Història d'Espanya al segle XIX: Etapes i Protagonistes

Desamortització

Conjunt d'accions polítiques, jurídiques i econòmiques que caracteritzaren dos períodes de la història d'Espanya al segle XIX i que tenien com a objectiu alliberar les terres amortitzades, és a dir, que no donaven ingressos a la Hisenda, i que en molts casos no estaven explotades de manera intensiva. Les dues desamortitzacions més importants foren la de Mendizábal i la de Madoz.

Cantonalisme

Moviment insurreccional d'artesans, venedors i assalariats dirigit per federals intransigents, decebuts davant la República (1873). Es van alçar en diversos punts (Cartagena, Sevilla, Cadis, València) exigint canvis en l'estructura de la propietat i la societat.

Narváez

Principal dirigent moderat, president del Consell de Ministres entre 1844 i 1846, període en què es va redactar la Constitució del 1845. En el seu segon mandat (1847-1851) va fer front a revoltes (1848), va acordar les condicions del Concordat amb el Vaticà i va suspendre la desamortització. A partir del 1856 va tornar a presidir en tres ocasions el gabinet de ministres, alternant amb O'Donnell.

Espartero

General vencedor de la guerra carlina i regent durant la minoria d'edat d'Isabel II (1841-1843). El seu govern, molt autoritari i incapaç de cooperar amb les Corts, es va anar aïllant dels seus coreligionaris i es va enfrontar a diversos alçaments. El 1843 va dimitir, va abandonar la regència i es va exiliar a Anglaterra.

Moderats

Era un grup heterogeni format per terratinents, grans comerciants i intel·lectuals conservadors, juntament amb restes de la vella noblesa, de l'alt clergat i dels alts comandaments militars. Defensaven la propietat privada, el sufragi censatari, la sobirania compartida entre les Corts i un monarca amb amplis poders, i la limitació dels drets individuals. Eren, en aquell temps, l'opció més clerical del liberalisme.

Progressistes

Grup polític en què predominaven la mitjana i petita burgesia i part de la burgesia industrial i financera. D'idees reformistes, defensaven la sobirania nacional i rebutjaven la intervenció de la Corona en política. Partidaris d'enfortir els poders locals i els drets individuals i col·lectius (llibertat de premsa, d'opinió, de religió, etc.), comptaven amb el suport de les classes mitjanes i artesanes a les ciutats.

Unionistes

Representants d'Unió Liberal, partit que va néixer després de l'escissió dels moderats i que va acollir els progressistes més conservadors. Pretenia ser una opció centrista que agrupés els descontents amb la política moderada i els reticents a opcions radicals.

Republicans federals

Grup escindit del partit demòcrata a mitjans del 1868, quan una part dels seus membres es van declarar monàrquics. Dirigits per Pi i Margall, Figueras i Castelar, eren partidaris d'àmplies reformes socials i polítiques: república, supressió de quintes, abolició de l'esclavitud.

Demòcrates

Grup escindit dels progressistes que va formar el Partit Demòcrata (1849) sota influència dels ideals de les revolucions del 1848. Defensaven el sufragi universal, l'ampliació de les llibertats públiques, la intervenció de l'Estat en l'educació, l'assistència social, una fiscalitat que pal·liés les diferències socials, etc.

Després de la mort de Ferran VII, s'inicià l'aixecament carlí. Aprofitant que part de l'exèrcit isabelí era a Navarra i el País Basc, on lluitava amb l'exèrcit del general Zumalacárregui, els carlins catalans es van reorganitzar. A part d'algunes zones de Catalunya i València, no conqueriren res més. Zumalacárregui morí i els liberals guanyaren comandats per Espartero. S'acabà la guerra amb el Conveni de Bergara. Maria Cristina nomenà primer ministre Martínez de la Rosa, que promulgà un Estatut Reial el 1834. Els moderats, al costat de la Corona, i els progressistes feien revoltes. Maria Cristina cridà Mendizábal, que va instaurar un règim liberal i va fer unes reformes agràries: desamortització, desvinculació i dissolució del règim senyorial.

Constitució del 1837

• Sobirania nacional
• Àmplia declaració de drets
• Divisió de poders
• Absència de confessionalitat catòlica, però hi havia una segona cambra més conservadora
• Més poders a la Corona
• Sistema electoral censatari
• Abolició dels privilegis gremials
• Implantació de la llibertat d'indústria i comerç

Maria Cristina va marxar a l'exili abans de donar el poder als progressistes. Entrà en el govern Espartero, que bombardejà Barcelona el 1842, i va establir un aranzel lliurecanvista. El 1843 hi hagué un pronunciament contra Espartero i es va formar una Junta Suprema Provisional de Barcelona. Els moderats, encapçalats per Narváez i O'Donnell, provocaren la dimissió d'Espartero. Moviment radical i popular: la Jamància. El 1843 Isabel II es va fer reina amb 13 anys.

Els moderats al poder amb el suport de la Corona. Narváez, cap de govern. La Constitució del 1845 recull les idees bàsiques del moderantisme: sobirania conjunta del rei i les Corts, s'ampliaven els poders de l'executiu, les atribucions del Congrés i el Senat, i es restringia el dret de vot. Es mantenia la declaració de drets del 1837. La Constitució afirmà l'exclusivitat de la religió catòlica. Els moderats varen construir una estructura d'estat liberal sota els principis de la centralització i la uniformització política i administrativa, i el control de l'ordre públic. Es creà una estructura jerarquitzada i piramidal, amb el poder central a Madrid. Es van centralitzar els impostos en mans de l'Estat. Codi Penal del 1851. Sistema d'instrucció pública. Es va crear la Guàrdia Civil el 1844.

Guerra dels Matiners: al tradicional aixecament camperol s'hi van afegir la revolta dels sectors urbans mobilitzats pel partit demòcrata. Bienni Progressista: unió de progressistes i moderats del poder per fer l'elaboració del Manifest de Manzanares. Isabel cridà Espartero per ser cap de govern i ministre, i O'Donnell (govern de progressistes i unionistes). S'obre la llei desamortitzadora i la Llei de Ferrocarrils. Reformes insuficients, conflictivitat social, greu crisi, i Espartero dimiteix. O'Donnell esdevé el cap de govern (moderat). Els unionistes van portar a terme una política activa i agressiva. O'Donnell va dimitir i Narváez va agafar el poder. Cap dels moderats. Moderantisme del 1863 al 1868. Revolució: la crisi financera va coincidir amb una greu crisi industrial. El 1866, crisi de subsistències, l'atur augmentà, el nivell de vida baixà. El 1866, Pacte d'Ostende: progressistes i unionistes s'uniren per combatre el moderantisme.

La Gloriosa

Revolta contra el govern isabelí. A Barcelona, una junta revolucionària que es transforma en Junta del Principat. El govern i la Corona, aïllats. El poder en mans de les juntes revolucionàries i del moviment popular. Govern provisional de progressistes i unionistes.

Constitució del 1869

• Sobirania nacional
• Sufragi universal masculí
• Àmplia declaració de drets
• Llibertat de residència, ensenyament o culte
• Monarquia democràtica i parlamentària
• Supressió de la contribució de consums substituïda per un impost personal i universal
• Liberalització dels intercanvis exteriors