Història i fonaments de les teories evolutives

L'evolució

Lamarckisme

Es pot resumir en dos punts:

• Quan a l'ambient on viu una espècie sorgeix una necessitat de canvi, els individus varien els seus hàbits o la seva anatomia per adaptar-se al nou medi. Els òrgans que es necessiten més es reforcen amb l'ús, mentre que desapareixen o es redueixen els òrgans poc o gens utilitzats; és a dir, la funció crea l'òrgan.
• Els canvis que fan els individus per adaptar-se al medi ambient es transmeten a la descendència. D'aquesta manera, amb el pas del temps, les espècies es transformen i es perfeccionen.

Errors del lamarckisme:

• Lamarck no parla del parentiu ni dels avantpassats comuns; al contrari, segons ell, hi hauria un cert nombre d'espècies originals que s'haurien anat transformant fins a les actuals.
• No hi ha un procés únic d'evolució, sinó diversos processos independents.
• Segons Lamarck, les espècies no desapareixen, sinó que es transformen gradualment en d'altres.

Darwinisme

El 1831, Darwin abandona la seva carrera clerical i s'embarca en un vaixell per fer un viatge d'exploració al voltant del món. En aquest viatge va prendre consciència de l'enorme varietat d'organismes existents a la Terra i va observar com hàbitats diferents contenien espècies diferents.

Alfred Russel Wallace també va viatjar a l'Amazones, Malàisia i Indonèsia, va observar la gran diversitat de la naturalesa i va arribar a les mateixes conclusions que Darwin, publicant les seves idees abans. Tots dos van presentar les seves teories davant de la Societat Linneana de Londres l'1 de juliol de 1858. Un any després, Darwin va publicar el seu llibre L'origen de les espècies, on expressa els fonaments de la teoria moderna de l'evolució: la selecció natural.

1 La teoria de l'evolució de Darwin

El pensament de Darwin es pot resumir en:

• En qualsevol hàbitat hi ha una gran varietat d'espècies i, dins de cada espècie, una gran varietat d'individus (variabilitat genètica).
• Els individus solen viure en ambients on no hi ha aliment suficient per a tots o on han de protegir-se dels depredadors. Només els més forts i els millor preparats aconsegueixen sobreviure.
• Els que sobreviuen transmeten el seu caràcter a la descendència.
• Amb el pas del temps, les espècies es transformen en d'altres de millor preparades per a la resistència.

En tot aquest procés, la natura tria els organismes i les espècies més adients a cada ambient. Aquest procés és el que Darwin anomena selecció natural. Quan passa molt de temps, la selecció natural resulta en una transformació de les espècies: això és l'evolució.

Neodarwinisme

1 La teoria sintètica

La teoria sintètica és una ampliació de la teoria evolucionista de Darwin i Wallace, sumada als coneixements actuals: l'herència genètica de Mendel i avenços en biologia, zoologia, paleontologia i citologia. Aquesta teoria va ser elaborada entre 1930 i 1950.

La seva principal característica és que explica la manera en què es produeixen les variacions sobre les quals actua la selecció natural. Les diferències que s'observen entre poblacions al llarg del temps es deuen a canvis en les freqüències dels gens. Aquests canvis resulten de diversos factors:

• Mutació: un canvi en el material genètic que genera nous al·lels.
• Recombinació genètica: es dona en formar-se les cèl·lules sexuals i consisteix en un intercanvi de material genètic entre el pare i la mare.
• Migració: permet que arribin nous al·lels a una població o que en surtin.

Quan un petit grup d'organismes queda separat de la resta de la població per alguna barrera geogràfica, ecològica o genètica, es pot formar un nou grup que originarà una nova espècie. Aquest procés gradual d'aïllament s'anomena especiació.