Història de la fotografia: Niépce, Daguerre i Talbot

Joseph-Nicéphore Niépce (1765–1833)

Joseph-Nicéphore Niépce (1765–1833), físic francès.

Empra la tècnica del clorur de plata. S'estén betum de Judea en una planxa de coure platejat. El betum es polimeritza en les zones on l'ha afectat més la llum. En banyar la placa amb essència d'espígol i petroli es dissol allò que no havia estat alterat per la llum, aconseguint que la zona on havia tocat la llum quedés insoluble, i es podia eliminar la resta per rentat.

Heliografia i primera imatge

Heliografia – 1826. Primera fotografia de la història: «Punt de vista» des de la finestra del seu estudi a París. Temps d'exposició: 8 hores. Original en negatiu.

El 1828 es va associar amb Daguerre. Van fer moltes investigacions conjuntes i la fotografia es va perfeccionar molt més.

Louis-Jacques Mandé Daguerre (1787–1851)

Louis-Jacques Mandé Daguerre (1787–1851), francès.

Caràcter sensible i temperament artístic; era un pintor notable i escenògraf.

Tècnica i procés del daguerreotip

Utilitza la tècnica de l'iodur de plata.

Daguerreotip – 1839. Temps d'exposició: 30 minuts. Planxes de coure o metàl·liques emulsionades amb sals de plata i vapor d'iode i altres productes químics. Es revelaven amb vapor de mercuri (molt tòxic) i es fixaven amb sal comú.

Original en positiu. Són peces úniques de gran qualitat i, en ser sensibles a les erosions, es col·locaven encapsulades en portarretrats que eren una meravella.

Soci de Niépce i titular de la patent de la fotografia.

William Henry Fox Talbot

William Henry Fox Talbot, arqueòleg i físic anglès.

Tècnica i procés del calotip

Empra la tècnica dels papers salats. El paper es sensibilitza en una barreja d'aigua i sal comú. Un cop sec, es fa flotar en una solució de nitrat de plata obtenint clorur de plata sensible a la llum. El paper emulsionat s'exposa fins que apareix la imatge i, un cop rentat, es fixa amb hiposulfit.

Calotip (bella imatge) – 1841. Temps d'exposició: 30 segons.

Original en negatiu i còpies positives en paper. Les va poder fixar amb un mínim de qualitat.

El primer calotip va ser al 1835, en captar una fotografia de la finestra de casa seva a Anglaterra (abans se li deia talbotip). El calotip va tenir gran acceptació per part del gran públic, però els puristes deien que les fotografies no eren molt bones tècnicament; en canvi, el daguerreotip era de bona qualitat però no assequible per a tothom econòmicament. Talbot va conèixer Niépce i va intuir el gran futur de la fotografia.

Obra i innovacions

Llibre: The Pencil of Nature (1844–46) – «dibuixar sense el llapis».

Talbot, més endavant, va substituir el paper per vidre en el negatiu, fet que va millorar molt la qualitat de les imatges. Avui en dia continua vigent el negatiu transparent de polièster i un positiu sobre paper de la imatge de plata metàl·lica. Va revolucionar els tres principis bàsics de la fotografia: exposició, revelat i fixat.

Resum de tècniques i materials

• Betum de Judea sobre coure platejat – processos de Niépce (heliografia).
• Iodur de plata i vapor de mercuri – daguerreotip (positiu únic).
• Papers salats i negatius en paper (calotip) – possibilitat de còpies positives.

Nota: Aquest text manté la informació original, corregint ortografia, gramàtica i majúscules/minúscules, i afegint una estructura i destacats per facilitar la lectura i l'optimització per a cercadors.