Història de l'esport: De l'antiga Grècia als Jocs Olímpics moderns

Carta Europea de l'Esport: L'esport és qualsevol forma d'activitat física que, a través d'una participació organitzada o no, promou la millora de la condició física i mental, tot fonamentant el desenvolupament de les relacions socials i/o l'obtenció de resultats en una competició a tots els nivells.

Fases d'introducció de l'esport

1. Alumnes de les Public Schools introdueixen al centre jocs populars tradicionals.
2. Alumnes dels cursos superiors creen regles limitadores de la força física i el joc.
3. La reglamentació fa acceptables els nous jocs esportius als educadors.
4. Els jocs esportius formen part del currículum escolar. Els professors els impulsen.
5. S'organitzen competicions als mateixos centres i entre escoles diferents.
6. Antics alumnes funden associacions esportives a partir de clubs de caràcter aristocràtic, que organitzen competicions a escala estatal.
7. Els treballadors s'incorporen també en la pràctica de l'esport, especialment en el futbol.
8. En el futbol, els equips de treballadors superen als dels gentlemen.
9. A causa del domini mundial del Regne Unit, l'esport s'estén arreu del món.
10. Els Jocs Olímpics moderns convertiran l'esport modern en un fenomen mundial.

Gimnàstica alemanya (Turner)

• Ús de molts aparells
• Ideologia: Formar patriotes, educació i salut de la població, Exaltació Olímpica.

Focus nòrdic

• Adaptació del model alemany
• Peter Henry Ling, difusor de la gimnàstica
• Segueix més a Muths que a Jahn

Gimnàstica sueca

• Sense aparells
• Sense competició
• Exercicis posturals
• Precursora de la Kinesiteràpia

Model nord-americà

• Adaptació del model britànic
• Esport professional (negoci): beisbol
• Esport universitari: futbol americà i bàsquet

L'esport ha passat per tres etapes:

1. Des de la prehistòria fins a Roma
2. Edat mitjana
3. Esport modern

1. L'esport abans era com una forma d'entrenament per a la guerra, i l'esport modern vol reglamentar la violència i brutalitat d'abans.

2. El concepte de rècord és un concepte totalment contemporani i intenta superar unes marques per unes altres millors.

3. Idea de fer normes, establir uns codis en els esports.

L'esport modern neix a Anglaterra perquè va ser el país que es va industrialitzar més ràpid. L'esport neix a les Public Schools per als nens de les famílies adinerades. Aquestes escoles estaven situades a les afores de la ciutat perquè s'hi respirava millor i era més fàcil fer esport.

Grècia

Primer dia: sacrificis d'animals i jocs als déus. Segon dia: al matí, curses de quadrigues, cursa de cavalls i després el pentatló (disc, javelina, etc.). A la nit, com que hi havia lluna plena, es sacrificaven bous com a ofrena. Tercer dia: cerimònia en honor a Zeus, després es feia el sacrifici d'un centenar de bestiar i a la tarda començaven les dues curses de velocitat (200, 400 m), de fons (5000 m) i la resta del dia menjaven. Quart dia: lluita, boxa, pancràci i cursa dels oplites. Cinquè dia: només es feia l'entrega de la corona d'olivera silvestre.

Jean-Jacques Rousseau

Destaca per dues idees a la pedagogia i l'educació física:

1. L'educació dels sentits (tot el que penetra a l'enteniment humà ve dels sentits). És una educació instrumental, un mitjà per aconseguir una educació intel·lectual.
2. Activitats a la natura, ja que fer educació sempre en un lloc tancat no és gaire adequat per als nens.

Johan Pestalozzi

Va ressaltar la importància de l'educació física. Parteix d'idees de Rousseau respecte a l'educació física:

1. Els pobles salvatges com a ideal educatiu, ja que els salvatges sabien pegar, córrer, llençar objectes, etc.
2. Diu que no és normal que fins a una edat els nens puguin estar jugant i aprenent en la natura fins als 5 anys i després se'ls passi a una aula tot el dia tancats.

Llei Miyano (1857): Llei que regulava l'ensenyament i l'educació.

Abans del 1930, els sectors més interessats en l'educació física eren les escoles obreres que les portaven les esglésies, i les escoles noves. En aquestes escoles, l'objectiu era ensenyar a llegir, escriure, sumar i restar. Lligaven l'oci amb l'educació física.

Les escoles de parròquia ensenyaven el que podien, ja que no tenien gaire.

Congregacions religioses (CR): Li donaven molta importància a l'educació física escolar (Congr. Rel., eren les escoles Pies, La Salle, etc.) i les CR deien que: l'educació física era un instrument per ajudar a l'educació moral i no podies separar una de l'altra. Estan en contra de l'educació esportiva. L'educació física té una funció socialitzadora. Superen el concepte higienista, ja que com són adinerats poden anar al metge i no necessiten ser escrupolosos.

Escola nova: Moviment pedagògic lligat a la higiene, activitat física per sortir de l'aula, etc. A Catalunya, als anys 60-70, van sortir diverses escoles que potenciaven de forma clandestina això, la escola pública i privada i tenen maneres de comprendre-la: l'educació física igual d'important que qualsevol altre matèria en el currículum. Es potencia la pràctica perquè se li dona molta importància. Lliguen l'educació física amb el moviment higienista, l'educació física i l'educació militar no són compatibles.

Pierre de Coubertin

Visionari il·luminat amb la idea de fer uns Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics actuals són diferents als de la idea original de Coubertin. Se'l coneix com l'impulsor dels Jocs Olímpics com a pedagog. Pensava que la superioritat d'Anglaterra era deguda al seu sistema educatiu en el qual s'utilitzava l'esport. Patriota francès que volia revitalitzar França. Pensava que l'esport havia de ser com el teatre o un concert, espectacle elitista, apte només per a persones preparades.

Coubertin lliga el moviment olímpic amb l'universalisme, la solidaritat, la neutralitat política, esport sense distinció social. Coubertin restableix els Jocs Olímpics el 1894.