Història d'Europa al Segle XX: Guerres i Revolucions

Ian Kershaw: Descenso a los infiernos. Europa 1914-1949

Tema: I Guerra Mundial. Llibre de divulgació sobre la primera meitat del segle XX.

• Comença parlant que la I Guerra Mundial era una guerra anunciada pels polítics europeus, però que va estar a punt de provocar l'autodestrucció d'Europa.
• Després de la guerra, la Belle Époque: creixement, opulència i pau, però només per a les classes i els països rics.
• El capitalisme s'instal·la a escala mundial mitjançant el patró or com a divisa global. Això comporta l'imperialisme i el predomini europeu al món.
• Optimisme davant el passat. Però, alhora, la industrialització comporta pobresa i emigració, l'augment del vot d'esquerres i una amenaça per a l'ordre polític establert.
• L'aparició de partits i sindicats és el canvi amb què les elits veuen amenaçat el seu poder. La idea del capitalisme explotador atrau la classe treballadora i fa créixer els sindicats a partir de 1914.
• Els moviments socialistes passen de la idea revolucionària a la reformista: canviar el capitalisme pacíficament seguint els interessos dels treballadors.
• Per reduir aquestes amenaces, els industrials i terratinents creen grups populistes inspirats en sentiments nacionalistes i racistes per mantenir el seu poder.
• Això comporta la polarització de la política i tensió. Antisemitisme per exclusió social.
• Pensament eugenèsic:
  • El talent era hereditari i la raça podia millorar genèticament.
  • Eliminar les persones amb conductes desviades.
• Al juliol de 1914, els desitjos de guerra s'imposen als de pau. Principals responsables:
  • Alemanya: ambició de potència recolzant Àustria-Hongria davant l'assassinat de Francesc Ferran per part de Sèrbia.
  • Imperi Austrohongarès: posava en perill el control dels Balcans per part de Sèrbia.
  • Rússia: no vol que Àustria-Hongria domini els Balcans.
• Aquests tres països intensificaran el conflicte, sobretot amb el "xec en blanc" que Alemanya va donar a Àustria-Hongria.
• Alemanya vol ser una potència mundial i això la fa rivalitzar amb la Gran Bretanya.
• Període d'aliances: la Triple Entesa i la Triple Aliança. Les aliances no van causar la guerra, però van fer que un conflicte localitzat passés a ser general.
• Tensions entre França i Alemanya pel Marroc.
• Conflictes entre Bòsnia i Hercegovina, Turquia, Àustria i Sèrbia en les dues guerres balcàniques.
• Escalada d'armament.

Guillermo Carnero: Armamento, genocidio y pandemia

Tema: I Guerra Mundial

• Segons l'autor, la guerra comença el 1914, però continua encara avui latent després de la treva d'entreguerres i la contínua inestabilitat actual.
• Enorme mortalitat en aquesta guerra, com mai s'havia vist, incloent-hi la població civil.
• Apocalipsi per la gran quantitat de països i el seu poder econòmic, científic i tecnològic, producte de la Segona Revolució Industrial.
• És la primera guerra tecnològica. Gran desenvolupament d'artilleria, metralladores, gasos, armes químiques, gas mostassa, zepelins, primers bombardejos aeris i guerra submarina.
• Es produeixen grans genocidis, com l'armeni per part dels turcs.

La grip espanyola va causar més morts pels moviments dels exèrcits; afecta més la població perquè les condicions sanitàries són dolentes.

Luis Arranz: Los pueblos no son traicionados, se equivocan

Anàlisi del llibre d'Orlando Figes, La revolución rusa. La tragedia de un pueblo.

Tema: Revolució Russa. Analitzada per Arranz, escriptor espanyol que escriu a Libertad Digital i participa en la FAES. Cal parar atenció a la seva perspectiva conservadora.

• Figes considera la presa del poder per part dels bolxevics com l'esdeveniment polític més important del segle XX. Considera que el llibre té èxit per tres motius:
  • La narració com a millor forma d'explicar la història.
  • La història política associada a la biografia, deixant de banda la història social (enfocament que agrada a l'autor per contraposició a la historiografia d'esquerres).
  • Fidelitat de l'historiador, sense adoctrinament.
• Tracta tots els aspectes de la dictadura política bolxevic: eliminació de partits, dictadura dels sòviets, privilegis de la Nomenklatura i xarxes clientelars del partit.
• Veu en les propostes de Trotsky de mà dura amb el camperolat la construcció del Gran Gulag de Stalin.
• Els russos blancs van ser derrotats pels russos rojos perquè aquests van donar més oportunitats al camperolat.
• Amb exemples, posa en evidència els defensors del bolxevisme.
• Vol que la crítica al bolxevisme i a Lenin sigui compatible amb una postura historiogràfica progressista i no com una nostàlgia al tsarisme; per tant, ignora el creixement econòmic de 1890-1914.
• L'obra de Figes realment ataca els historiadors marxistes com Carr, Deutscher, Hill i Dobb, molt difosos a Espanya als anys 60 i 70.
• La revolució, la guerra i l'esperit de revenja porten el poble rus a una trampa mortal per: la liquidació del tsarisme, la debilitat democràtica russa, la derrota dels blancs en la guerra civil i la rebel·lió de la classe obrera i camperola.
• Tot això porta Lenin a difondre que duien a terme una empresa d'emancipació social. Arranz diu que Figes subestima la força ideològica d'aquesta "mentida" que encara té partidaris.

En aquest article, Arranz parla bé del llibre de Figes pel seu antimarxisme, concloent que la revolució russa com a alliberament de les classes baixes és una fal·làcia.

Ian Buruma: Maestro del terror

Anàlisi del llibre de Simon Sebag Montefiore sobre l'estalinisme.

Tema: Estalinisme

• Stalin trairia qualsevol per mantenir-se al poder. Per a ell era més important la causa que els sentiments.
• Vyshinski compara Stalin amb un capo de la màfia i el PCUS amb la Cosa Nostra.
• Montefiore veu Stalin com "un malévolo sumo sacerdote de un culto siniestro".
• Cap de gàngsters, tsar o patriarca bolxevic?
• S'ha comparat amb Hitler per la paranoia de viure de mentides.
• No sols assassinava els que dubtaven d'ell, sinó també els que podien arribar a dubtar.
• El considera dèspota, tirà i mentider.
• Buruma considera excel·lent el llibre de Montefiore, ja que és una crítica total a la figura de Stalin i els seus seguidors.

David Kennedy: Entre el miedo y la libertad

Els Estats Units de la Gran Depressió al final de la II Guerra Mundial (1929-1945).

Tema: Crisi del 29 i inicis de la II Guerra Mundial

• Pròleg: 11 de novembre de 1918, final de la I Guerra Mundial:
  • Hitler (Alemanya): soldat ferit, amb sentiments de ràbia i revenja.
  • Churchill (Gran Bretanya): ministre, amb sentiments de pau i llibertat.
  • Stalin (Unió Soviètica): comissari del poble, amb el sentiment de mort al capitalisme i revolució mundial.
  • Roosevelt (Estats Units): secretari de l'Armada, desil·lusionat per ser un simple funcionari.
• Hitler i Churchill havien participat en la guerra, cosa que els havia donat satisfaccions.
• Quatre líders emmotllats per la Gran Guerra que portaran les seves nacions a la següent.
• Tots quatre cobejaven el poder, sobretot Stalin, que volia crear un nou imperi rus, i Hitler, que buscava la fusió dels pobles alemanys.
• La proposta de Wilson de "pau sense victòria" per retornar Alemanya al món lliurecanvista va fracassar davant les idees franceses d'humiliació.
• Segons Keynes, el Tractat de Versalles tenia tres defectes: donava a França jaciments alemanys, treia les colònies a Alemanya i imposava fortes indemnitzacions.

Tot plegat va donar lloc a una pau venjativa. La República de Weimar no pot pagar, França ocupa el Ruhr i es produeix la hiperinflació. Això facilitarà el cop de Munic de Hitler, el seu empresonament i, juntament amb la crisi del 29, l'ascens del partit nazi.

Milton i Rose Friedman: Libertad de elegir

Tema: Crisi del 29 i New Deal

Friedman és el principal teòric neoliberal i monetarista, seguit per líders com Reagan, Thatcher o Aznar.

• Explica la depressió del 29 per l'errònia política econòmica de la Reserva Federal en permetre que caigués la quantitat de diners en circulació.
• Critica la política econòmica de Keynes, que és la que es va aplicar als EUA per sortir de la crisi mitjançant la regulació estatal.
• Els neoliberals:
  • No accepten que l'Estat augmenti la massa monetària per crear demanda perquè genera inflació.
  • Desaconsellen la despesa pública perquè crea dèficit i endeutament.
  • Recomanen la reducció de les despeses de l'Estat (privatitzacions).
  • Recomanen impostos sobre el consum i reduir els de la renda i producció.
• Friedman diu que la crisi no és un error de l'empresa privada, sinó un fracàs de l'administració de l'Estat.
• La Reserva Federal és la culpable per no injectar liqüidesa al sistema per contrarestar les fallides bancàries.
• Friedman rebutja de Keynes: la idea que la causa va ser la insuficient demanda i el paper secundari que donava als diners.

Richard Overy: Dictadores. La Alemania de Hitler y la URSS

Tema: Dictadures: nazisme i estalinisme

• La primera meitat del segle XX és l'època dels dictadors.
• La I Guerra Mundial va destruir la legitimitat tradicional i va portar una revolució ideològica que va produir tirans com Hitler i Stalin.
• Hitler és considerat pitjor per alguns, mentre que Stalin, en ser aliat contra el feixisme, manté cert crèdit.
• Ambdós règims transformen els valors dels seus habitants i foren revolucionaris que desencadenaren violència.
• Presa de poder: Stalin després d'una guerra civil; Hitler de forma legal i pacífica.
• Elements comuns: culte a la personalitat, relació partit-estat, terror, camps de concentració, racisme/nacionalisme i militarització.
• Conclusió d'Overy: Foren règims de revolució permanent que pretenien controlar Europa i, eventualment, el món.

Overy afirma que el règim de Hitler va tenir més suport popular que l'estalinista. L'estalinisme no ha tornat, però sí l'autoritarisme rus.

Antony Beevor: The Second World War

Tema: II Guerra Mundial

• Alguns historiadors parlen de la "Guerra dels 30 anys" (1914-1945).
• Les esquerres marquen la Guerra Civil Espanyola com el principi de la II Guerra Mundial.
• Si França i Gran Bretanya haguessin estat preparades el 1938, els esdeveniments haurien estat diferents.
• Hitler es creia irreemplaçable. Es va sorprendre per la ràpida intervenció de les potències occidentals, ja que ell volia evitar dos fronts simultanis.
• Beevor culpabilitza Hitler però analitza tots els antecedents i la importància de la I Guerra Mundial.
• Afirma que Stalin va matar més gent que Hitler perquè Hitler va ser derrotat abans.
• Mescla la "Gran Història" militar amb les vivències dels soldats i civils.

Greenpeace: Why was the atomic bomb dropped in 1945?

Tema: Postguerra i Guerra Freda

• El 6 d'agost de 1945 es llança la bomba sobre Hiroshima, i el dia 9 sobre Nagasaki.
• La narrativa oficial diu que era militarment necessari per evitar una invasió costosa del Japó.
• Noves investigacions: El govern japonès ja buscava la rendició. Truman volia mostrar el seu poder a l'URSS per limitar la seva expansió al Pacífic i Europa.
• Conseqüències: Censura inicial, minimització dels desastres davant l'opinió pública i ús del monopoli atòmic per liderar el món capitalista.

L'ús d'armes nuclears per al control global es considera avui una fallida moral i una violació de la llei internacional.

Manuel Pérez Ledesma: Europa y el mundo

Tema: Anàlisi d'historiadors contemporanis

• Critica Gabriel Tortella (Los orígenes del siglo XXI) per no parlar d'història social ni de les lluites obreres, centrant-se només en l'ordre liberal-burgès i socialdemòcrata.
• Critica Tony Judt per centrar-se només en el darrer mig segle i veure la història d'Europa com una pèrdua de poder imperial.
• Ledesma troba a faltar una anàlisi més profunda sobre la consolidació de la democràcia després del descrèdit del marxisme a finals dels 60.