Història de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Causes de la Segona Guerra Mundial

• Tractat de Versalles (1918-19), amb humiliacions i ressentiment.
• Crisi econòmica i Gran Depressió.
• Auge dels feixismes i expansionisme.
• Iniciativa nazi davant la feblesa de les democràcies.

Desenvolupament del Conflicte (1939-1945)

1. Guerra llampec (setembre 1939 - juny 1940).
2. Batalla d'Anglaterra i mundialització del conflicte. Campanyes als Balcans (1940-41).
3. Juny 1941: Atac alemany a l'URSS (Operació Barbarroja).
4. Desembre 1941: Atac japonès als EUA (Pearl Harbor).
5. Guerra del Pacífic: Iniciativa japonesa i reacció dels EUA.
6. Derrota nazi: Stalingrad (gener 1943) i Desembarcament de Normandia (juny 1944).
7. Derrota japonesa: Batalles del Mar del Corall, Midway, Guadalcanal, Iwo Jima. Bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d'agost de 1945).

Efectes Socials i Humans

• Impacte en la població civil i militar.
• Esclavitud, terror i col·laboració.
• Resistència i guerres civils.

Conseqüències Globals de la Segona Guerra Mundial

1. Impacte demogràfic: 50 milions de morts, 35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts. El 50% de les víctimes foren civils (bombardejos, fam, etc.).
2. Impacte econòmic: Devastació a les zones de combat, especialment a l'Europa Occidental i al Japó. Fort creixement econòmic als països neutrals i als EUA.
3. Impacte moral: Trauma moral, camps d'extermini, bomba atòmica, bombardejos massius. Críms contra la humanitat.
4. Conferències de Pau i Reordenació Mundial:
   • 1941: Carta Atlàntica (EUA-Gran Bretanya).
   • 1943: Conferència de Teheran (EUA, URSS i Gran Bretanya).
   • Febrer 1945: Conferència de Ialta (EUA, URSS i Gran Bretanya) – partició i desnazificació d'Alemanya, noves fronteres d'Europa.
   • Juliol-agost 1945: Conferència de Potsdam (matisacions).
   • 1946: Conferència de París, tractats de pau amb països menors.
5. Creació de l'ONU: Necessitat de substituir la Societat de Nacions. Conferència de San Francisco (abril-juny 1945), amb 46 països fundadors.Objectius: seguretat internacional, no ingerència en afers interns, dret d'autodeterminació dels pobles.Òrgans principals: Assemblea General, Secretaria General, Consell de Seguretat, Consell Econòmic i Social, UNICEF, UNESCO, Tribunal de l'Haia.

La Guerra Freda: De la Política de Blocs als Conflictes Localitzats

La Guerra Freda: Característiques Generals

Període de tensió constant entre els EUA i l'URSS (1947-1963). Lluita per l'hegemonia mundial en tots els àmbits. No s'arribarà a un enfrontament directe per por a l'holocaust nuclear.

Formació dels Blocs Antagònics

Després de la Segona Guerra Mundial, l'aliança antinazi entre els EUA i l'URSS es trenca. Sorgeixen sistemes antagònics. Europa serà el marc de les primeres tensions.

• Europa Oriental: Ocupada per tropes soviètiques, s'hi instauren règims comunistes controlats per l'URSS. Són "democràcies populars" controlades pel Kominform.
• Europa Occidental: Els EUA financen la reconstrucció econòmica (Pla Marshall, rebutjat per l'URSS el 1947) i militar. Els EUA inicien la "cacera de bruixes" del senador McCarthy.

Moments de Major Tensió Inicial:

• Bloqueig de Berlín: Ciutat dividida en 4 zones d'ocupació. Juny 1948: els soviètics tanquen els accessos a Berlín Occidental. Resposta americana: pont aeri per abastir la ciutat. Gran tensió.
• Guerra Civil de Grècia (1946-49): Els comunistes ataquen amb ajut soviètic, però són derrotats amb el suport dels EUA.
• Amenaces soviètiques a Turquia (1946): Per la restitució de territoris.

Guerra Freda i Conflictes Localitzats

De les unions econòmiques a les aliances militars. Amb els blocs ja consolidats, la crisi de Berlín planteja la idea d'una aliança militar defensiva entre els EUA i els països capitalistes d'Europa Occidental enfront de l'URSS. Així naixerà l'OTAN el 1949.

La cooperació militar va ser precedida per la cooperació econòmica: Pla Marshall, creació de l'OCDE (Organització Europea de Cooperació Econòmica). Amb el desig de més col·laboració, es crea el 1952 la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer), precedent de la CEE, creada pel Tractat de Roma el 1957.

La resposta del bloc comunista va ser la creació el 1949 del COMECON (Consell d'Ajuda Mútua Econòmica), de caràcter autàrquic. La resposta a l'OTAN serà el Pacte de Varsòvia el 1955.

La Guerra de Corea (1950-1953)

El 1949, l'URSS esdevé potència nuclear. Avanç comunista a Àsia (nou escenari de conflicte). El 1949, triomf de la revolució comunista a la Xina (Mao Zedong).

Corea, dividida pel paral·lel 38º N, amb un règim comunista al Nord i un capitalista al Sud. El 1950, Corea del Nord envaeix Corea del Sud. Els EUA intervenen amb el suport de l'ONU en ajut del Sud, però la Xina comunista ho farà a favor del Nord. Estancament del front; el 1953, armistici, amb una frontera semblant a l'anterior.

Per frenar el comunisme, els EUA ajudaran els xinesos a crear Taiwan, i França a Indoxina, i promouran aliances semblants a l'OTAN.

L'URSS Post-Stalin: Conflictes d'Hongria i Suez

El 1953 mor Stalin. S'inicia una revisió de l'estalinisme amb Nikita Khrusxov com a nou dirigent de l'URSS. Liberalització sense cedir terreny: 1956, Hongria, revolta popular anticomunista reprimida. 1956: Egipte nacionalitza el Canal de Suez, intervenció militar franco-britànica amb ajut israelià. Les dues superpotències es posen d'acord per fer fora els europeus.

L'Era de les Crisis (1956-1963)

Des de 1956, enduriment de les relacions Est-Oest. Avanços soviètics en la cursa atòmica i de l'espai (Sputnik, 1957). Perill nuclear. Primers intents per parlar de limitació (Pla Rapacki, 1957), però els assajos nuclears continuen.

1958: Segona crisi de Berlín. L'URSS vol la neutralització de Berlín Occidental. Voluntat d'acord, reunió de Camp David (setembre 1959). 1960: un avió espia dels EUA és abatut a l'URSS. Fracàs.

1960: Arriba John F. Kennedy als EUA. Necessitat d'una coexistència pacífica amb l'URSS, però abans havia d'aconseguir la recuperació militar i política americana (atraure's els països del Tercer Món). Agost 1961: construcció del Mur de Berlín. La crisi més forta és la Crisi dels Míssils de Cuba (1962). Bloqueig nord-americà a l'illa i perill de guerra nuclear. L'URSS retirarà els míssils. Necessitat de distensió; per evitar una guerra nuclear, s'estableix el "telèfon vermell" (1963) i la limitació de proves nuclears.

La Guerra del Vietnam (1962-1975)

1954: els francesos, derrotats, han d'abandonar Indoxina. Laos i Cambodja s'independitzen, i Vietnam és dividit en dos estats: Vietnam del Sud (capitalista i prooccidental) i Vietnam del Nord (comunista). Des del Nord es crea un moviment guerriller (Vietcong) per a la unificació del país. Els EUA intervenen militarment per defensar el règim del Sud. Malgrat els massius bombardejos nord-americans, les constants baixes entre les tropes i la corrupció del règim del Sud, l'opinió pública nord-americana es posa en contra de la guerra. La retirada americana el 1975 determina la caiguda del Sud i la unificació de Vietnam sota un règim comunista.

Davant d'aquesta derrota occidental, els països àrabs, aliats de l'URSS, són vençuts per Israel (aliat dels EUA) en les Guerres Araboisraelianes (1948, 1967, 1973).