Història i Fonaments del Cinema: De Muybridge als Estils Cinematogràfics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,37 KB
Orígens i Definició del Cinema
El terme “cinema” és l'abreviatura de “cinematògraf” (aparell òptic). La paraula “Cinematògraf” prové del grec “kinema” (moviment) i “grafein” (escriure).
Avui, el cinema és considerat:
- Espai
- Indústria
- Art
Fonaments Tècnics i Precursors
Eadweard Muybridge i el Zoopraxiscopi
Eadweard Muybridge, el 1872, va aconseguir captar les fases del trot d'un cavall en una seqüència de 12 fotografies. Més tard, va inventar el zoopraxiscopi, un aparell que reconstruïa en una pantalla el moviment desglossat en una seqüència fotogràfica.
Étienne-Jules Marey i el Fusell Fotogràfic
El 1882, Étienne-Jules Marey va crear el fusell fotogràfic, capaç de captar dotze fotografies individuals per segon. Aquesta tècnica es va anar millorant amb el rodet de cel·luloide Kodak.
La Persistència Retiniana
La persistència retiniana és un fenomen visual que demostra que una imatge es manté a la retina humana una dècima de segon abans de desaparèixer completament.
El cinema aprofita aquest efecte i produeix un enllaç projectant més de setze imatges per segon, cosa que genera al nostre cervell la il·lusió de moviment.
Els Grans Pioniers i el Desenvolupament Narratiu
Els Germans Lumière i l'Origen del Muntatge
Els Lumière enviaven un cinematògraf i un operador allà on era requerit (per exemple, la Coronació del tsar Nicolau). Amb aquestes cintes rodades en els llocs més exòtics del planeta sorgeix el muntatge.
El Cinema de Ficció i els Efectes Especials
La pel·lícula “Viatge a la Lluna” (1902) va marcar una gran contribució, introduint el concepte del cinema de ficció a la indústria: filmar coses irreals jugant amb els efectes especials. Es va treballar sobretot amb la idea de fer aparèixer i desaparèixer coses.
Un gran descobriment va ser un efecte òptic en sobreposar-se dos fotogrames.
El Cinema d’Imatge Real i els Estils Cinematogràfics
Representació de la Realitat
Produeix imatges que ens remeten a les figures, objectes i accions de la realitat.
Sensació de Realitat
Les imatges fan sentir a l’espectador que el que veu a la pantalla ha succeït, està succeint o que podria succeir realment. El cinema demostra l’existència d’una cosa amb més credibilitat que qualsevol altre art.
Realisme
La representació més fidel i objectiva possible de la realitat. Les imatges del cinema realista s’observen des de fora, com si es contemplés un esdeveniment sense participar-hi. Quan la realitat es representa detalladament ens trobem davant del que s’anomena hiperrealisme.
Surrealisme
Es representa el món dels somnis, del subconscient a partir de la realitat que imaginem i que no està subjecta a les lleis físiques o naturals de la vida. En molts aspectes, suposa la base del cinema fantàstic.
Expressionisme
Concedeix gran importància a l’expressió dels sentiments i de les emocions. Les imatges expressionistes tenen un alt contingut simbòlic, remeten sempre a sensacions intenses i idees transcendentals.