Història d'Espanya: De la Guerra del Francès a la Primera República

Guerra del Francès

A partir del 1799, Manuel Godoy es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a la Gran Bretanya. Va signar el Tractat de Fontainebleau, on autoritzava l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal. El temor a la presència de l'exèrcit napoleònic, que es va convertir en permanent, i el descontentament d'una bona part de la població van provocar l'esclat del Motí d'Aranjuez, que va forçar la dimissió del ministre i l'abdicació de Ferran VII. Aquests esdeveniments van provocar una rebel·lió popular contra els ocupants i, el 2 de maig de 1808, Madrid es va aixecar contra els francesos. L'exemple de Madrid el van seguir molts llocs i va començar la resistència popular per lluitar contra l'invasor. Es va crear la Junta Central Suprema. La campanya de Rússia (1812) va obligar Napoleó a portar l'exèrcit a aquell país. Aquell any es va signar el Tractat de Valençay, on Ferran VII recuperava la corona i Napoleó retirava les tropes d'Espanya.

Restauració absolutista i Trienni Liberal

Ferran VII torna a Espanya el 1814. Els liberals pretenien que el monarca jurés la Constitució de 1812, mentre que els absolutistes el pressionaven perquè restablís l'absolutisme. El rei impulsa un cop d'estat que va clausurar les Corts i va anul·lar la Constitució, retornant a l'antic règim. Els liberals van ser detinguts i alguns exiliats, però no van parar en el seu intent de posar fi a l'absolutisme, organitzant pronunciaments, la majoria reprimits. El 1820, el pronunciament de Riego va aconseguir triomfar i va inaugurar el Trienni Liberal (1820-1823). El rei es va veure obligat a reposar la Constitució de 1812, decretar una amnistia i convocar eleccions per a noves Corts. Les Corts van restaurar part de la reforma de Cadis; també es va crear la Milícia Nacional, uns voluntaris armats amb l'objectiu de defensar l'ordre liberal. La Santa Aliança va encarregar a França que intervingués militarment a Espanya i, el 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van invair el país i van restaurar Ferran VII com a monarca absolut.

El Bienni Progressista

El 1854, un pronunciament militar a Vicalvaro, amb el suport dels progressistes i moderats que havien fet la Unió Liberal, liderada pel general O'Donnell, va donar lloc a un període de reformes econòmiques. Es va dur a terme la desamortització de Madoz, que va afectar els béns dels ajuntaments i va impulsar la construcció del ferrocarril.

Guerres Carlines

Quan va morir Ferran VII, Isabel II només tenia 3 anys i la seva mare, Maria Cristina, va agafar la regència. Els absolutistes van defensar els drets de Carles, per defensar el tron de la filla, la regent va tenir el suport dels liberals. Va començar una guerra civil que amagava l'enfrontament entre absolutistes i liberals. Els sectors socials que donaven suport al carlisme van ser els de l'antic règim i la pagesia, que defensaven la monarquia absoluta, l'Església catòlica i el sistema particularista. Els focus carlins van ser al País Basc, Catalunya, València, Navarra i Aragó. Els isabelins tenien el suport de la noblesa, la burgesia i la societat urbana. La guerra va durar 7 anys; els carlins no van estendre el conflicte ni van ocupar cap ciutat important. El Conveni de Vergara va donar fi a la guerra. Els progressistes al poder van impulsar Maria Cristina a formar un govern liberal, que es va dividir en moderats i progressistes que volien treure l'antic règim. La regència va donar el poder als moderats, però la Granja va fer que pujassin els progressistes. Van assumir la tasca d'implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Aquest procés va acabar amb la Constitució de 1837.

Restauració de la Monarquia

El nou sistema polític tenia un caràcter conservador i un sistema parlamentari liberal, però escassament democràtic. El Partit Conservador d'Antonio Cánovas del Castillo estava a favor de la defensa de l'Església i l'ordre social. El Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta, inclinat al reformisme democràtic, laic i social. Els conservadors i liberals van controlar la vida política espanyola durant més de 40 anys; l'alternança del poder era possible gràcies a la manipulació de les eleccions i la falsificació d'actes.

La Primera República

Les Corts van votar la proclamació de la República, sense suport reial, ja que els diputats eren monàrquics, amb poques possibilitats d'èxit. Els republicans tenien un gran programa de reformes socials, van intentar organitzar l'estat de manera descentralitzada i van impulsar una república federal. Es van haver d'enfrontar a problemes com les guerres carlines i cubana, i la proclamació d'independència de Cartagena. El 1874, el cop d'estat del general Pavía va aconseguir la presidència del general Serrano, que va instaurar un règim republicà de caràcter conservador i presidencialista.