Història d'Espanya: De Carles IV a la Guerra Carlina

Monarquia de Carles IV

Carles IV va allunyar del govern els ministres il·lustrats i va atorgar el poder a Manuel Godoy, jove militar. Aquesta elecció mostrava la desconfiança absoluta del monarca en el cercle nobiliari de la cort i el desig de trobar algú de confiança.

En aquell moment, Carles IV va declarar la guerra a França i va ser derrotat. La política d'Espanya va quedar subordinada als interessos francesos. A partir d'aquest moment, quan Napoleó ascendeix al poder, la política d'Espanya va vacil·lar entre la por a França i l'intent de pactar-hi per evitar l'enfrontament amb el poderós exèrcit de Napoleó. Les aliances amb França van derivar en un conflicte amb Gran Bretanya, que volia mantenir el seu domini marítim. En la batalla de Trafalgar, van derrotar l'armada francoespanyola. Carles IV va perdre la flota. Això va donar lloc a la crisi de la hisenda reial. Davant d'aquesta situació, Godoy va recórrer a l'endeutament i l'augment de contribucions, i va plantejar reformes com la desamortització de terres eclesiàstiques. Les seves mesures van provocar àmplia oposició de la noblesa, l'Església i Ferran VII. La incapacitat de resoldre aquests problemes va provocar revoltes que responsabilitzaven Godoy de la greu crisi.

Motí d'Aranjuez

Godoy va signar amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau, que autoritzava els exèrcits de Napoleó a entrar a Espanya per atacar Portugal, aliat de Gran Bretanya. A canvi, havien de pactar un futur repartiment de Portugal entre França i Espanya. Els francesos van travessar els Pirineus i van ocupar llocs estratègics com Barcelona, Vitòria i Madrid. El 18 de març de 1808 va esclatar un motí a Aranjuez, que pretenia la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII. Els amotinats van aconseguir els seus objectius, però van fer evident una crisi profunda en la monarquia. Carles IV va escriure a Napoleó per comunicar els esdeveniments i reclamar el seu ajut per recuperar el tron que li havia arrabassat el seu propi fill Ferran VII. L'emperador va refermar la seva opinió sobre la feblesa, la corrupció i la incapacitat de la monarquia espanyola, i es va decidir finalment per envair Espanya, ocupar el tron i annexar el país al seu imperi.

Monarquia de Josep Bonaparte

carles 4 y ferran7 can ser cnvocats x napoleo a baiona i davant dei van abdicar snse resitencia, Napoleo va nombrar el seu germa josep rei despaña y va convocar les corts x ta daprovar la constitucio q acabara amb lantic regim y ratificar el seu germa com a Josep I.El nou codi d baiona reconeixia ligualtat dls españols davant d la llei,els impostos y els carrecs publics. Josep va intentar nua experiencia reformista,pretneia la liqidacio d lantic regin i q es va cncretar en labolicio del regim señorial.la desamortitzacio d terres d lesglesia i la descinvulacio de les primogenitres i d les terres en mans mortes.

2-Revolta popular i la formacio de juntesel 2 d maig del 1808 la resta d la familia reial encara era en el palau preparava marxar a baiona, on creiaen q napoleo tenia segrestat.una multitud es va congregar davant el palau x impedirlos marxar y es va alsar d manera spontania contra la presencia francesa.la revolta va ser reprimida x general Murat.
A algunes ciutats la poblacio es va alçar cntra la invasio francesa y van sorgir juntes darmament y defensa.Les juntes van ser en primer lloc locals formades x personalitats dels pobes partidaris d ferran VII(clergues,militars,nobles..).Les necessitats de corrdinacio donaren lloc a les juntes provincials q van assumur la sobirania en absencia dl rei, van declarar la guerra a napoleo y van bucar el suport d gran bretaña.les juntes van enviar representats a Aranjuez, aprofitant la teritara momentanea dels francesos d madrid despres de la derrota de bailen,x formar una junta suprema central,cordinara la lluita i dirigira el pais.davant del progres frances la junta abandona sevilla y se'n anà a cadis unica ciutat q resistia alse setge frnces.
La resistencia: setges i guerrilles.
Napoleo creia q la invasio sera rapida, pero la resitencia d ciutats com girona,saragossa...sotmeses ls setges d les tropes franceses,suportant bmbardejos y fam, va impedir l'avanç.A mes la derrrota dels francesos a Bruc y a Bailen va impedir la conqesta dandalusia y van forçar a josep a abandonar madrid.Napoleo es deplaçà a españa x dirigir la contraofensiva,qe va aconseguir en 4 semanes, y el seu germa es torna a incorporar a Madrid.Com q lexercit tradicional español no podia vencer els francesos, es va crear una modalitat d lluita armanda epontania popular y eficaç:les guerrilles.els seus membres eren llauradors, artesans, estudiants.Les guerrilles fustigaven lexercit x sopresa: en destruien les instalacions interferien en ls moviments i assaltaven els combois daprovisionament. Napoleo va iniciar una campaña sobre rusia(1812)q el va obligar a retirar tropes de la peninsula.Les tropes españoles amb el suport de la guerrila y del general Wellington van aconcseguir la victoria d'Arapiles.Josep va abandonar madrid y la ciutat va ser presa x wellington.Napoleo va desidir pactar la fi dl conflicte y permetre la tornada de ferran 7 (tractat de Valençay).
Actituds socials politiques i ideologiques
una minoria despañols q an estat qualificats dafrancesats,(i avia funcionaris.intelectuals, part alta de la noblesa)van colaborar am la monarqia de Josep.se sentien vinculats amb el programa reformista y advocaen xun poder fort x modernitzar españa. l gruix de la poblacio es coneis amb el nm d front patriotic els qi es van oposar a la invasio. La major part del clero y la noblesa buscava la tornada de labsolutisme sota la monarqia d ferran7, defensaven la tradicio y la religio y rebutjaven qualsevol canvi social.alguns ilustrats creian q amb la tornada d ferran7 s podria emprendre un programa d reformes y modernitzacio del pais en el marc d lantic regim. els liberals( burgesos,profesionals)veien en la guerra loportunitat d fer un canvi en l sistema policic, era locasio x inplantar a españa un sistema politic liberal.
3-Convocatoria de les corts
La junta suprema central savia mostrar incapas de dirigir la guerra y va decidir disldres.pero abans va iniciar un proces de convocatoria d corts xq els representats d la nacio desidiren sobre la seua organitzacio y el seu desti.mentre reunien les corts, es mantenia una regencia formada x cinc membres.tb es va organitzar una consulta al pais a traves dels ajnutaments sobre les reformes q aian de dur a terme les corts.El proces deleccio de diputats van ser difisils x lestat d guerra. Lambien liberal d la ciutat va influir en el fet q alguns elegits tingueren simpatia x aqestes idees.les corts es van obrir al 1810 i el sector liberal va aconseguir el seu primer triomf en forçar la formacio duna cambra unica. En la primera sesio es va aprovar el principi de sobirania nacional,reconeximent q el poder residix en el conjunt dels ciutadans,representats a les corts.
Constitucio del 1812
la constitucio conte una declaracio de drets del ciutada:llibertat d pensament i dopinio,igualtat dels españols dvant la llei,dret d peticio,llibertat cicul,dret d propietat y el reconeiximent d tots els drets legitims dels individus q componen la nacio española. la nacio shi definia com l conjunt d tots els ciutadans d tots dos emisferis:peninsulars y colonies americanes.Lestructura de lestat corresponia a una monarqia limitada, basada en la divisio d poders y no n el dret divi.El poder legislatiu, elaboraen les lleis, aprovaben els presupostos y els tractats internacionals etc. EL sufragi era universal masculi indirecte, el monarca era el cap del poder executiu, poseia la direccio del govern, intervenia en lelaboracio de les lleis...Ladministracio d justicia era unicament dels tribunals y si establien els principis basics dun estat de dre.
Accio legislativa de les corts.
les corts de cadis van aprovar un seguit de lleis y decrets x eliminar lantic regm, i ordenar lestat com un regim liberal. Van procedir a la suupresio dels señorius juridicionals fentne distincio dels territorials,q van pasar a ser propietat privada dels señors.reforma agragria q transformava els antics señrs(y no els llauradors)en propietats de la terra.Tb es va decretar leliminacio de les primogenitures i la desamortitzaco de terre comunals, totaixo x recaptar capitals x amortizar el deute politic.Es va votar labolicio de la inqisicio , amb una forta oposicio dels bsolutistes y el clero, i la llibertat dimprempta. Finalment cal remarcar la llibertat de treball, lanulacio dels gremis y la unificacio del mercat.aqest primer liberalisme va marcar les linies basiqes q avia de ser la modernitzacio despaña. ELs lgisladors d cadis van aprofitar la situacio revolucionaria creada x la guerra x elaborar un marc legislatiu molt mes avançat dl q auria stat posible en una situacio normal.La tornada de ferran 7 va frustar lexperiencia liberal y es va conduir a la tornada de labsolutisme.
4-Restauracio de labsolutisme
Ferran7 va temer enfrontarse als q durant sis anys aian resistit linvasor, y en va atacar les condicions dels liberals dacceptar un nou marc politic. pero els absolutistes sabien q la tornada del omnarca era la seua millor oportunitat x a desferse d tot el q safia fet a cadis y tonrnar a lantic regim.ferran 7 x mitja del reial decret de 4 d magis del 1814 va anular la constitucio i les lleis de cadis y va anunciar la tonranda a labsolutisme. La monarqia va procedir a la restauracio de totes les antiegues institucions les el regim señorial y la inqisisio.era una tornada a lantic regim. Ferran 7 y el seu govern van intentar un objectiu imposible: refer un pais destrossat x la guerra amb lagricultura desfeta el comers paralitzat les finances en fallida, aixo a partir de la restauracio de lantic regim. els seus governs van fracasar un darrere daltre.lalt nombre de perdues humanes y materials van arruinar els llauradors i va significar la paralitzacio del comerç y de la produccio manufacurera.la isenda real va entrar en fallida x la manca de recursos economics.
A aquestos problemas cal fegir els esdeveniments q sabien produit i avien canviat la mentalitat de molts grups socilals.els agricultor avien deixat de pagar les rendes señorials . La ingegracio de caps d la guerrila alexerxit va organitzar un sector lieral partidari de reformes q avia d protagonitzar un nombre de pronunciaments.ELs governes de ferran7 van ser incapasos d donar resposta als problemes de redreçar lisenda o dacarar els moviments independentistes en les colonies. pronunciaments militars liberals, aldarulls en les ciutats y amotinaments del llauradors van palesar el descontentament y la fallida d la monarqia abosulta.La represiio va seru lunica resposta d la monarqia a les demandes politiqes y socials.
Trienni Liberal
El coronel rafal del riego, es a revoltar y va recorrer andalusia proclamant la constitucio del 1812. la passivitat de lexercit laccio dels liberals en les ciutats principals y la neutralitat dels llauradors van obligar el rei ferran7 a acceptar la constitucio.imeciatament s va formar un nou govern q va rovlamar amnistia y va convovar eleccions a corts. Els resultats electorals van donar la majoria als diputats liberals q van iniciar rapidadment una important obra legislativa.van resturar gran part de les reformes de cadis. Van impulsar tambe la liberatzio de la industria i del comerç, van iniciar la modernitzacio politica y administrativa del pais, van formar ajunttaments i duputacions electius y es va desenvolupar la milicia nacional com a cos aarmat de voluntaris. Totes aqestes reformes van suscitar rapidament loposicio de la monarqia. ferran 7 avia acceptat el nou regum forçat per les circumstancies y desdel primer moment va paralitzar les lleis q va poder, recorrent al dert q li otorgava la constitucio i va conspirar contra el govern buscant recuperar el seu poder x mitja de la intervnecio de les potencies absolutistes a españa.les noves mesures liberals del trienni van provocar el descontentament dels llauradors.no es va produir una rebaixa dels impostos y la monetaritzacio de les endes i delmes abans pagats amb productes agraris, obligava els agricultors a aconseguir diners amb la venda dels seus productes.en una economia encara dautosuficiencia resultava dificil vendre a bon preu els productes y reunir la quantitat de diners necessaria x a pagar les noves contribucions. ells lauradors mes pobresi mes indefensos davant la nova legislacio capitalista, es vna afegir a lagitacio antiliberal.
la noblesa tradicional y lesglesia perjudicades x la supresio del delme y la venda d vens monacals van impulsar una revolta contra els governants del trienni.es van revoltar partides absolutistes a cataluña, avarra ygalicia. les tensions es van produir tambe entre els liberals mateixos qe es van dividir en dos: moderats(partidaris de reformes limitades q no perjudicaren les elits socials, noblesa, burgeisa)y els exaltats(plantejaven la necessitat de reformes radicals, favorables a les clases mitjanes i populars.
Decada ominosa
lactuacio de la santa aliansa va prestar atencio a les peticions de ferran7 y va enccarregar a fransa q intervinguera a españa.uns 100 000(els cent mil fills de sant lluis) comandats pel dux anulema van irrompe en territori español yva restituir ferran7 com a monarca absolut. les potencies restauradores pregenien intrduir algunes reformes molt moderades. Ferran 7 no va acceptar aqestes peticions y es va produir una ferotge represio contra els liberasl. latra gran preocupacio d la monarqia va ser el problema economic.les dificultats disenda agreujades x la perdua definitiva de les colonies americanes van forsar un control estricte de la despesa publica. el rei presionnat pels problemes economics va buscar la colaboracio del sector moderat d la burgesua financera y industrial d Madrid i Barcelona. aqesta actiud va invrementar la desconfiansa dels reialistes y dels sectors ultres de la cort ja molst descontents amb el monarca xq no i avia establit la inqisisio.
Conflicte dinastic
el naixement duna filla del rei Isabel, semblava garantir la continuitat borbonica.aso va donar lloc a nu greu conflicte en la sucesio al tron. La llei salica dorigen franceis implantada x feliv V a españa impedia lacces al tron a les dones pero ferran 7 influit la seva dona Maria cristina va promulga la pragmatica sancio q obria el cami al tron a sa filla i ereva.
els anomenats carlinss van negar a acceptar la nova situasio y van influir sobre el monarca greument malalt xq reinstaurara la llei salica cosa q benificiava cm a canditat al tro el germa del rei Carles Maria Isidre. al volvant del princep carles sagrupaven les forces mes partidaries de lantic regim y oposades a qualsevol forma de liberalisme. Maria cristina nomenada regent durant la malatita del rei va formar un nou govern de caracter reformista, va decretar una amnistia q va suposar el retorn de 100 000 exiliats lierals y es va preparar x a enfrontarse als carlins. lany 1833 ferran7 va morir confirmant el seu testament a la seua filla de tres añs dedat com a ereva del tron y nomenant reina governadora fins a la majoritat disabel.el princep carles es va proclamar rei i es va iniciar una insurrecio absolutista al nord despaña.Començava la primera guerra carlina.