Història d'Espanya: Segle XIX

L'època de les bullangues

Les bullangues eren revoltes de caràcter social i polític a Barcelona i altres ciutats. Van començar amb l'incendi de diferents convents. El general Bassa era l'encarregat d'establir l'ordre a la ciutat, però va ser assassinat. El mateix dia, va ser incendiada la fàbrica Bonaplata.

La conflictivitat va ser tallada de cop pel general Ramon de Meer. Amb l'acabament de la guerra, la confrontació entre moderats i progressistes es va revifar, i Barcelona va ser bombardejada dues vegades.

La desamortització de Mendizàbal

El ministre progressista Mendizàbal va impulsar una llei desamortitzadora amb la intenció de solucionar el problema del dèficit de la Hisenda pública i obtenir els recursos necessaris per guanyar la guerra contra el carlisme, però no es va poder solucionar.

La Dècada Moderada

Isabel II va ser proclamada major d'edat als 13 anys i va regnar. Durant aquest període es va començar a aixecar l'estat liberal.

La Constitució del 1845

Recollia els fonaments bàsics del moderantisme: substitució de la sobirania nacional per la conjunta del rei amb les Corts i restricció de la participació en la vida política a una minoria.

La reforma politicoadministrativa dels moderats

Es va impulsar una llei que permetia al govern governar políticament els ajuntaments. Es va fer una reforma de la Hisenda pública. El pla Pidal organitzava els nivells superiors de l'ensenyament. Es va crear la Guàrdia Civil.

L'oposició al moderantisme

El pretendent carlí d'Isabel II, un cop fracassat el projecte de matrimoni, va encapçalar una insurrecció que a Catalunya va portar a l'establiment d'aliances amb els republicans. Aquest conflicte es coneix com a guerra dels Matiners.

El fracàs de les manifestacions revolucionàries va implicar la fundació del Partit Demòcrata.

El reconeixement internacional

La participació espanyola en l'expedició militar francesa contra la República romana per ajudar el Papa va donar lloc al reconeixement de la reina per part de la Santa Seu. Això va impulsar que es signés un concordat que restablia les relacions entre l'església i l'estat.

El Bienni Progressista

Els fets polítics i legislatius més destacats són la llei de desamortització general i la llei de ferrocarrils.

La insurrecció de 1854

Un sector de moderats va organitzar un pronunciament militar. Els insurrectes, encapçalats pel general O'Donnell, es van enfrontar a les tropes governamentals. No va tenir un guanyador clar. Es va publicar un text, el Manifest de Manzanares, que incorporava reivindicacions progressistes.

Les grans lleis del període

• La Constitució no promulgada del 1856: la reina va accedir, però la Constitució no es va poder aprovar.
• La desamortització de Pascual Madoz: L'objectiu d'aquesta llei era sanejar la Hisenda pública. Va afavorir els grans propietaris, però va perjudicar els ajuntaments. Les relacions amb la Santa Seu es van interrompre, ja que també havia afectat l'església.
• La Llei general de ferrocarrils: es va aprovar la llei general de ferrocarrils, que va possibilitar la construcció de la xarxa espanyola.

La qüestió social

Va esclatar el conflicte de les selfactines (confrontació entre empresaris i obrers). Va ser reprimit per les autoritats. Un dels líders filadors va ser executat, i el nou general va adoptar mesures contra les associacions d'obrers. Els treballadors van respondre amb una vaga general. No van aconseguir els seus objectius. Les associacions obreres van tornar a la clandestinitat.

La segona etapa moderada

O'Donnell va ser encarregat de restaurar el règim moderat. La Unió Liberal va intentar governar, però les tensions polítiques van posar de manifest les limitacions del règim isabelí. La Revolució de 1868 va acabar definitivament amb el regnat d'Isabel II. Els unionistes i els moderats es van alternar el govern, però es van mostrar incapaços de donar resposta a les demandes de canvi.

La restauració del moderantisme

O'Donnell va restablir la Constitució del 1845 afegint articles que limitaven l'autoritat de la corona. Isabel II li va retirar la confiança i el va substituir pel general Narváez, que va anul·lar l'acta i va tornar al règim moderat.

Es va aprovar la llei d'instrucció pública del 1857, que ordenava el conjunt del sistema educatiu seguint un model centralitzat i uniforme. Establia una xarxa doble: pública i privada.

La Unió Liberal i la burgesia catalana

La burgesia catalana va veure l'oportunitat de posar fi a la política d'estat de setge, però va venir el desengany davant el nombre de lleis centralitzadores aprovades pels governs del general.

El miratge colonial

O'Donnell va implicar tot el país en una aventura colonial nord-africana. La guerra del Marroc posava de manifest que s'estava aplicant una política de prestigi, però Espanya no disposava de prou mitjans per mantenir aquest tipus de política exterior.

Crisi i descontentament popular

El país va estar afectat per una important crisi econòmica, social i política. Les autoritats optaven per la repressió. Les manifestacions de protesta dels estudiants de Madrid van acabar amb 9 morts i 200 ferits en la Nit de Sant Daniel.

La revolta de la caserna de San Gil

Es van revoltar els sergents de la caserna d'artilleria de San Gil, però va fracassar. L'oposició dels demòcrates i dels progressistes a l'exili es va reunir a la ciutat d'Ostende, on van col·laborar per posar fi al regnat d'Isabel II. Els unionistes s'hi van sumar.

La independència d'Hispanoamèrica

Espanya dominava un territori immens a Amèrica. Disset anys després només li restaven les illes de Cuba i Puerto Rico, que va acabar perdent el 1898 lluitant contra els Estats Units. La incapacitat de la metròpoli per continuar mantenint l'imperi i les aspiracions d'independència política dels descendents dels espanyols nascuts a Amèrica (criolls) van ser els factors clau d'aquest procés.

El procés d'independència

Es van formar juntes de govern a les principals capitals dels territoris d'Amèrica. La situació del moment va afavorir els enfrontaments entre els que volien seguir lligats a la metròpoli i els partidaris de la independència. La Junta de Caracas va fer la primera proclamació d'independència. Espanya va enviar reforços a les colònies per combatre els insurrectes. El general Pablo Morillo va neutralitzar la resistència de Nova Granada, però el moviment es va revifar amb l'arribada de Simón Bolívar.

El congrés de Tucumán va proclamar la independència d'Argentina. Es va proclamar la independència de Xile el mateix any que Simón Bolívar proclamava la de Veneçuela.

La batalla d'Ayacucho va significar la pèrdua de Perú.

La fidelitat de Cuba

Cuba es va mantenir al marge dels processos d'independència. Es fomentava el desenvolupament econòmic en l'explotació de les plantacions de tabac i sucre i la utilització de mà d'obra esclava.

Els hisendats estimaven més mantenir lligams amb la metròpoli que iniciar un conflicte que podia afavorir una insurrecció dels esclaus negres.