Història i Fonaments de l'Hinduisme i el Budisme

Els Orígens: Civilització Índia i l'Arribada dels Aris

Indis: civilització agrícola, urbana i culte. Politeïsta: deïtats i déus.

Aris: pastors, guerrers i menys cultes, imposen la seva religió, els cultes vèdics i els seus textos sagrats, els Vedes. Politeista: déus relacionats amb forces de la natura: Agni (el foc), Indra (tempesta) i Varuna (aigües). No hi havia deesses. Rituals i sacrificis. Creien en els tractes amb els déus. Rituals molt complicats controlats pels sacerdots. Creien en un déu absolut, universal: BRAHMAN. Els sacerdots eren els bramans, “relacionats amb el Brahman”.

L'Evolució cap a l'Hinduisme

El vedisme era una religió rígida. Les classes populars l’abandonen, produint-se un renaixement dels cultes indis populars barrejats amb elements vèdics. La fusió dels cultes populars i vèdics dóna lloc a l'hinduisme. Els déus vèdics són substituïts per déus populars: Xiva, Vixnú, Rama o Krixna. S'inclouen deesses com Devi, Parvati, Durga o Kali.

Claus de l'Hinduisme

Panteista: tot és diví. No té fundador. No té dogmes que defineixin el que s’ha de creure. Presenta facetes molt diverses.

Dharma: El Deure en la Vida

El Dharma representa el deure en la vida.

Vies d'Alliberament

• Camí dels actes: seguir el dharma i els deures de la pròpia casta.
• Camí de la devoció: adorar un déu i celebrar les seves festes i ritus.
• Camí del coneixement: mitjançant la meditació, buscar el Brahman per unir-s’hi. Renunciar als béns materials i plaers.

El Budisme: Siddharta Gautama

Siddharta Gautama, príncep i guerrer.

• Infantesa i joventut: rodejat de luxes (fins als 29 anys).
• Ascetisme: abandona la família i viu com un asceta (dels 29 als 35 anys).
• El camí del mig: Sermó de Benarés (35 anys), que marca l'inici del budisme.

Fonaments del Budisme

• Reencarnació.
• Meditació.
• Finalitat: alliberar l’ànima del cicle etern de les reencarnacions.

Diferències amb l'Hinduisme

• Rebutja l’autoritat dels bramans.
• Rebutja els ritus de la religió vèdica (validesa dels sacrificis).
• Rebutja el sistema de castes.

El Nirvana

Estat d’absoluta pau interior i silenci que permet l’alliberament de l’ànima i la unió amb l’Absolut.

El Camí cap a la Salvació

No ofereix cap drecera cap a la salvació. Cap déu no pot ajudar, les ofrenes i riqueses no faciliten el camí. Els gurús només poden mostrar el camí que cal seguir. El camí s’ha de fer en solitari, amb esforç, seguint el Noble Camí de les Vuit Branques:

El Noble Camí de les Vuit Branques

• Recta visió: conèixer les Quatre Nobles Veritats.
• Recta intenció: actitud pacífica, rebuig de la maldat i l’odi.
• Recta paraula: sinceritat, prudència i conciliació. Sense mentides ni murmuracions.
• Recta acció: conducta noble. No matar (tant humans com animals), no robar i no cometre adulteri.
• Recta forma de vida: no treballar en activitats que provoquin dolor. No traficar amb esclaus, armes o drogues...
• Recte esforç: no n’hi ha prou d’evitar fer el mal, cal fer el bé.
• Recta atenció: ser conscients de les accions i dels pensaments.
• Recta concentració: meditació, autocontrol, domini del cos i de la ment.