Història i Evolució dels Espais Naturals Protegits (ENP)

Al segle XIX als EUA, el primer parc a ser declarat va ser el de Yellowstone el 1872. En aquell moment, es protegia el recurs sense cap valor social; es basaven en aspectes com la percepció del paisatge o la singularitat. Aquesta concepció ha anat evolucionant fins a l'actualitat, on s'ha incorporat a totes les definicions la paraula sostenibilitat.

La història dels ENP es divideix en tres etapes:

1a etapa: 1872 a 1975 - L'esperit de Yellowstone

Era una època amb molt poques hectàrees protegides a escala mundial. Comencen a aparèixer organismes especialitzats com la WWF i la UICN, i l'ONU comença a orientar els seus objectius cap a la protecció dels espais naturals i la seva gestió ambiental.

• Naixement tímid: Els primers ENP eren elitistes, considerats santuaris ecològics poc accessibles.
• Gestió: Hi havia molt pocs plans i només alguna acció política aïllada.
• Funció: Exclusivament proteccionista, amb una superfície mundial reduïda i instruments de protecció purament jurídics.

2a etapa: 1975 a 1992 - Expansió i diversificació

Es produeix una elevada creació de noves figures de protecció i un creixement espectacular dels ENP. Les finalitats es multipliquen: protecció, conservació, recerca científica, cultura, educació i socioeconomia.

• Planificació: Entra la planificació en la gestió, materialitzant-se en un augment mundial dels ENP.
• Fites clau: Molts acords es van signar gràcies a la Cimera de Rio de Janeiro i a la de Caracas (1992).

3a etapa: 1992 fins a l'actualitat - Desenvolupament sostenible

Es consolida la vinculació dels ENP al desenvolupament sostenible i s'integren les polítiques globals de conservació. La tendència actual és unificar i simplificar les figures de protecció.

La Cimera de Rio va revolucionar el concepte de medi ambient, relacionant-lo amb els problemes globals de la humanitat: la fam i la destrucció ambiental del planeta.

Funcions actuals dels parcs

Actualment, les funcions dels parcs han canviat cap a finalitats socials i de servei a la població:

• Aprofitament de recursos sostenibles (fusta, etc.).
• Recerca i estudi científic.
• Ús social i educatiu.

Aquest canvi de paradigma es va produir al IV Congrés Mundial de Parcs Nacionals i Espais Protegits de Caracas (1992).