Història del Franquisme: De la Dictadura a la Transició

1. Creació de l'Estat franquista

Després de la Guerra Civil, l’any 1939, Espanya queda en una situació molt difícil: el territori està devastat, hi ha manca d’aliments, pobresa generalitzada i un ambient de por, especialment entre els vençuts. Tot i que el conflicte ha acabat, no s’instaura una pau real, sinó un règim dictatorial.

Franco estableix un nou sistema polític en què acumula tot el poder. No existeix separació de poders, ja que controla el govern, elabora les lleis i també influeix en el sistema judicial. A més, ocupa tots els càrrecs principals: és cap d’Estat, cap de Govern, màxim responsable de l’exèrcit i líder de l’únic partit. Per aquest motiu rep el títol de “Caudillo”.

El règim elimina la Constitució de 1931 i prohibeix tots els partits polítics i sindicats. Només es permet l’existència d’un partit únic, la Falange, i d’un sindicat oficial sota control estatal (la CNS). Per donar una imatge de legalitat, es creen les anomenades Lleis Fonamentals, com el Fur del Treball o el Fur dels Espanyols, però en realitat no són democràtiques ni limiten el poder del dictador.

La ideologia del franquisme combina elements del feixisme amb aspectes del tradicionalisme. El règim s'exerceix un control molt intens sobre la societat mitjançant la propaganda i organitzacions com el Frente de Juventudes o la Sección Femenina.

2. Evolució del règim

a) Context internacional (1939-1959)

Durant la Segona Guerra Mundial, Franco declara la neutralitat, tot i que mostra simpatia cap a l'Eix. Després de 1945, Espanya pateix un aïllament internacional que canvia amb la Guerra Freda, quan els Estats Units comencen a veure Espanya com un aliat contra el comunisme.

b) Consolidació del sistema (1959-1973)

A finals dels anys 50, el fracàs de l'autarquia porta a l'entrada dels tecnòcrates al govern. Es promulguen lleis com la Llei de Principis del Moviment Nacional (1958) i la Llei Orgànica de l’Estat (1966). El 1969, Franco designa Joan Carles com a successor.

c) Etapa final (1973-1975)

Els darrers anys es caracteritzen per la crisi econòmica, l'assassinat de Carrero Blanco per ETA i la mort de Franco el 1975, que posa fi al règim.

3. Transformacions econòmiques i socials

• Autarquia: Política d'autosuficiència que provoca racionament i pobresa.
• Pla d’Estabilització (1959): Liberalització econòmica que impulsa el “miracle espanyol”.
• Canvis socials: Èxode rural, creixement de la classe mitjana i desenvolupament de la societat de consum.

4. L'oposició al franquisme

L'oposició evoluciona des de la clandestinitat i els maquis dels primers anys, fins a l'enfortiment del moviment obrer (Comissions Obreres) i estudiantil als anys 60 i 70, amb un paper destacat del PCE i el ressorgiment dels nacionalismes.

5. Comentari de text

El text analitzat és una font primària de caràcter jurídic que reflecteix la concentració de poder en la figura del cap de l’Estat. Aquestes lleis buscaven donar una aparença de legalitat a una dictadura que, en la pràctica, negava la sobirania popular i la divisió de poders, justificant-se ideològicament davant “Déu i la Història”.