Història d'Espanya: La Dècada Moderada i el Govern Unionista

4) Partits Polítics

Moderats

Grup format per terratinents, comerciants, intel·lectuals conservadors, vella noblesa, l'alt clero i els alts comandaments militars. Defensaven el dret a la propietat i restringien el sufragi segons la riquesa dels electors. Consideraven la llibertat un bé individual, però davant hi havia els principis d'autoritat i d'ordre social. També defensaven la sobirania compartida entre les Corts i la Corona. Es mostraven partidaris de limitar els drets individuals.

Líders destacats: Ramón María de Narváez i Francisco Bravo Murillo.

Progressistes

Grup format per la burgesia mitjana i petita, l'oficialitat mitjana de l'exèrcit i les classes populars urbanes. Defensaven la sobirania nacional i el predomini del poder legislatiu. Eren partidaris d'enfortir els poders locals i d'amplis drets individuals i col·lectius. Propugnaven la necessitat d'una reforma agrària per posar fi a la propietat vinculada.

Líders destacats: Juan Álvarez Mendizábal, Baldomero Espartero i Joan Prim.

L'any 1854 es va formar un nou partit, la Unión Liberal. Pretenia construir-se com a opció centrista entre els dos partits clàssics. Els seus impulsors van ser Leopoldo O'Donnell i Francisco Serrano.

Demòcrates i Republicans

L'any 1849, una separació dels progressistes va ser l'origen de la formació del Partit Democràtic. Els seus membres eren partidaris de la sobirania popular, del sufragi universal masculí, l'ampliació de les llibertats públiques i del reconeixement de tots els drets col·lectius. Exigien la llibertat de culte. La seva força provenia de les classes populars urbanes.

El desprestigi de la monarquia d'Isabel II va fer que guanyés força el republicanisme.

5) Dècada Moderada (1844-1854)

Les eleccions de 1844 van donar la majoria als moderats, que formaren un nou govern presidit pel general Ramón Narváez.

Constitució de 1845

• Constitució conservadora.
• Atribuïa al rei molts poders.
• Sufragi censatari, limitat als grans propietaris.
• Religió oficial: catòlica.

Concordat amb la Santa Seu (1851)

Establia la suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats i la devolució dels no venuts. A canvi, la Santa Seu reconeixia Isabel II i acceptava l'obra desamortitzadora, mentre que l'Estat es comprometia al sosteniment de l'Església espanyola.

Llei Santillán-Mon (1845)

Reforma fiscal per augmentar els ingressos de la hisenda pública. Es va racionalitzar el sistema impositiu, es van centralitzar els impostos en mans de l'Estat i es va propiciar la contribució directa, segons la propietat.

Unificació de Codis

Per posar fi a la dispersió de lleis de l'Antic Règim es va plantejar la unificació de codis amb l'aprovació del Codi Penal (1848) i l'elaboració d'un projecte de Codi Civil, que no va ser aprovat fins anys més tard.

Reforma de l'Administració Pública

Reorganització dels càrrecs de l'Estat i la creació d'una llei de funcionaris que en regulava l'accés.

Llei d'Administració Local

Es va crear una estructura jerarquitzada i piramidal, en la qual cada província depenia d'un poder central a Madrid.

Qüestió Foral

Un decret del 1844 que va acordar el manteniment al País Basc i Navarra dels ajuntaments forals i de les juntes generals, però va traslladar la duana als Pirineus.

Creació de la Guàrdia Civil (1844)

Cos armat amb finalitats civils, però amb estructura militar, que es faria càrrec del manteniment de l'ordre públic, sobretot al medi rural. Va substituir l'antiga Milícia Nacional.

Sistema Mètric Decimal

Sistema de pesos i mesures.

6) Govern Unionista

Política Exterior i Objectiu

Liderat per Leopoldo O'Donnell. Una de les actuacions més rellevants del govern va ser la seva política exterior activa, que cercava de recuperar el prestigi internacional, d'unir els diferents partits en un fervor patriòtic i d'acontentar importants sectors de l'exèrcit.

Campanyes internacionals:

• Expedició a Indoxina (1858-1863) en col·laboració amb França.
• Intervenció a Mèxic (1862) juntament amb francesos i britànics.
• Campanyes militars del Marroc (1859-1860). La Pau de Wad-Ras va permetre a Espanya la incorporació del territori d'Ifni a la corona i l'ampliació de la plaça de Ceuta.

Inestabilitat Política (1863)

Es va fer evident la descomposició interna de la coalició governamental i l'estabilitat d'anys anteriors es transformà en una ràpida successió de governs inestables. O'Donnell va presentar la dimissió i la reina va lliurar el poder als moderats.