Història d'Espanya: Guerra de Cuba i Guerra Carlina
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,34 KB
La primera guerra de Cuba
La primer intent independentista de Cuba va sorgir arran de la Revolució espanyola de 1868 i va ser conseqüència de la desídia i la falta d'atenció que els governs liberals havien prestat al més important reducte de l'imperi colonial espanyol a Amèrica.
L'anomenat crit de Yara va ser llançat el 10 d'octubre del 68 per un propietari cubà anomenat Carlos Manuel Céspedes amb el propòsit d'establir una República Cubana independent. El general Prim, des de Madrid, va mantenir una actitud flexible i negociadora per acabar amb un conflicte que entorpia el desenvolupament del Govern revolucionari. D'una banda va intentar traspassar l'illa als EUA i per una altra va mantenir una actitud oberta amb els insurrectes cubans per intentar trobar una solució al problema. Fins on estava disposat a arribar és una qüestió sense resposta causa de la seva assassinat al desembre de 1870.
Deu anys va durar l'anomenada Guerra Llarga, tot i la franca ajuda dels nord-americans, els insurrectes van ser vençuts pel cansament i les picabaralles entre els seus líders. Al febrer de 1878 es signa la pau de Zanjón, que no era més que una treva, ja que el problema de fons causant del conflicte no es va resoldre degut en gran mesura a l'actitud dels posteriors governs espanyols de la Restauració que van incomplir sistemàticament totes i cadascuna de les promeses fins que va ser tard.
1a fase de la Tercera Guerra Carlina (1873)
La rebel·lió carlista va tornar a esclatar al Nord i els republicans federals van provocar una curta insurrecció a El Ferrol.
La crisi del règim semblava accentuar-quan es va produir el nomenament del general Hidalgo de Quintana com a capità general de Vascongadas. Hidalgo, era odiat per l'Arma d'Artilleria causa que havia participat en la rebel·lió que s'havia produït en la caserna de San Gil a Madrid al juny de 1866. en la qual havien mort diversos oficials d'artilleria.
El seu nomenament va provocar el rebuig del Cos d'Artilleria. La seva intenció de dimitir va ser contrarestada pel nomenament que el Govern li va conferir com a capità general de Catalunya. Però també en aquesta regió els oficials d'artilleria van respondre dimitint en massa dels seus graus i ocupació. Davant aquest desafiament, el Govern de Ruiz Zorrilla va prendre la resolució 6