Història de la Filosofia: De l'Antiguitat a l'Edat Mitjana

1. El naixement de la filosofia: Els Presocràtics

La filosofia neix amb el pas del Mite al Logos: s'abandona l'explicació religiosa o fantasiosa per buscar una explicació racional de la natura (Physis).

L'Arkhé: El principi primordial

L'Arkhé (o Arjé) és el concepte fonamental que marca el naixement del pensament racional. Designa el principi primer de la natura: allò que és l'origen de tot, el que roman malgrat els canvis i el que explica la composició de totes les coses.

• Tales de Milet (Aigua): Va observar que la vida requereix humitat i que l'aigua pot adoptar diversos estats (sòlid, líquid, gas). Per ell, l'aigua és el substrat vital de l'univers.
• Anaximandre (Apeiron): Va argumentar que l'arkhé no podia ser cap element conegut perquè aquests són oposats. El principi ha de ser l'Apeiron: una substància indeterminada, infinita i eterna.
• Anaxímenes (Aire): Va proposar l'aire com a arkhé, explicant que mitjançant processos de rarefacció (foc) i condensació (vent, núvols, aigua, terra) es crea la varietat del món.
• Heràclit vs. Parmènides: El debat sobre el canvi. Heràclit afirma que tot flueix (Panta Rei), mentre que Parmènides diu que l'Ésser és immutable i el canvi és una il·lusió.

2. El gir antropològic: Els Sofistes

Al segle V aC, l'interès passa de la natura a l'ésser humà, la societat i la política.

• Retòrica: L'art de persuadir, essencial per a la democràcia atesa per convèncer l'Assemblea.
• Relativisme (Protàgores): "L'home és la mesura de totes les coses". No hi ha una veritat absoluta, sinó opinions.
• Convencionalisme: Les lleis (Nomos) i la moral són fruit d'un pacte humà i poden ser canviades.
• Nihilisme (Gòrgies): Postura radical que afirma que res existeix, o que si existís, no es podria conèixer ni comunicar.

3. Plató: L'Idealisme i la Justícia

La filosofia de Plató busca la veritat absoluta per fundar un Estat just, reaccionant contra el relativisme dels sofistes.

Dualisme Ontològic: Les Eidos (Idees)

Plató afirma que la realitat està dividida en dos nivells:

• Món Sensible: El que veiem a través dels sentits; és material, corrupte, canviant i format per "ombres" o còpies imperfectes.
• Món Intel·ligible: On resideixen les Idees (Eidos), essències objectives, transcendents, immutables i perfectes. La Idea suprema és la Idea de Bé.

Les coses del món físic participen o imiten les Idees. Només es poden conèixer a través de la raó (pensament dialèctic).

L'Argument Polític i l'Ànima

L'home té una ànima que ha "caigut" al món sensible. L'Estat ideal ha de reproduir l'equilibri de l'ànima humana en tres classes:

1. Classe dels Governants (Ànima Racional): Filòsofs que coneixen el Bé. La seva virtut és la Prudència.
2. Classe dels Guardians (Ànima Irascible): Encarregats de la defensa. La seva virtut és la Fortalesa.
3. Classe dels Productors (Ànima Concupiscible): Satisfan necessitats materials. La seva virtut és la Temprança.

La Justícia apareix quan hi ha harmonia i cada classe fa la seva funció. Plató descriu la degradació dels règims: Aristocràcia, Timocràcia, Oligarquia, Democràcia i Tirania.

4. Aristòtil: El realisme i la ciència

Aristòtil, deixeble de Plató, rebutja que les essències estiguin en un món separat. L'essència és dins de les coses (Hilemorfisme: matèria i forma).

Les quatre causes d'Aristòtil

Per conèixer científicament la substància individual cal entendre les seves causes:

• Causa Material: El suport físic (ex: el marbre).
• Causa Formal: L'essència o estructura (ex: el disseny de la figura).
• Causa Eficient: L'agent o motor que produeix l'objecte (ex: l'escultor).
• Causa Final (Teleologia): L'objectiu o finalitat. És la més important, ja que tota la natura actua buscant un fi.

Ètica i Política

L'home és un animal polític (zoon politikon) amb paraula (logos). L'objectiu és l'Eudaimonia (felicitat), assolida mitjançant la virtut del terme mig.

5. Filosofies Hel·lenístiques: Medicina per a l'ànima

Sorgeixen en la crisi de les polis. Busquen la felicitat individual i la pau mental (Ataràxia).

Epicureisme: L'hedonisme racional

Fundat per Epicur, afirma que el bé suprem és el plaer (hedoné), entès com l'absència de dolor físic (aponia) i mental. Proposa el Tetrapharmakon per eliminar les pors (als déus, a la mort, al dolor i al futur) i recomana moderar els desitjos.

Estoïcisme: La força del deure

L'univers està regit pel Logos o destí. La llibertat és acceptar racionalment el que ens passa. L'ideal del savi inclou l'Apatia (control de les passions), l'Autarquia (independència) i el Cosmopolitisme.

Escepticisme: El dubte com a camí

Pirró d'Elis afirma que la realitat és inabastable. El savi practica l'Epoché (suspensió del judici). En no buscar una veritat absoluta, s'arriba a la tranquil·litat.

6. Filosofia Medieval: El debat entre Fe i Raó

La filosofia es posa al servei de la teologia durant l'Edat Mitjana.

• Sant Agustí: Platonisme cristià. La raó ajuda a la fe: "Creu per entendre, entén per creure".
• Sant Anselm: Proposa l'Argument Ontològic per demostrar l'existència de Déu: si Déu és l'ésser més gran pensable, ha d'existir en la realitat per ser perfecte.
• El Problema dels Universals: Debat sobre si els conceptes universals existeixen realment (Realisme) o són només etiquetes (Nominalisme).