Història i Funcionament dels Diners i el Sistema Financer Espanyol
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,01 KB
Els Diners
Definició
Qualsevol instrument generalment acceptat com a mitjà de pagament i de canvi.
Tot allò que serveix de mitjà de canvi, ja que s'accepta com a mitjà de pagament.
Exemples: Monedes i bitllets de curs legal, àmbar bàltic (runes paleolítiques a França i Àustria), tabac (utilitzat a les primeres colònies de Nova Anglaterra), cigars (Alemanya 1945), perles, metalls...
Condicions
- Que sigui un bé escàs i que el seu valor sigui estable al llarg del temps.
- Que tingui possibilitats de conservació (que no sigui perible), exemple: coco-plàtan.
- Que sigui fàcil de transferir i transportar. Divisible.
- Que siguin materials homogenis, idèntics o semblants. Exemples de materials: metalls, minerals (or, plata).
Funcions dels Diners
- Mitjà de canvi: Facilita l'intercanvi, evita la utilització del troc i, per tant, les seves problemàtiques (coincidència d'interessos i concordança de valors dels béns a intercanviar).
- Unitat de compte: Permet donar un valor a tots els altres béns en termes de múltiples o submúltiples d'aquesta unitat homogènia.
- Dipòsit de valor: És un dels actius que serveix per acumular riquesa. Ex: Stocks, dipòsits, fons que poden servir per recalcular el seu valor en qualsevol moment.
- Patró de pagament diferit: Serveix per determinar les quantitats que s'hauran de pagar en un futur.
Els diners faciliten la divisió del treball, l'estalvi i l'acumulació de capital.
Diners a la Història
Diner mercaderia → Diner metàl·lic → Diner convertible (or o metalls) → Diner fiduciari (paper) → Diner bancari.
Diners a l'Actualitat
- Oferta Monetària: Suma dels diners en efectiu (bitllets i monedes) i els dipòsits en els bancs.
- Dipòsits bancaris:
- A la vista.
- Estalvi.
- Termini.
Oferta Monetària:
- Efectiu + dipòsit a la vista = M1
- Efectiu + Dipòsit vista + estalvi = M2
- Efectiu + Dipòsit vista + estalvi + Termini = M3 (disponibilitats líquides)
- M3 + Quasidiner = M4
Quasidiner o ALP = actius líquids en mans del públic: lletres del tresor, certificats estat, bons de l'estat...
Bancs
- Els bancs paguen el tipus d'interès de les operacions de passiu (estalvis que les famílies han dipositat a l'entitat financera).
- Els bancs cobren el tipus d'interès de les operacions d'actiu (préstecs o finançaments que han donat a les famílies o empreses).
- Diferència: % tipus interès actiu - % tipus interès passiu = Benefici.
Sistema Financer Espanyol
Intermediaris Financers bancaris: Entitats que creen diners.
Intermediaris financers no bancaris: Entitats que no creen diners en sentit estricte.
- Bancaris:
- Banc d'Espanya: Entitat de dret públic, depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda, però segueix les directrius del BCE. No treballa amb particulars ni amb empreses. Funcions principals: Emetre bitllets i monedes, ser banc de l'estat, ser banc de bancs (reserves), executar la política monetària, gestionar les divises.
- Banca privada: Destinada al finançament del sector privat (mitjançant crèdits i préstecs) i públic (comprant títols de renda fixa). Característica principal: són propietat privada. Repartiment de beneficis entre els socis.
- Caixes d'estalvi: Tradicionalment dedicada als petits estalviadors (famílies) mitjançant el seu producte estrella, les llibretes d'estalvi. Actualment ofereixen els mateixos serveis que els bancs. No pertany a propietaris privats, no reparteix beneficis, sinó que aquests es reinverteixen dins la pròpia entitat o entre la societat en la qual operen.
- Cooperatives de crèdit o Caixes rurals: Mateixes funcions que els bancs i caixes, però tenen com a públic prioritari els seus cooperativistes i el sector agrari.
- No bancaris:
- Institut Crèdit Oficial: Serveix per oferir un finançament més específic als sectors que són prioritaris segons la política econòmica del Govern. Entitat pública, rep recursos dels pressupostos de l'estat i emet títols de renda fixa.
- Companyies d'assegurances: Emeten contractes pels quals les companyies s'obliguen a pagar una quantitat de diners al client si s'esdevé el fet assegurat, a canvi d'una quota mensual o anual pactada prèviament en el contracte.
- Fons de pensions o mutualistes: Capten fons de petits estalviadors que van estalviant al llarg de la seva vida laboral per tenir un complement a l'hora de la seva jubilació. Tipus de plans i fons de pensió:
- Plans: No desgraven, però es poden retirar lliurement abans de la jubilació.
- Fons: Desgraven, però s'han d'anar acumulant fins al moment de la jubilació.
- Entitats de lísing: Ofereixen arrendament financer. Contracte de lloguer d'un bé d'equipament o immobles a canvi d'una quota periòdica. Al final del contracte, el bé està amortitzat i el client pot decidir una opció de compra pagant una darrera quota residual.
- Entitats de rènting: Ofereixen lloguer, però sense opció de compra. Quan acaba el contracte, es pot renovar amb la renovació del bé; serveix per tenir els béns actualitzats i modernitzats.
- Entitats de facturatge: Societats que es dediquen a fer les gestions de cobrament d'altres empreses.
- Societats de garantia recíproca: Afavoreixen l'accés al finançament als seus associats, ja que garanteixen la devolució dels crèdits que aquests obtenen de les entitats financeres (funció d'avalista). Característiques: presentar un projecte d'empresa, tots han de ser socis i hi ha participació del sector públic com a soci protector.
El Mercat de Valors: La Borsa
:
- Mercat financer on es compren i venen títols de renda fixa( lletres tresor, bons i obligacions—interès %.) i títols de renda variable( % variable segons rendiments de les empreses i fluctuacions de l’oferta i la demanda).
- A espanya existeixen 4 borses: Madrid, Barcelona , Bilbao i València.
- Existeix el mercat continu: està format per totes les accions que cotitzen a totes les places espanyoles.
- Mercat plaça: només es venen títols a la plaça concreta.
- Societat mitjanceres en el mercat del diner: Posen en contacte als compradors i venedors a la borsa. Tipus:
- Brokers: Només fan d’ intermediaris entre compradors i venedors.
- Dealers: Compren i emeten títols a més de fer d’ intermediaris. (risc).