Història d'Espanya: Segle XIX - Esdeveniments Clau i Transformacions
catalán con un tamaño de 4,21 KB Guerra Gran i Pau de Basilea (1793-1795)
Conflicte entre Espanya i França (1793-1795). L'exèrcit de Godoy va ser derrotat. La Pau de Basilea va posar fi a la guerra i va establir tretze anys de pau entre França i Espanya.
Tractat de Fontainebleau i Motí d'Aranjuez
Acord entre França i Espanya signat per Godoy i Napoleó per repartir-se Portugal. Napoleó volia Espanya, Godoy se'n va adonar i va fugir a Sevilla. Ferran VII va provocar un motí a Aranjuez.
Guerra del Francès i Aixecament Popular (1808)
En proclamar Josep I rei d'Espanya per la Constitució de Baiona, es va produir un aixecament popular a Madrid i es van crear Juntes. Els espanyols es van reorganitzar per enfrontar-se als francesos.
La Junta Suprema Central
Va assumir la regència fins al retorn de Ferran VII, agrupant afrancesats i resistents.
Les Corts Generals de Cadis
Formades per 187 diputats, presidits per Ramón Llàtzer de Dou.
La Constitució de 1812: La Pepa
Primera constitució liberal d'Espanya, que incloïa:
- Declaració de drets individuals
- Reconeixement de llibertats polítiques
- Vot per a persones de més de 25 anys
- Divisió de poders
- Monarquia parlamentària
Independència de les Colònies Americanes
El procés va tenir diverses fases:
- Esclat d'insurreccions, com la de Simón Bolívar a Veneçuela.
- Les autoritats espanyoles van sufocar els aixecaments rebels.
- Bolívar i José de San Martín van decidir la guerra definitiva.
El 1824, la majoria de colònies ja s'havien independitzat.
El Règim Liberal i la Qüestió Successòria
La filla de Ferran VII, Isabel, no podia regnar segons la Llei Sàlica. El seu germà, Carles Maria Isidre, havia de ser el successor. Abans de morir, Ferran VII va derogar la Llei Sàlica, nomenant Isabel hereva i Maria Cristina regent.
L'Estatut Reial (1834)
Va suposar l'inici de la implantació d'idees polítiques liberals.
La Constitució de 1837 i Reformes Liberals
Va comportar:
- Supressió del delme
- Eliminació de duanes interiors
- Desamortització
- Supressió de gremis
Les Guerres Carlines (1833-1876)
Conflictes dinàstics i ideològics:
- Els carlins es van fer forts al nord de la península, però van ser derrotats per l'exèrcit isabelí d'Espartero.
- Les partides carlines van arribar a Catalunya, on van ser derrotades.
- Els carlins van aconseguir conquerir Estella, la Seu d'Urgell i Olot, tot i que finalment van ser vençuts.
La Dècada Moderada (1844-1854)
Narváez va posar fi a la regència d'Espartero. Isabel II va aconseguir el tron i va encarregar el govern al Partit Moderat, liderat per Narváez. Es va derogar la Constitució anterior, se'n va crear una de nova i es va mantenir el sufragi censatari.
El Bienni Progressista (1854-1856)
Iniciat per la Vicalvarada, un cop d'estat d'O'Donnell, líder del partit d'Unió Liberal. Es van expulsar els jesuïtes d'Espanya i es van embargar els béns comunals dels municipis.
La Segona Dècada Liberal Conservadora (1856-1868)
Narváez va agafar el govern de nou. Durant aquest període, va guanyar influència la tendència esquerrana de progressistes demòcrates.
El Govern Llarg d'O'Donnell i la Guerra de Secessió
El govern d'O'Donnell va coincidir amb bones collites i una expansió comercial. La Guerra de Secessió (EUA) va afavorir l'exportació de productes espanyols.
El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
La política poc democràtica dels governs moderats va fer que els sectors progressistes fossin marginats dels mecanismes electorals controlats pel caciquisme (compra i adulteració de vots).
La Primera República Espanyola (1873-1874)
Figueras va ser el primer president. No hi havia polítics convençuts ni sectors populars confiats. Va ser un període de caos, tot i que es va intentar mantenir l'ordre.
La Renaixença Catalana
Moviment cultural a Catalunya que buscava la recuperació literària de la llengua catalana.