Història i Evolució dels Ordinadors: De Relés a la IA

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,56 KB

Dispositius Electromecànics (1939-1944)

Durant aquest període es van utilitzar els relés. Les màquines Z2, Z3 i Z4 eren calculadores cada vegada més avançades, juntament amb el MARK 1. L'inconvenient principal era que el sistema era lent i venia condicionat per la velocitat de l'interruptor.

Primera Generació (1945-1957)

Aquesta etapa es caracteritza per l'ús de tubs de buit o vàlvules. El llenguatge de la màquina era el codi binari. Destaquen els següents equips:

  • ENIAC: Electronic Numerical Integrator and Calculator (codificació decimal), amb gran dificultat de programació.
  • EDVAC: Electronic Discrete Variable Automatic Computer (codificació binària), el primer programa a emmagatzemar informació.
  • UNIVAC: Desenvolupat per Remington Rand, l'Universal Automatic Computer va ser dissenyat per a l'administració i els negocis.
  • IBM: International Business Machines, que va introduir el tambor magnètic i el disc magnètic.

Els inconvenients d'aquesta generació eren les seves grans dimensions, l'elevat consum de potència, la generació de molta calor, la poca potència de càlcul i la seva lentitud.

Segona Generació (1958-1964)

El transistor esdevé el component principal. Aquests equips tenien més memòria i varen aparèixer els primers llenguatges d'alt nivell (Fortran, Cobol i Algol). El transistor permetia que fossin més petits, amb menys costos, menys generació de calor, menor consum elèctric i una major fiabilitat.

Equips destacats: DEC PDP-1 (1960, amb teclat), IBM 7030 (transistoritzat el 1961) i CDC (1964).

Tercera Generació (1965-1971)

Es varen desenvolupar els xips per emmagatzemar i processar la informació. La tecnologia era molt més ràpida, amb més memòria i va sorgir el multiprogramari.

Equips destacats: PDP-8 (el primer miniordinador comercial), IBM 360 i PDP-11 (una minicomputadora que connectava tots els elements del sistema).

Quarta Generació (1971-1988)

Arriba el microprocessador i les memòries passen a ser de xips de silici. En un sol xip es col·loquen molts més components i es desenvolupen els PC (Personal Computers). El microprocessador és un circuit integrat al PC que conté una Unitat Central de Procés (CPU) per enllaçar amb altres dispositius.

Cinquena Generació (1988-Actualitat)

Apareix el multiprocessador i també la Intel·ligència Artificial (IA) per tal que la màquina pugui prendre decisions intel·ligents. Es desenvolupa la robòtica, que intenta realitzar tasques repetitives amb precisió, especialment aquelles perilloses per a l'humà o irrealitzables.

Lleis de la Robòtica:

  1. No pot fer mal a un humà.
  2. Ha d'obeir les ordres humanes.
  3. Ha de protegir la seva pròpia existència.

Es creen xarxes de comunicació i augmenten la capacitat de memòria, l'emmagatzematge, la velocitat i el grau de miniaturització dels dispositius. Es busca un nivell de processament de la informació semblant a l'humà. Els Sistemes Experts (ES) emulen el comportament d'un expert i serveixen com a eines d'ajuda.

Entradas relacionadas: