Republicà Radical (Lerroux) i la CEDA (Gil Robles).

Victòria de la Dreta i Fre a les Reformes

Es frenen les reformes d'esquerra: amnistia de militars com Sanjurjo; s'alenteix la reforma agrària; es frena l'Estatut del País Basc; només es mantenen les reformes de cultura i educació. Com a reacció al gir conservador, el sector moderat (Indalecio Prieto) col·labora amb els republicans, mentre que el sector radical (Largo Caballero) vol la revolució social.

La Revolució d'Octubre de 1934

La CEDA vol entrar al govern, i Lerroux els concedeix tres carteres ministerials el 1934. Això suposa un acostament al feixisme, i la UGT convoca una vaga general amb dos focus de tensió:

• Astúries: Els miners fan una revolució amb suport de la CNT; es crea un exèrcit roig i s'ocupa gairebé tota Astúries (s'envia la Legió i els Regulars, amb una forta repressió).
• Catalunya: La Generalitat convoca una revolta política; Lluís Companys proclama la República Catalana (intent de pressió per no perdre autonomia), però fracassa.

Crisi Política i Noves Eleccions

La CEDA guanya influència després de la revolució i vol canviar la Constitució, però no es duu a terme pels escàndols de corrupció que esclaten el 1935. Per tant, Alcalá-Zamora no dona el poder a la CEDA i convoca eleccions el 1936.

El Front Popular i la Represa Reformista (1936)

Eleccions de 1936 i Polarització

El Front Popular: A les eleccions del 1936 es marca la divisió de la societat. Es presenten coalicions: a Catalunya, el Front d'Esquerres i el Front Català d'Ordre; a Espanya, el Front Popular i el Bloc Nacional. L'esquerra volia reprendre la política reformista; la dreta, una República conservadora.

Represa de les Reformes i Tensió Social

Guanya el Front Popular, amb Azaña com a president de la República i Quiroga al Govern. Es reprenen les reformes: amnistia política; les empreses han de readmetre treballadors; es reprenen els assentaments de pagesos; s'impulsa el procés autonòmic (Estatut de Catalunya, Galícia i País Basc); i es traslladen generals implicats en un possible cop d'estat (Franco, Mola, Goded). Hi ha un clima de tensió social, i les reaccions són negatives. L'oposició a les mesures del govern, amb JONS i Falange Española, agafa protagonisme, provocant una revolució al carrer.