Història d'Espanya i Catalunya al segle XIX: Guerres, Revolucions i Canvis Polítics
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,26 KB
Guerres i Revolució (1808-1814)
A principis del segle XIX, Espanya va experimentar un augment de la població, un canvi de l'Antic Règim a una societat organitzada en classes socials i del règim absolutista al règim liberal, amb una monarquia constitucional. La Guerra del Francès (1808-1814) va marcar aquest període. El rei d'Espanya, Carles IV, va declarar la guerra a França, va perdre i, posteriorment, es van aliar. La guerra va acabar amb el Tractat de Valençay (1813). El 1807, el Tractat de Fontainebleau va establir que Espanya i França conqueririen Portugal. França es va instal·lar a Espanya, fet que va generar descontentament. El 1808, el Motí d'Aranjuez va provocar que Ferran VII forcés l'abdicació del seu pare i es proclamés rei. El 1809, Josep Bonaparte va ser nomenat rei d'Espanya. Les Corts es van reunir a Cadis, l'únic lloc no ocupat pels francesos, i van elaborar la Constitució de Cadis de 1812, la primera constitució espanyola, basada en els principis del liberalisme polític, la sobirania nacional, la divisió de poders i una declaració de drets.
Regnat de Ferran VII (1814-1833)
Aquest període va estar marcat per l'alternança entre l'absolutisme i la monarquia constitucional. Amb la Restauració de l'absolutisme (1814-1820), Ferran VII va tornar com a rei d'Espanya, recolzat pels servils. Els liberals, que havien aprovat la Constitució, van dur a terme diversos pronunciaments. El Trienni Liberal (1820-1823) va començar amb el triomf dels liberals gràcies al pronunciament de Riego (1820). Riego va reunir les Corts, va alliberar els presos polítics i va crear la Milícia Nacional per protegir el liberalisme. No obstant això, la Santa Aliança va vèncer els liberals i Ferran VII va tornar a governar de manera absolutista. Durant la Dècada Ominosa (1823-1833), el rei va canviar els seus ajudants per superar la crisi i va aprovar una norma que derogava la llei sàlica, permetent que la seva filla Isabel pogués regnar. Ferran VII va morir el 1833 i Isabel, amb només 3 anys, va ser proclamada reina. La seva mare, Maria Cristina, va actuar com a primera regent. La Primera Guerra Carlina (1833-1840) va esclatar a causa de diferències polítiques i ideològiques entre els liberals, partidaris d'Isabel, i els carlins, partidaris de Carles. La guerra va acabar amb el Conveni de Bergara.
Regnat d'Isabel II (1843-1868)
Aquest regnat es va caracteritzar per la monarquia constitucional i la marginació dels progressistes del poder. Durant el Triomf del Liberalisme, Maria Cristina va governar inicialment amb moderats i progressistes. Va cedir el poder als moderats, però les revoltes dels camperols la van obligar a tornar-lo als progressistes. El 1836, Mendizábal, un progressista, va arribar al poder, va aplicar la desamortització i va promulgar la Constitució de 1837, que atorgava més poder al rei. Maria Cristina va dimitir i Espartero va ser nomenat segon regent, però la seva manera de governar va generar descontentament. El 1843, Espartero va ser destituït i Isabel II va pujar al tron. La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període de deu anys de govern moderat. El general Narváez va consolidar el poder de la reina. La Constitució de 1845 va limitar el dret de vot als rics i va restringir la llibertat d'expressió. Es va establir una organització centralista i es va crear el Partit Demòcrata. La dècada va acabar el 1854 amb el pronunciament d'O'Donnell. El Bienni Progressista (1854-1856) i la Unió Liberal van suposar el retorn al poder dels progressistes després del pronunciament de Vicálvaro, liderat per Espartero i la Unió Liberal. Es va reprendre la desamortització i es va crear la llei del ferrocarril. Entre 1856 i 1866, la Unió Liberal i els moderats es van alternar en el govern.
Final del Regnat d'Isabel II o Sexenni Democràtic (1868-1874)
Aquest període va estar marcat per la monarquia constitucional i la república, la democràcia i un ampli reconeixement de drets. La Crisi del Regnat d'Isabel II va ser provocada per revoltes a causa de la crisi econòmica i política. El poder estava en mans dels moderats, progressistes i demòcrates. La monarquia era mal vista en l'àmbit privat i es va signar el Pacte d'Ostende (1866) per expulsar els Borbons i establir la democràcia política. La Revolució de 1868 i la Monarquia d'Amadeu I van començar amb el pronunciament dels generals Serrano i Prim, que van destituir Isabel II. Prim va proposar Amadeu I com a monarca, però va trobar una forta oposició. Després de la Tercera Guerra Carlina i la guerra d'insurrecció a Cuba, Amadeu I va abdicar i Espanya es va quedar sense monarca. Isabel II va convocar les Corts i es va promulgar la Constitució de 1869, amb una nova declaració de drets, sufragi universal masculí, monarquia i el general Serrano com a regent. La Primera República (1873) va tenir diversos problemes: grups polítics monàrquics, republicans dividits, moviments cantonalistes, la Tercera Guerra Carlina i la guerra de Cuba. La solució conservadora va arribar amb el cop d'estat del general Pavía i Serrano va assumir el poder. El 1874, Serrano va ser destituït i Martínez Campos va restaurar la monarquia, proclamant Alfons XII, fill d'Isabel II, com a rei.
La Restauració (a partir de 1874)
La Restauració va començar el 1874 amb el cop d'estat del general Martínez Campos. Les característiques principals van ser la monarquia constitucional i la restauració de la dinastia dels Borbons amb Alfons XII, que va nomenar Cánovas del Castillo com a president del govern. Cánovas va posar fi a la guerra de Cuba i a la Tercera Guerra Carlina i va crear un nou sistema polític basat en la Constitució de 1876, de caràcter molt conservador, amb confessionalitat catòlica de l'estat i sobirania compartida entre les Corts i el rei. Es va establir un sistema de torns, amb l'alternança en el poder dels partits conservador i liberal. El sistema de torns estava format pels conservadors, liderats per Cánovas, que defensaven l'Església i l'ordre social, i els liberals, que defensaven reformes socials importants i el sufragi universal masculí (aprovat el 1890). La corrupció electoral era habitual, amb la figura dels cacics, individus poderosos que obligaven la població a votar per un partit determinat, i la tupinada, que consistia en la manipulació dels vots. L'oposició al sistema estava formada pels anarquistes, presents a Catalunya i Andalusia des de 1868 i perseguits pels seus atemptats; els socialistes, liderats per Pablo Iglesias, fundador del PSOE el 1879 i del sindicat UGT; i els moviments regionalistes, que s'oposaven al model d'estat centralista i tenien una forta representació a Catalunya, el País Basc i Galícia.
El Catalanisme al segle XIX
La Renaixença va sorgir a mitjan segle XIX com un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. El 1833 es va publicar la primera obra en català,"La Pàtri", de Bonaventura Carles Aribau. La recuperació del passat històric es va dur a terme a través d'articles, llibres, diaris i estudis de la llengua catalana, amb figures com Joan Cortada, Antoni Bofarull i Víctor Balaguer. El proteccionisme econòmic va ser defensat per les indústries catalanes, que reclamaven taxes a les fronteres per als productes de fora de Catalunya per protegir els productes catalans. Les Juntes de Fàbriques van ser una associació defensora dels interessos dels fabricants. Les plataformes del catalanisme van reivindicar les aspiracions d'autogovern de Catalunya.
Eix Cronològic
- 1808-1814: Guerra del Francès.
- 1814-1833: Regnat de Ferran VII.
- 1814-1820: Restauració de l'absolutisme.
- 1820-1823: Trienni Liberal.
- 1823-1833: Dècada Ominosa.
- 1833-1840: Primera regència de Maria Cristina.
- 1833-1840: Primera Guerra Carlina.
- 1840-1843: Segona regència d'Espartero.
- 1843-1868: Regnat d'Isabel II.
- 1844-1854: Dècada Moderada.
- 1854-1856: Bienni Progressista.
- 1868-1874: Sexenni Democràtic.
- 1868: Revolució de 1868.
- 1870-1873: Regnat d'Amadeu I.
- 1873-1874: Primera República.
- 1874-...: Restauració dels Borbons.
Vocabulari
- Afrancesat: Espanyols d'idees il·lustrades que van reconèixer Josep Bonaparte com a rei i van defensar el seu regnat, perquè esperaven que això comportés la modernització d'Espanya.
- Patriotes: Espanyols fidels a Ferran VII.
- Guerrilles: Partides de civils armats que atacaven les tropes de Napoleó i entorpien el control francès del territori.
- Pronunciament: Forma d'insurrecció militar que tenia com a objectiu canviar el govern o el sistema polític.
- Santa Aliança: Aliança de les monarquies europees per garantir l'absolutisme i fer front a les revolucions liberals.
- Desamortització: Acte jurídic pel qual les terres que per llei no es podien vendre esdevenen lliures. A Espanya, es van nacionalitzar els béns desamortitzats i es van vendre en subhasta pública.
- Regència: Nom que rep el govern d'un estat monàrquic quan el rei legítim no pot assumir el govern per incapacitat, minoria d'edat o absència.
- Cantonalisme: Moviment federalista que va tenir com a objectiu la instauració de la república federal a Espanya.
- Romanticisme: Moviment artístic i espiritual que es va estendre per tot Europa. Va ser un moviment amb manifestacions molt diverses, però una de les més importants va ser l'exaltació dels valors culturals dels pobles.