Història i Evolució de la Medicina: De Monjos a ADN

Transmissió de Textos

Els monjos copiaven o traduïen textos, manuals pràctics per a l'ús de les seves infermeries i jardins medicinals, fet important per a la continuïtat de la medicina occidental. La medicina va retrocedir amb els curanderos i la seva màgia.

Els Hospitals

Creació d'hospitals socials d'acollida als malalts de tot tipus, institucions d'atenció social per a pobres, captaires, bojos, malalts i marginats, relacionats amb parròquies.

Medicina Renaixentista (XV-XVI)

Importants canvis teòrics, metodològics i tècnics. Dos corrents:

L'Empirisme Mèdic

Se centra en la renovació dels coneixements patològics, representant Thomas Sydenham (patologia moderna, aportacions de la botànica aplicades a les malalties, distinció entre malaltia crònica i aguda, classificació de les malalties).

El Mecanisme Biològic

Influència de Descartes en la fisiologia, representant William Harvey. Va descobrir que el cor és una bomba que expulsa sang a tots els òrgans i retorna al cor (circulació).

La Medicina a la Il·lustració

Vitalisme: la vida i la malaltia són conseqüència de l'acció d'una ànima en cada part de l'organisme, no pot ser estudiat només en termes mecànics. La química i l'observació directa del malalt (la lliçó clínica al costat del llit del malalt).

Higiene Pública i Prevenció

Es deixa de banda la salvació de l'ànima per millorar les condicions de vida. Metges i científics fan una promesa de reformes socials, defensant l'alleujament dels bojos i les condicions sanitàries de l'exèrcit.

Ciència Mèdica i Escoles Clíniques al XIX

• Anatomopatologia: la malaltia com a lesió morfològica, microscòpia o macroscòpia.
• Fisiopatològica: alteracions funcionals.
• Etiopatològica: agent extern, microbis o tòxics, busca causes de malaltia en elements externs a l'organisme.

La Institució Hospitalària

Es van crear per l'increment de malalties infeccioses a causa de les males condicions sanitàries de les ciutats, donant lloc a noves instal·lacions hospitalàries i material d'observació.

L'Acte Mèdic

• L'anamnesi: conversa inicial amb el metge.
• L'exploració, el diagnòstic, el pronòstic i la indicació terapèutica (símptomes i signes).

Mitjans Diagnòstics

El metge fa exploració clínica immediata: palpació, auscultació, exploració dels reflexos nerviosos, pressió arterial i temperatura. També disposa de mitjans diagnòstics com anàlisis clíniques, radiologia (raigs X), ecografia, medicina nuclear, biopsia (extracció de teixit viu per a estudi microscòpic) i escàner (visualització de seccions fines del cos).

L'Exploració Funcional

Detecta anomalies de funcionament o fisiològiques. Electromiografia: introducció d'elèctrodes en el múscul. Termografia: filmar el cos amb una càmera sensible a la radiació. Gammagrafia (MN): injecció d'isòtops en pacients per al seguiment d'òrgans. Ressonància magnètica: elements com l'H emeten senyals registrables.

Anàlisi de Fluids

Anàlisi d'orina i sang. Hemograma: informació cel·lular de la sang. Hematòcrit: percentatge de glòbuls vermells. Hemoglobina: proteïna transportadora d'oxigen. Fórmula leucocitària: proporció dels diferents tipus de leucòcits.

La Terapèutica: Tipus de Tractament

Fonts curatives naturals: propietats físiques del medi ambient (llum solar, calor, aigües medicinals, massatges, banys públics, balnearis). Cirurgia: evolució al final del segle XIX amb la superació del dolor (anestèsia), el problema de la infecció (asèpsia) i l'hemorràgia (substàncies hemostàtiques).

Donacions i Transplantaments

Implantació d'un òrgan o teixit del donant al receptor. Cor: insuficiència cardíaca. Pulmó: insuficiència respiratòria. Fetge: cirrosi, infeccions víriques. Pàncrees: diabetis greus. Ronyó: insuficiència renal crònica. Ossos: defectes de naixement, reconstrucció facial. Medul·la òssia: leucèmia.

Transplantaments de Teixits

Procediment senzill amb injecció de cèl·lules per a malalties de la sang (leucèmia), eliminant cèl·lules anòmales i cèl·lules mare sanes amb quimioteràpia.

La Farmacologia

Ús generalitzat al segle XIX. Branca experimental de la terapèutica per determinar principis actius o substàncies.

Elaboració de Medicaments

Un medicament és una substància d'origen mineral, animal o vegetal amb efectes medicinals. Principi actiu: molècula amb activitat farmacològica. Excipient: ajuda a assimilar el principi actiu. Tipus de tractament: radical (causes), simptomàtic (símptomes) i preventiu (evita complicacions).

Herència per Mescla

Combinació de cèl·lules sexuals i material hereditari. Darwin va postular l'existència de partícules hereditàries. Mendel va establir les bases de la genètica moderna, demostrant que les característiques són transmeses per factors individuals (gens).

Els Experiments de Mendel

Amb pèsols llisos i rugosos, va observar que en la primera generació tots eren llisos (dominant) i en la segona, 75% llisos i 25% rugosos (recessiu).

Doble Hèlix del DNA

Material hereditari transmès de generació en generació. L'ADN és una molècula formada per nucleòtids (grup fosfat, sucre i base nitrogenada: citosina, guanina, timina i adenina), units per ponts d'hidrogen.

Replicació del DNA

Les ADN polimerases uneixen nucleòtids seguint la seqüència. Les dues cadenes de la doble hèlix se separen i es creen dues dobles hèlix exactes.

Cromosomes

El DNA s'empaqueta en cromosomes, que porten informació hereditària. El cariotip humà té 46 cromosomes (XX en dones, XY en homes).

Els Gens

Fragment de DNA que codifica la síntesi d'una proteïna. Genotip: constitució genètica. Fenotip: manifestació del genotip.

Les Proteïnes

Funcions: protegir, transportar substàncies, activar defenses, empaquetar material hereditari.

El Codi Genètic

L'ordre dels nucleòtids determina els aminoàcids de la proteïna.