Història i Evolució de l'Escultura Grega: De l'Arcaisme a l'Hel·lenisme

Tipologies escultòriques

Existeixen dues tipologies principals:

• Relleu: Utilització per a la decoració de timpans i frisos de temples i altars.
• Escultura exempta: Evolució del cànon de bellesa, basat en conceptes com la proporció, l'equilibri i el volum.

El tema central en l'escultura, en ambdós tipus, va ser la figura humana: s'hi van representar déus i deesses, herois i heroïnes, i atletes, entre d'altres. Una altra característica de l'escultura hel·lenística va ser la policromia (l'art de pintar o decorar amb colors), amb la qual estaven cobertes les obres, tot i que al llarg del temps s'ha perdut.

Període geomètric

Les primeres manifestacions escultòriques gregues van aparèixer cap al segle VIII a.C. Eren petites figures de caràcter religiós fetes amb ivori o cera; també es coneixen algunes escultures de fusta.

Escultura monumental

Al segle VII a.C., a Grècia va aparèixer l'escultura monumental, a partir sobretot dels models estilístics de l'estatuària egípcia. L'evolució posterior de l'escultura grega es divideix en tres etapes:

• Arcaica
• Clàssica
• Hel·lenística

Període arcaic

L'escultura grega es va caracteritzar per la representació de figures humanes masculines (curos) i femenines (cores). Aquestes escultures representen clarament la influència dels models egipcis:

• Rigidesa i frontalitat.
• Monumentalitat.
• Poc moviment dels cossos.
• Dimensions grans (fins a 3 metres d'alçada).
• Extremitats amb una escala desproporcionada.

Període clàssic

Els artistes volien reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades per assolir l'ideal de bellesa. Per aconseguir aquestes qualitats, es basaven en postures més naturals i equilibrades:

• Es va perdre la rigidesa i la frontalitat.
• Es van adquirir cànons de proporció entre el cap i la resta del cos.
• A l'època postclàssica, la representació de l'home ideal es va anar esgotant.

Període hel·lenístic

Es caracteritza per composicions dinàmiques que trencaven els cànons de serenitat i equilibri clàssic. Malgrat que l'ideal de proporcionalitat i harmonia encara és visible, existeixen noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment. En aquestes obres s'expressen els sentiments amb una gran expressivitat. Va sorgir:

• Els grups escultòrics.
• El retrat i l'anècdota.