Història i estils: Jazz, Swing, Beatles, Rolling Stones i Nova Cançó

1. Elements que donen lloc al jazz (2 punts) (plana 22)

Work-songs: Són les cançons que els esclaus negres cantaven mentre treballaven a les plantacions; moltes d'aquestes peces tenien ritmes col·lectius que coordinaven el treball i afavorien la responsonància i la repetició.

Gospel-songs: Són les cançons que cantaven els esclaus negres en el marc de les seves pregàries i cerimònies religioses; aporten càrrega emocional, harmonies i una sensibilitat melòdica que influenciarà el jazz i el soul.

Blues: Són cançons populars dels Estats Units molt lligades a la vida rural; el blues aporta formes, escales, lletres contingudes en l'expressió personal i una gran influència en l'estètica i la improvisació del jazz.

2. Estil New York (Swing) (2 punts) (plana 25)

Als anys trenta el jazz es trasllada amb força a Nova York. Apareix l'estil conegut com swing, que va ser un estil molt popular i amb el qual s'organitzaven maratons de ball. Les seves característiques principals són:

• Ritme marcat i habitualment ràpid, amb accent en el groove.
• Orquestra gran (big band) amb una estructura instrumental definida: 4 saxòfons, 4 trompetes, 2 trombons, piano, contrabaix, bateria, guitarra i cantants.
• Arranjaments treballats, amb seccions solistes i parts col·lectives; molta atenció a la dansabilitat.

3. The Beatles: característiques musicals i dissolució (2 punts) (plana 40)

The Beatles van ser pioners en un estil pop/rock amb una imatge de joves amics que tocaven conjuntament. Els components principals eren Paul McCartney, Ringo Starr, George Harrison i John Lennon. Tocaven en locals de Liverpool, com The Cavern, i composaven cançons pròpies.

Característiques musicals: melodies senzilles però ben estructurades, harmonies atractives, arreglaments clars i una facilitat per a la memòria melòdica. Un agent musical els va descobrir i això va marcar un punt d'inflexió en la seva carrera.

Sobre la dissolució: es van separar per diverses causes, entre les quals hi havia tensions personals i desacords entre membres (esmentat aquí com conflictes entre persones properes com la parella de John Lennon i Paul McCartney). Sense la complicitat i els talents combinats, el grup es va dissoldre i cadascú va fer la seva trajectòria en solitari.

4. Característiques musicals i exemples de grups espanyols dels anys 60 (2 punts)

A Espanya van aparèixer dues tendències: grups que copiaven cançons internacionals i les traduïen al castellà, i altres artistes que cercaven propostes noves i pròpies. Entre els conjunts que adaptaven el model anglès/americà s'hi troben exemples com Los Brincos, Los Pekenikes i Los Mustang.

5. Ray Charles: com hauria estat la seva vida si no hagués estat cec i sense drogues (versió original corregida)

Sincerament, crec que la seva vida hauria estat en molts aspectes semblant, ja que el do que tenia era innat i era quelcom interior. La manera com aprenia a tocar el piano era impressionant; a més, quan va començar a actuar ho va fer malgrat la seva ceguesa. Si no hagués consumit drogues, probablement hauria pres algunes decisions diferents i podria haver evitat certes caigudes personals; això hauria pogut millorar la seva trajectòria i la seva salut. Quant a la ceguesa, l'únic que podria haver canviat són algunes situacions d'explotació o enganys que li van fer, fruit d'un prejudici que confonia la discapacitat amb manca d'intel·ligència.

1. Estil New Orleans (2 punts) (plana 23)

Entre 1890 i 1900 neix el jazz a una ciutat amb un port molt important, on una comunitat nombrosa de persones negres treballava en tasques navals i mercantils. Els mariners que entraven i sortien portaven novetats d'arreu del món, i això va afavorir la mescla d'estils i sonoritats.

Scott Joplin va desenvolupar el ragtime (temps trencat), on el tempo no és estable i això dóna lloc a la improvisació; les seves obres estan escrites en partitures per a piano. El seu estil és sovint tranquil i amb poques notes. La formació de l'estil Nova Orleans és la següent:

2. Estil Chicago (2 punts) (plana 24)

Amb la Primera Guerra Mundial, el port de New Orleans es va convertir en una base de l'armada dels Estats Units i el govern va ordenar tancar molts locals nocturns de la ciutat. Això va forçar els músics de jazz a marxar amb els seus instruments cap a Chicago.

A més, a Chicago van adquirir protagonisme instruments com la bateria i el saxòfon, així com la veu com a element essencial. Les característiques d'aquest estil són un ritme més pausat i una expressivitat instrumental que sovint prioritza la qualitat del fraseig per sobre de la velocitat d'execució de moltes notes. La seva formació és la següent:

3. Rolling Stones: característiques, cançons i continuïtat (2 punts) (plana 41)

Els Rolling Stones van ser presentats com l'antítesi dels Beatles: eren vistos com els "mals nois", més provocadors, amb una estètica més descuidada i una actitud més rebel. Prendre substàncies i una imatge transgressora formava part del seu mite, i la seva música és rock en estat pur.

El seu èxit més destacat és la cançó Satisfaction. A la llarga, malgrat els conflictes i les dificultats, s'han mantingut units; per exemple, van optar per no actuar durant un any mentre el seu bateria es recuperava d'un càncer, en lloc de fer-ho amb un bateria diferent.

4. Nova Cançó: característiques i noms destacats (2 punts) (plana 42)

La Nova Cançó s'inspira en la cançó protesta francesa i va néixer com un moviment d'expressió cultural i crítica. Un grup de joves universitaris intel·lectuals (l'anomenat col·lectiu dels "Setze Jutges") es van organitzar de manera clandestina per promoure aquest estil.

Exemples d'intèrprets tradicionals i rellevants són: Raimon al País Valencià, Maria del Mar Bonet a Mallorca, i Joan Manuel Serrat i Lluís Llach a Catalunya. A causa de la repressió, alguns d'ells van haver d'exiliar-se fins a la mort del general Franco.

5. Ray Charles: com hauria estat la seva vida si no hagués estat cec i sense drogues (versió repetida corregida)

Sincerament, crec que la seva trajectòria artística hauria estat semblant perquè el talent era innat i la seva capacitat musical se sentia des de dins. La forma d'aprendre a tocar el piano i la seva personalitat musical eren notables, i això hauria estat present igualment. Si no hagués consumit drogues, possiblement hauria pres decisions més encertades en alguns moments i la seva vida personal i salut podrien haver estat millors. Pel que fa a la ceguesa, potser hauria evitat algunes estafes o menyspreus, però el seu geni musical no hauria depès d'aquesta circumstància.