Història d'Espanya: Dels Reis Catòlics a la Guerra Civil
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,48 KB
La monarquia dels Reis Catòlics (1479-1516)
La unió dinàstica entre Castella i Aragó va marcar l'inici de la monarquia autoritària. Els Reis Catòlics van consolidar l'Estat modern mitjançant la uniformitat religiosa, la unificació territorial i l'expansió exterior. El matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó (1469) va crear una monarquia hispànica plural, on cada regne conservava les seves lleis i institucions.
Consolidació del poder reial
Per imposar la seva autoritat, els monarques van sotmetre la noblesa i el clero, garantint-los privilegis a canvi de submissió política. Les Lleis de Toro (1505) van generalitzar el mayorazgo. Per governar, van crear institucions eficaces:
- Exèrcit permanent i cos d'ambaixadors.
- Corregidors per al control municipal.
- Consell Reial amb lletrats i burgesos.
- Audiències per a l'administració de justícia.
Unitat religiosa i expansió
La Inquisició es va convertir en l'instrument de control ideològic. El 1492 es va decretar l'expulsió dels jueus i es va completar la conquesta de Granada. L'expansió territorial va incloure Navarra (1512) i l'inici de l'aventura americana amb Cristòfor Colom.
La monarquia dels Àustries (segles XVI-XVII)
Amb Carles I i Felip II, la monarquia va esdevenir un imperi universal. L'aparell de govern es va basar en els Consells especialitzats i la figura del virrei als territoris perifèrics i americans.
El segle XVII: Els validos i la crisi
Els Àustries menors (Felip III, Felip IV i Carles II) van delegar el govern en els validos (com el duc de Lerma o el comte-duc d'Olivares). Aquest període va estar marcat per la Guerra dels Trenta Anys, la pèrdua de l'hegemonia europea i una profunda crisi econòmica i demogràfica.
El segle XVIII: Borbons i absolutisme
La mort de Carles II sense descendència va provocar la Guerra de Successió (1701-1715). La victòria de Felip V va portar els Decrets de Nova Planta, que van abolir les institucions de la Corona d'Aragó, imposant un model centralista i absolutista.
El reformisme de Carles III
El regnat de Carles III representa el despotisme il·lustrat. Va impulsar reformes educatives, econòmiques (liberalització del comerç) i religioses (expulsió dels jesuïtes), tot i l'oposició popular, com es va veure en el motí de Squillace (1766).
Del segle XIX a la crisi del 98
La Guerra del Francès (1808-1814) va donar pas a les Corts de Cadis i a la Constitució de 1812, el primer text liberal espanyol. El regnat de Ferran VII va oscil·lar entre l'absolutisme i el Trienni Liberal (1820-1823). Finalment, el desastre del 98, amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, va provocar una crisi moral i política que va donar lloc al regeneracionisme.
El Front Popular i la Segona República (1936)
El Front Popular, coalició d'esquerres, va guanyar les eleccions de febrer de 1936. El seu govern va intentar reprendre les reformes socials i agràries, però el país va quedar profundament polaritzat. L'assassinat de Calvo Sotelo va accelerar la conspiració militar, culminant en el cop d'estat del 17-19 de juliol de 1936, que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola.