Història de Grècia: de la fase cretència a l'etapa helenística

Està situada a la península balcànica al sud est d’Europa

El clima és mediterrani i sec i territorialment té tres parts: continental europea, insular i continental asiàtica

Primers pobladors a Grècia

Pelags, caris, jonis (a Atenes), eolis (Beòcia), doris (Pelopones). Van fundar nombroses colònies: Milet i Efes, Bizanci, Magna Grècia, Massàlia i Emporion (aquest va transmetre els seus coneixements arreu per on va passar)

Fases històriques

Fase cretència o minoica (2000-1500 aC): Creta va ser el centre cultural més important, destaca palau Cnossos.

Fase micènica (1500-1200aC): Rei Agamemnon, era una civilització guerrerista. La economia es basava en agricultura, importaven oli, fruita, llana i ceràmica i importaven metalls i objectes de luxe. Destaca la ruta comercial cap a Itàlia i la del nord. La societat manava el rei o wanax, la població pagesa vivia en viles o oikos regides per concells d’ancians o kérosija. La política dividia el territori en petits estats, Micenes va ser l’estat més privilegiat. Cap al 2000ac va esclatar una guerra contra Troia per raons comercials. Final d’aquesta època: pagesos contra reis per maltracte o invasió de doris a Grècia central.

Fase fosca (1200-800ac): Economia: es basa en autarquia (no productes estrangers), predomina ramaderia i escassa indústria. Política: família nobles tenen el poder i formen un consell, rei imparteix justícia, religió i cap militar. Societat: en la riquesa predominen les armes i objectes de valor, societat estratificada: rei, nobles aristocràcia, sacerdots, artesans i pagesos.

Fase arcaica: desenvolupament polis o ciutat estat i colònies gregues. Economia: +imp. És el comerç, aristois (els mllrs) desplaçats àmbits econòmic i polític. Política: oligarquia (govern d’uns quants, aristois), els tirans i legisladors van passar de oligarquia a democràcia. Legisladors: ciutadans escollits per aristoi i poble. Tirans: accedeixen el poder a canvi de ajuda a la població. Societat: polis ciutats independents governades per aristois.

Fase clàssica

Atenes poli +imp., democràcia igualtat en la política pels ciutadans, assamblea o ecclesia: pau o guerra, aprovava lleis, triava consell o bulé i magistrats o arconts. Els ciutadans només eren homes lliures.

Dones, estrangers i esclaus no política. Metecs comerç i artesania. Esclaus objectes. Ostracisme: desenterrament de persona per 10 anys, havia d'escriure el nom en ceràmica i si reunien 6000 vots marxava d’Atenes per sempre. Guerres mèdiques derrotar perses. Péricles comandament d’Atenes va provocar desconfiança en polis, esparta.

Fase hel·lenística

Guerra del Pelopones: va arruïnar la prosperitat agrícola i comercial i la va portar a un període de profunda decadència. Filip rei de Macedònia conquesta polis gregues segles IV-I ac. Alexandre el gran: fill de Filip, estendre territori de riu Nil a Indus, forma ciutats i el grec com a llengua oficial. Al morir els seus generals es van dividir el territori.

Art grec

Característiques: antropocentrisme centre d’interès esser humà. Harmonia i bellesa: harmonia en proporcions i bellesa en formes, cànon clàssic conjunt de normes de proporcions en l’escultura, religiositat expressa la seva relació amb deu ex: temple.

Temple

Construcció +imp, es construïen s l’acropolis part alta de ciutat com a lloc de defensa i centre de cultures, plantes rectangulars: cambra sagrada naos estàtua divinitat, vestíbul pronaos, i sala posterior opistodomus guarden ofrenes.

Arquitectura grega edificis públics

No arcs i voltes, si arquitrau. Edificis principals: agora plaça pública centre, estoà mercat, buleuterió reunions, gimnàs i palestra i teatre (càvea, orquestra, prosceni i escena) destaca el de Epidaure.

Escultura

Etapa arcaica: figura humana, escultures destinades a celebrar algun triomf KOÚROI O KURÓS característiques: home: posició frontal, nua i caminar, braços estesos, cabells llargs, ulls grans i somriure arcaic. Dones: KORÉ vestida com a sacerdotessa i objecte a la ma. Ex dama d’Auxerre

ETAPA CLÀSSICA: característiques escultura: idealització del cos humà, bellesa física cànon i perfecció, moviment. Escultors: Miró: discòbol. Fidies: relleus de frontons, Atenea Partenós. Policlet: estudi cos humà proporcions perfectes, dorífor. Praxiteles: Afrodita de Cnidos.

ETAPA HELENISTICA: característiques escultura: dimensions colossals substituir d’idealisme per realisme, desequilibri de cossos i lletjor de monstres. Obres: Lacoont, Gal Moribund, Victòria de Samotràcia, Venus de Milo