Història i Funcionament dels Diners i el Sistema Financer Espanyol

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,01 KB

Els Diners

Definició

Qualsevol instrument generalment acceptat com a mitjà de pagament i de canvi.

Tot allò que serveix de mitjà de canvi, ja que s'accepta com a mitjà de pagament.

Exemples: Monedes i bitllets de curs legal, àmbar bàltic (runes paleolítiques a França i Àustria), tabac (utilitzat a les primeres colònies de Nova Anglaterra), cigars (Alemanya 1945), perles, metalls...

Condicions

  • Que sigui un bé escàs i que el seu valor sigui estable al llarg del temps.
  • Que tingui possibilitats de conservació (que no sigui perible), exemple: coco-plàtan.
  • Que sigui fàcil de transferir i transportar. Divisible.
  • Que siguin materials homogenis, idèntics o semblants. Exemples de materials: metalls, minerals (or, plata).

Funcions dels Diners

  • Mitjà de canvi: Facilita l'intercanvi, evita la utilització del troc i, per tant, les seves problemàtiques (coincidència d'interessos i concordança de valors dels béns a intercanviar).
  • Unitat de compte: Permet donar un valor a tots els altres béns en termes de múltiples o submúltiples d'aquesta unitat homogènia.
  • Dipòsit de valor: És un dels actius que serveix per acumular riquesa. Ex: Stocks, dipòsits, fons que poden servir per recalcular el seu valor en qualsevol moment.
  • Patró de pagament diferit: Serveix per determinar les quantitats que s'hauran de pagar en un futur.

Els diners faciliten la divisió del treball, l'estalvi i l'acumulació de capital.

Diners a la Història

Diner mercaderia → Diner metàl·lic → Diner convertible (or o metalls) → Diner fiduciari (paper) → Diner bancari.

Diners a l'Actualitat

  • Oferta Monetària: Suma dels diners en efectiu (bitllets i monedes) i els dipòsits en els bancs.
  • Dipòsits bancaris:
    • A la vista.
    • Estalvi.
    • Termini.

Oferta Monetària:

  • Efectiu + dipòsit a la vista = M1
  • Efectiu + Dipòsit vista + estalvi = M2
  • Efectiu + Dipòsit vista + estalvi + Termini = M3 (disponibilitats líquides)
  • M3 + Quasidiner = M4

Quasidiner o ALP = actius líquids en mans del públic: lletres del tresor, certificats estat, bons de l'estat...

Bancs

  • Els bancs paguen el tipus d'interès de les operacions de passiu (estalvis que les famílies han dipositat a l'entitat financera).
  • Els bancs cobren el tipus d'interès de les operacions d'actiu (préstecs o finançaments que han donat a les famílies o empreses).
  • Diferència: % tipus interès actiu - % tipus interès passiu = Benefici.

Sistema Financer Espanyol

Intermediaris Financers bancaris: Entitats que creen diners.
Intermediaris financers no bancaris: Entitats que no creen diners en sentit estricte.

  • Bancaris:
    • Banc d'Espanya: Entitat de dret públic, depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda, però segueix les directrius del BCE. No treballa amb particulars ni amb empreses. Funcions principals: Emetre bitllets i monedes, ser banc de l'estat, ser banc de bancs (reserves), executar la política monetària, gestionar les divises.
    • Banca privada: Destinada al finançament del sector privat (mitjançant crèdits i préstecs) i públic (comprant títols de renda fixa). Característica principal: són propietat privada. Repartiment de beneficis entre els socis.
    • Caixes d'estalvi: Tradicionalment dedicada als petits estalviadors (famílies) mitjançant el seu producte estrella, les llibretes d'estalvi. Actualment ofereixen els mateixos serveis que els bancs. No pertany a propietaris privats, no reparteix beneficis, sinó que aquests es reinverteixen dins la pròpia entitat o entre la societat en la qual operen.
    • Cooperatives de crèdit o Caixes rurals: Mateixes funcions que els bancs i caixes, però tenen com a públic prioritari els seus cooperativistes i el sector agrari.
  • No bancaris:
    • Institut Crèdit Oficial: Serveix per oferir un finançament més específic als sectors que són prioritaris segons la política econòmica del Govern. Entitat pública, rep recursos dels pressupostos de l'estat i emet títols de renda fixa.
    • Companyies d'assegurances: Emeten contractes pels quals les companyies s'obliguen a pagar una quantitat de diners al client si s'esdevé el fet assegurat, a canvi d'una quota mensual o anual pactada prèviament en el contracte.
    • Fons de pensions o mutualistes: Capten fons de petits estalviadors que van estalviant al llarg de la seva vida laboral per tenir un complement a l'hora de la seva jubilació. Tipus de plans i fons de pensió:
      • Plans: No desgraven, però es poden retirar lliurement abans de la jubilació.
      • Fons: Desgraven, però s'han d'anar acumulant fins al moment de la jubilació.
    • Entitats de lísing: Ofereixen arrendament financer. Contracte de lloguer d'un bé d'equipament o immobles a canvi d'una quota periòdica. Al final del contracte, el bé està amortitzat i el client pot decidir una opció de compra pagant una darrera quota residual.
    • Entitats de rènting: Ofereixen lloguer, però sense opció de compra. Quan acaba el contracte, es pot renovar amb la renovació del bé; serveix per tenir els béns actualitzats i modernitzats.
    • Entitats de facturatge: Societats que es dediquen a fer les gestions de cobrament d'altres empreses.
    • Societats de garantia recíproca: Afavoreixen l'accés al finançament als seus associats, ja que garanteixen la devolució dels crèdits que aquests obtenen de les entitats financeres (funció d'avalista). Característiques: presentar un projecte d'empresa, tots han de ser socis i hi ha participació del sector públic com a soci protector.

El Mercat de Valors: La Borsa

:

  • Mercat financer on es compren i venen títols de renda fixa( lletres tresor, bons i obligacions—interès %.) i títols de renda variable( % variable segons rendiments de les empreses i fluctuacions de l’oferta i la demanda).
  • A espanya existeixen 4 borses: Madrid, Barcelona , Bilbao i València.
  • Existeix el mercat continu: està format per totes les accions que cotitzen a totes les places espanyoles.
  • Mercat plaça: només es venen títols a la plaça concreta.
  • Societat mitjanceres en el mercat del diner: Posen en contacte als compradors i venedors a la borsa. Tipus:
  • Brokers: Només fan d’ intermediaris entre compradors i venedors.
  • Dealers: Compren i emeten títols a més de fer d’ intermediaris. (risc).

Entradas relacionadas: