Història del pensament econòmic: del mercantilisme als clàssics

El mercantilisme del segle XVII

Moment en el qual els països comencen a fer economia entre ells per sostenir-se. No és una teoria ni gestió econòmica, sinó l'objectiu de ser ric per seguir sent una potència mundial.

Els fisiòcrates: François Quesnay

François Quesnay fou un economista francès i metge. Va escriure per justificar que l'estat necessita pagar impostos en el seu llibre conegut com "Tableau Économique".

• Activitat econòmica: Basada en l'ordre natural.
• No s'ha d'intervenir en l'economia.
• La base del diner és l'agricultura, ja que és la base que sustenta la societat.
• Els agricultors contribueixen amb un impost.
• Concepte del flux circular de la renda.

Els economistes clàssics

Adam Smith (1723-1790)

Escocès i liberal optimista. El 1776 publica la "bíblia" de l'economia: Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, considerat el primer tractat científic d'economia.

• Defensa la llibertat de comerç i l'existència de l'ordre natural.
• El govern no ha d'intervenir; l'economia s'equilibra sola.
• La funció dels governs es limita a garantir que l'economia funcioni sense obstacles.
• L'estat actua perquè el sistema monetari sigui estable i no perdi valor.

Valor d'ús: Rendiment que té un objecte.
Valor de canvi: Capacitat d'aquest objecte per realitzar algun tipus de comerç.

Preu natural: Preu lògic que depèn del valor d'intercanvi i el cost. Si és barat, molta gent compra i s'obliga a pujar el preu. Poden haver-hi desajustos en el preu natural per la necessitat d'igualar o comparar diferents tipus de treballs, però s'iguala en poc temps.

Thomas Malthus

Autor del llibre sobre els Principis de la població. Analitza la capacitat de la societat de crear aliments i produir nens.

• Creixement aritmètic: Si l'element se suma (+2): 1, 3, 5, 7, 9.
• Progressió geomètrica: Si es multiplica (x2): 1, 2, 4, 8, 16.

Hipòtesi: La capacitat de poblar és més gran que la d'alimentar; si no es controla, la població creixerà de forma geomètrica. Conclusió: La falta d'aliments suposa un perill catastròfic.

Solucions de Malthus:

• Mesura positiva: Provocar guerres, morts, no combatre malalties o afavorir drogues.
• Mesura negativa: Reduir naixements, ús d'anticonceptius, límit de fills i retardar l'edat de matrimoni.

Fou l'únic clàssic a plantejar problemes diferents i va insinuar la "Llei del rendiment decreixent".

Jean-Baptiste Say (1767-1832)

Economista francès que va publicar el llibre Tractat de l'economia política.

• Laissez faire, laissez passer: Deixar fer, deixar passar.
• L'economia funciona automàticament.
• Llei de la demanda global: Tota oferta genera la seva pròpia demanda.

David Ricardo

Holandès, autor del llibre Principis d'economia política i imposició, considerat el millor llibre de tots els clàssics.

• Llei de rendiments decreixents: L'increment de l'activitat humana i els costos, juntament amb l'augment de la població i la producció, genera inflació.
• Valor de les coses: És igual al treball necessari per crear-les.
• Planteja la necessitat de contractar assalariats i mostra desacord amb la diferència d'interessos.

John Stuart Mill

Pensador i economista anglès que va recopilar les idees dels economistes clàssics, d'on va sorgir l'equilibri de mercat. Les seves conclusions foren:

1. Defensa l'economia sense intervencions.
2. L'equilibri s'aconsegueix per la negociació de les forces del mercat.
3. Preocupació per com es crea el valor i per la divergència entre població i aliments.