Història d'Espanya: República, Guerra Civil i Franquisme

L'Estatut de Núria i l'Estatut de 1932

Estatut de Núria (1931) / Estatut de 1932

1.a) Font primària. Autoria: Comissió de diputats catalans reunida al santuari de Núria (Estatut de Núria, 1931) / Corts Espanyoles (Estatut de 1932).

b) Context històric dels textos: L'Estatut de Núria va ser redactat abans de l'aprovació de la Constitució Espanyola, a l'estiu del 1931. Va ser ratificat per un plebiscit majoritari. L'Estatut de 1932 va ser aprovat el 1932, impulsat per Azaña, i després del cop d'estat fallit de Sanjurjo.

c) Diferències:

• Estatut de Núria: Catalunya es defineix com un estat autònom, el poder de la Generalitat emana del poble, és possible l'ampliació territorial i el català és l'única llengua oficial.
• Estatut de 1932: Catalunya es defineix com una regió autònoma, el poder és delegat per la Constitució Espanyola, és impossible ampliar el territori i el català és cooficial amb el castellà.

Mapa d'Espanya: Octubre 1936 - Març 1938

Mapa octubre 1936 - març 1938

a) Font secundària. Elaboració a partir dels mapes de la Guerra Civil.

b) Context històric: Representa la divisió de zones que es manté, en general, entre l'octubre del 1936, després que l'exèrcit d'Àfrica conquereix Andalusia occidental i Extremadura i comença l'atac a Madrid, i el març del 1938, quan després de la batalla de Terol els sublevats avancen a Aragó i arriben al Mediterrani.

c) Forces de cada bàndol: sectors socials, partits i organitzacions: Els sublevats triomfen al Marroc, Navarra, Galícia, Castella la Vella i part d'Aragó, zones rurals amb un bon sector de camperols conservadors. La República es manté a Madrid i a Llevant, a les grans ciutats (menys Saragossa i Sevilla) i a les zones més industrials com la costa basca o Astúries.

Estructura de la Propietat Agrària a Espanya el 1930

Estructura de la propietat agrària: finques el 1930

a) Font secundària. Elaboració de dades.

b) Context: Aquesta era la situació del camp espanyol a l'adveniment de la República. La situació d'evident injustícia farà que els camperols esperin una solució del nou règim.

c) Anàlisi: Una primera anàlisi indica una gran polarització de la propietat de la terra. Un 33% de les terres eren latifundis (si hi sumem les grans finques és un 43% de grans propietats) en un total de 30.000 finques, moltes d'elles propietat d'una mateixa casa. Un 30% eren minifundis (si hi sumem les finques petites, és un 35% de petites propietats), en 10 milions de finques. Només resta un 20% del territori en 170.000 finques mitjanes.

La Distribució de la Terra a Espanya (Quadre)

La distribució de la terra a Espanya (quadre)

a) Font secundària. Elaboració de dades.

b) Context: Aquesta era la situació del camp espanyol a l'adveniment de la República. La situació d'evident injustícia farà que els camperols esperin una solució del nou règim.

c) Anàlisi: Una primera anàlisi indica una gran polarització de la propietat de la terra. Un 33% de les terres eren latifundis (si hi sumem les grans finques és un 43% de grans propietats) en un total de 30.000 finques, moltes d'elles propietat d'una mateixa casa. Un 30% eren minifundis (si hi sumem les finques petites, és un 35% de petites propietats), en 10 milions de finques. Només resta un 20% del territori en 170.000 finques mitjanes.

El Doble Poder a Barcelona el Juliol de 1936

Juliol 1936: el doble poder

A) Font primària. Relat de l'anarquista Diego Abad de Santillán, que va participar en els fets.

b) Context: Els fets se situen el dia 20 de juliol de 1936 a Barcelona. El dia abans els rebels havien volgut apoderar-se de la ciutat, i van topar amb la resistència dels obrers armats (majoritàriament de la CNT) i de la policia lleial al Govern, amb la neutralitat benèvola de la Guàrdia Civil. Esclafada la sublevació, els dirigents obrers s'entrevisten amb el president de la Generalitat.

c) Anàlisi: Companys reconeix que el poder real és a les mans dels obrers i planteja la possibilitat de cedir-los el poder, però suggereix que podria ser més útil contra el feixisme mantenint-se al càrrec. Els anarquistes, enemics per principi de tot poder, no el volen prendre encara que podrien. Abad de Santillán diu en concret que no van voler establir una dictadura.

La Insurrecció d'Astúries (1934)

La insurrecció d'Astúries

a) Font primària. Relat de Manuel Grossi, participant dels fets.

b) Context: El text es refereix als primers dies d'octubre del 1934, quan Lerroux, president d'un govern en minoria, és pressionat per incloure ministres de la CEDA al govern. L'esquerra ha avisat: l'entrada de la CEDA seria considerada un pas cap al feixisme. La resposta és la vaga general.

c) Anàlisi: A Astúries s'ha format l'Aliança Obrera, que inclou totes les forces obreres: PSOE-UGT, CNT, PCE, BOC. En conèixer l'entrada de la CEDA al govern es desencadena la vaga general, que a Astúries és insurrecció: assalt a les casernes, formació d'un govern revolucionari a cada localitat.

Eleccions Generals de 1933 a Espanya

Eleccions generals 1933

a) Font secundària: elaboració de dades.

b) Context: La victòria de la dreta té diversos factors: la seva reorganització política (CEDA), la decepció dels jornalers davant la tèbia reforma agrària i els episodis de repressió, més l'actitud insurreccional de la CNT, que duen a l'abstenció electoral; la ruptura de la conjunció republicano-socialista. No sembla que el vot de la dona sigui rellevant. El sistema electoral magnifica la diferència de vots.

c) Anàlisi: La CEDA és el partit més votat, seguit dels radicals. El PSOE manté un sector apreciable, però els republicans d'esquerra gairebé desapareixen. La Lliga supera ERC.

Tres Posicions Respecte al Poder (1937)

1937: tres posicions respecte del poder

a) Són tres textos de l'època: fonts primàries.

b) Context: Corresponen a diferents posicions sobre el problema del poder a la zona on la sublevació militar del 18 de juliol va fracassar. Es tracta de la situació caracteritzada com de “doble poder”. Les institucions republicanes van mantenir-se, però incapacitades de funcionar, i els obrers armats van formar organismes que tenien el poder real encara que no formaven un sistema coherent i centralitzat.

c) Anàlisi:

• A: PCE-PSUC: Raons del PSUC: necessitat de mantenir la burgesia democràtica com a aliada i no alienar-se el suport de França i Anglaterra.
• B: CNT: Considera que no s'ha de sacrificar l'interès obrer a la burgesia. D'altra banda, refusa qualsevol estat considerant-lo una dictadura.
• C: POUM: La revolució havia començat: només calia centralitzar els organismes obrers per construir un nou estat d'obrers i camperols, però per això calia el compromís de la CNT.

Programa del Front Popular (1936)

Programa del Front Popular

a) Font primària, del programa del Front Popular.

b) Context: Acord signat a finals de 1935 per fer fora la dreta. Hi participen Izquierda Republicana, ERC, PSOE, PCE i POUM. Guanyarà les eleccions de febrer de 1936.

c) Anàlisi: A Espanya, Front Popular i Bloc Nacional; a Catalunya, Front d'Esquerres i Front d'Ordre.

Ajuda Internacional a la Guerra Civil (1936-1939)

Aportació a la guerra 1936-1939

a) Font secundària: selecció de dades.

b) Context: Es tracta de les principals magnituds de l'ajut al Govern republicà i als sublevats durant la Guerra Civil (1936-1939), i de la seva procedència, malgrat l'acord de no-intervenció. Aquest ajut va desequilibrar decisivament les forces en favor dels sublevats.

c) Anàlisi: Les aportacions d'Itàlia i Alemanya als rebels són clarament superiors en avions i canons, només en tancs hi ha equilibri. També és molt superior l'ajut als rebels en personal, per les tropes italianes.

La Distribució de la Terra a Espanya (Gràfica)

La distribució de la terra a Espanya (gràfica)

a) Font secundària. Elaboració a partir de dades.

b) Context: Està feta després que ha començat la guerra, i compara l'extensió entregada als camperols des del triomf del Front Popular amb els períodes anteriors.

c) Anàlisi: Als llocs on la revolta ha fracassat, els pagesos ocupen les terres, que són repartides o col·lectivitzades sense tràmits burocràtics ni indemnitzacions. De fet, ja abans del cop militar el govern havia legalitzat moltes ocupacions de terres. El govern s'atribueix aquesta “reforma agrària”, resultat de la mobilització, substancial si la comparem amb les terres repartides abans de 1936. De fet, les repartides en el bienni 1931-1933 ni consten.

Una Interpretació dels Fets de Maig de 1937

Una interpretació dels fets de maig

a) Font primària, fragment del llibre Homenatge a Catalunya d'Orwell, que va participar directament en els fets.

b) Context: Es tracta dels primers dies de maig del 1937, quan després que la policia va intentar ocupar la Telefònica de Barcelona, es van enfrontar en una lluita al carrer la CNT i el POUM amb les forces de la Generalitat i el PSUC.

c) Anàlisi: Segons l'autor, els fets de la Telefònica només van ser el desencadenant d'una crisi que s'estava preparant. Els obrers haurien volgut defensar les posicions guanyades després del 19 de juliol i resistir-se a la progressiva recomposició de l'Estat burgès i de l'economia capitalista.