Història de la II República: Del 1931 al Front Popular

Enviado por Adri_Stark y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,82 KB

La Constitució Republicana de 1931

Les eleccions de juny donen la victòria als socialistes. Les principals característiques de la Constitució del 31, que va trigar tres mesos a ser aprovada, són:

  • Defineix Espanya com una república de treballadors.
  • Aposta per la divisió de poders.
  • Permet l'autonomia de les seves regions.
  • Aprova el matrimoni civil, el dret a vot dels obrers, el divorci, etc.

El Govern Constitucional i les Reformes

El govern es centra a reformar l'Estat i la societat. Volen crear un nou Estat i modificar l'estructura centralista per donar la possibilitat d'autonomia. Defensen els obrers i impulsen l'educació. La proposta estrella va ser la reforma agrària aprovada el 1932.

El Bienni Negre (1933-1935)

A les eleccions del 1933 va guanyar el centre-dreta i es forma el govern de Lerroux amb el suport de la CEDA. Les raons d'aquest canvi van ser:

  • La divisió entre republicans i socialistes.
  • L'abstenció dels anarquistes.
  • L'exercici del vot de la dona.

Noves polítiques del Bienni Negre

El nou govern va aplicar les següents mesures:

  • Atura la Llei de Reforma Agrària.
  • Legisla a favor dels patrons.
  • Atura les transferències entre l'Estat i l'autonomia catalana.
  • Torna el poder a l'Església en l'àmbit de l'educació.

La Revolució d'Octubre de 1934

L'entrada de la CEDA al govern el 5 d'octubre de 1934, on Gil-Robles condiciona el suport al govern de Lerroux a l'entrada de ministres del seu partit, provoca que el PSOE i la UGT convoquin una vaga general liderada per Largo Caballero. Els objectius eren defensar la República i, en alguns casos, fer la revolució.

Fets destacats de la revolució

Es va produir una vaga de 15 dies a Astúries i es va proclamar l'Estat Català dins de la República. Finalment, la revolució va ser aixafada.

Les Eleccions de Febrer de 1936

Després de la revolució, els radicals i cedistes pateixen divisions. Alhora, Prieto i Azaña reorganitzen el front socialista en un context econòmic pobre. El cop definitiu van ser els escàndols de corrupció que van provocar la caiguda del govern de Lerroux. Gil-Robles pressiona Zamora perquè el converteixi en cap de govern, però aquest es nega. Es creen dues coalicions: el Front Popular i el Front Nacional. Amb una forta participació del cens electoral, guanya el Front Popular, presidit per Manuel Azaña, que reprèn polítiques progressistes com la reforma agrària i rehabilita el govern de la Generalitat.

Catalunya i la Segona República

El 14 d'abril es proclama la II República a Espanya. A Catalunya, la proclama Lluís Companys, mentre que Francesc Macià proclama l'Estat Català i forma un nou govern. Madrid i Barcelona arriben als següents acords:

  1. Macià renunciava a l'Estat Català.
  2. A canvi, obtenia un òrgan de govern polític: la Generalitat.
  3. Obtenia la promesa d'un Estatut d'Autonomia liderat per Josep Carner.

L'Estatut d'Autonomia de 1932

Conegut com l'Estatut de Núria, establia que:

  • Catalunya era un estat autònom dins la República Espanyola.
  • Es reconeixia l'oficialitat del català.
  • Es cedien diferents competències en l'àmbit educatiu.
  • Apostava per una Espanya federal.

Entradas relacionadas: