Història del Teatre Català: De la Postguerra a l'Actualitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,83 KB
Teatre fins al 1970
Postguerra
- Prohibició del català als escenaris.
- Control ideològic i retard respecte a Europa.
Anys 50-60
- Sorgiment de nous grups com l'ADB i l'EADAG.
- Influència del teatre europeu, amb un enfocament més social i crític.
Autors destacats: Salvador Espriu i Joan Brossa (aportaren nous estils i experimentació).
Impuls cultural: Premis teatrals (com els Premis Sagarra) i aparició de nous talents.
Anys 60-70: Canvi escènic
- Aparició de companyies com Els Joglars i Comediants.
- Teatre crític amb el règim, major importància del director i dinamisme a escena.
- Nous espais: Teatre Lliure (1966).
Teatre a partir dels 70
Canvi del model teatral
- Nous espais, fi del teatre tradicional i trencament de la "quarta paret" (major relació amb el públic).
Noves propostes
- Espectacles innovadors i visuals, barreja de disciplines (teatre, música) i importància de l'escenografia i el cos.
Companyies destacades
- Els Joglars: Sàtira i crítica.
- Comediants: Teatre festiu i popular.
- La Fura dels Baus: Espectacles impactants i experimentals.
Característiques i autors
- Participació del públic, ús de tecnologia i internacionalització.
- Autors i influències: Josep Maria Benet i Jornet i la influència d'autors europeus com Beckett i Pinter.
El darrer quart del segle XX
- Normalització i institucionalització: Creació de centres dramàtics oficials i professionalització de les estructures.
- Diversitat estètica: Coexistència del teatre de text amb el de imatge, el gest i propostes de carrer.
- Companyies de referència: Els Joglars, Comediants, La Fura dels Baus i Dagoll Dagom.
- Autors significatius: Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé i Rodolf Sirera.
Teatre valencià a finals del segle XX
- Creixement de companyies privades i cerca de connexió amb el públic mitjançant la comèdia i temes quotidians.
- Albena Teatre (1994): Fundada per Carles Alberola i Toni Benavent. Estil propi anomenat comèdia sentimental, amb diàlegs àgils i reflexió sobre les relacions humanes.
- Cicle d'Enric Balaguer: Produccions que analitzen la identitat generacional dels joves de la post-transició, marcats pels somnis trencats i la dificultat d'assumir responsabilitats adultes.