Història i Dialectes del Català: Evolució i Característiques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,59 KB

Primers textos en català

Els primers textos en català són les Homilies d'Organya i el Forum Iudicum (segles XII-XIII). Ramon Llull és considerat el creador de la prosa culta en català.

Influències lingüístiques

  • Substrat: Paraules incorporades al llatí, i posteriorment al català, procedents de la llengua dels pobles que habitaven Catalunya abans de l'arribada dels romans.
  • Superstrat: Paraules incorporades al català procedents dels pobles que van arribar després de la caiguda de l'Imperi Romà.
  • Adstrat: Influència que ha anat rebent la llengua catalana a través de la història de paraules d'altres llengües que s'incorporen al nostre lèxic.

Divisió dialectal del català

  • Català occidental: Nord-occidental, valencià.
  • Català oriental: Septentrional o rossellonès, central, balear, alguerès.

Característiques del català occidental

  • Distinció clara en l'articulació de les vocals àtones.
  • Més presència del so /ə/ pel fet de mantenir el so del llatí vulgar.
  • Manteniment del diftong -gua.
  • Pronunciació de la i en el grup -ix darrere de vocal.
  • Recuperació de la n etimològica darrere de vocal àtona en fer el plural de les paraules.

Característiques del català oriental

  • Confusió en l'articulació de les vocals àtones.
  • Més presència del so /e/ pel fet d'haver modificat el so /ə/ del llatí vulgar.
  • Tendència a reduir a un únic so vocàlic el diftong -gua.
  • Emudiment de la i en el grup -ix darrere de vocal.
  • No recuperació de la n etimològica darrere de vocal àtona en fer el plural de les paraules.

Dialectes del català

Dialecte nord-occidental

  • Les característiques del català occidental.
  • L'article determinat masculí manté la forma antiga lo/los.
  • Els pronoms febles presenten les formes plenes davant del verb.
  • Els verbs incoatius de la tercera conjugació presenten una i tònica.
  • El present de subjuntiu manté les desinències iguals.

Dialecte valencià

  • Les característiques esmentades del català occidental.
  • Articulació de la r final, de la v, i emmudiment de la d intervocàlica.
  • Els demostratius presenten tres graus de localització.
  • Les formes femenines dels possessius són meua, teua, seua.
  • Els pronoms febles presenten les formes plenes davant del verb.
  • No s'utilitza l'article davant de noms propis de persona.

Dialecte septentrional o rossellonès

  • Les característiques del català oriental.
  • Reducció de la quantitat de sons vocàlics.
  • La u es pronuncia com a /o/.
  • Articulació del grup -eix final amb el so de la i.
  • Elisió del so final de les paraules esdrúixoles.
  • Desplaçament de l'accent a la síl·laba següent.
  • Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.
  • Ús dels pronoms febles davant les formes no personals del verb.
  • Les formes femenines dels possessius són meua, teua, seua.
  • La primera persona del present d'indicatiu presenta la terminació -i.
  • Les oracions negatives es construeixen amb la partícula pas: Ho sé pas.

Dialecte central

  • Les característiques del català oriental.
  • Emudiment de diverses consonants finals.
  • Geminació d'oclusives.
  • Ús de l'article davant dels noms propis de persona.
  • Ús de les formes reforçades dels pronoms febles davant de les formes verbals.

Dialecte balear

  • Les característiques del català oriental.
  • Articulació de la vocal neutra en posició tònica.
  • Elisió del so final de les paraules esdrúixoles acabades en -ia.
  • Articulació de la v com a /v/.
  • Exemple: Jo em cans, tu et canses.

Dialecte alguerès

  • Les característiques del català oriental.
  • Pronunciació labiodental de la v.
  • Canvi de la l per r i de la d per r seguida de consonant.
  • Ús de l'article masculí lo.
  • Ús dels possessius meu, tou, sou.

Entradas relacionadas: