Història de l'Educació Infantil: Del Renaixement al Segle XX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,62 KB
1.3. Renaixement (S. XV i S. XVI)
L'humanisme i l'inici de l'educació
Interès més específic per l'atenció a la infància. Etapa diferenciada de la vida adulta que ha de ser tinguda en compte.
Proliferen institucions de protecció de la infància: orfenats, on s'acollia els infants del carrer i se'ls ensenyava un ofici.
La figura del mestre apareix com el protagonista de l'educació: severitat dels mètodes educatius, maltractament i el mestre com a centre del coneixement.
Idees de J. Comenius (1592-1670), Joan Baptista de La Salle (1651-1704) o Vicenç de Paül (1581-1660), preocupats per l'educació de les classes més modestes.
1.4. Il·lustració (S. XVII - XVIII)
El pensament pedagògic il·lustrat
J. J. Rousseau (1712-1778) amb l'obra Emili: defensa que les emocions i les fases maduratives dels infants siguin respectades.
Es parla de l'amor i la cura dels nens; es reconeix que són intrínsecament bons i que la societat els corromp.
Neix el sentiment modern d'infància. Nens i nenes són considerats individus a perfeccionar. Sorgix la pediatria i la mirada científica.
A Alemanya sorgeix el concepte de kindergarten com a espai diferenciat entre els infants i els grans.
Pestalozzi (1746-1827) va estudiar i atendre la infància en risc social: la idea d'integrar socialment menors de pocs recursos mitjançant un ofici. Confiava en les potencialitats dels infants i en els educadors com a persones al servei de les necessitats de l'alumnat.
Fröbel (1782-1852): l'aprenentatge formal parteix del desenvolupament natural dels infants; va introduir el joc com a estratègia pedagògica fonamental en els primers jardins d'infància.
La mortalitat infantil disminueix gràcies a la cura dels familiars.
1.5. Segle XIX - Meitat del Segle XX
Industrialització i reglamentació social
La industrialització de la segona meitat del segle XIX va utilitzar els menors com a força de treball en tasques molt dures i en condicions de sobreexplotació, cosa que va implicar l'adopció progressiva de lleis protectores de la infància i el compromís cada vegada més ferm de l'Estat en aquesta problemàtica.
Al final del segle, la majoria dels països desenvolupats van adoptar un conjunt de lleis de protecció de la infància. A Espanya va ser l'anomenada Llei Tolosa Latour, de 1904, que va néixer amb la intenció de protegir els infants menys de 10 anys i de regular llur activitat.