Història del Dret: De la Tradició Romana al Ius Commune

Tradició jurídica romana-teodosiana i romana-justinianea

Les dues tradicions jurídiques es distingeixen pels llibres en què es basen:

• Tradició romana-teodosiana: Es construeix sobre el Codi Teodosià (Dret de l'època del Dominat). És la base del dret visigot.
• Tradició romana-justinianea: Es construeix sobre l'obra de Justinià (Codi, Digest, Institucions i Novelles). Permet recuperar el dret clàssic a partir de la Baixa Edat Mitjana.

L'arribada del dret romà a la Península

El procés de romanització va culminar amb la integració dels pobles peninsulars en l'estructura político-administrativa de l'Imperi. L'evolució jurídica va passar per diverses etapes:

• Ius civile: Dret propi dels ciutadans romans.
• Ius latii: Privilegis d'ús de l'ius civile per a no romans.
• Ius gentium: Dret comú sorgit de la figura del Pretor peregrí.

Fonts de creació del dret

• Roma antiga: Mores maiorum (tradicions sagrades) i la Llei de les XII Taules.
• Roma republicana: Distinció entre ius civile (arcaic i formalista) i ius gentium.
• Principat: El Príncep centralitza el poder. L'ordenament es divideix en Leges (constitucions imperials) i Iura (fonts antigues).
• Dominat: Destaca la Llei de Cites (426 d.C.), que atorga valor legal a les opinions de cinc juristes: Papinià, Paulo, Ulpià, Modestí i Gai.

Desenvolupament jurídic en la monarquia visigoda

Després del foedus (s. V), els visigots s'assenten a la Península. La seva legislació evoluciona:

• Codi d'Euric: Recull solucions basades en l'ordenament romà.
• Breviari d'Alaric (s. VI): Recopilació de leges et iura per simplificar el dret.
• Codex Revisus (Leovigild, 580): Actualització i eliminació d'imprecisions.
• Liber Iudiciorum (654): Ordenament general i complet que prohibeix l'ús del dret romà.

Drets hispànics a l'Alta Edat Mitjana

Amb la invasió musulmana (711), es trenca la unitat jurídica. Mentre els musulmans apliquen el Coran, els cristians mantenen el Liber Iudiciorum. El dret s'entén com un ordre diví on el rei governa amb equitat.

El renaixement jurídic bolonyès i el Ius Commune

L'Escola de Bolonya (s. XI-XII) suposa una renovació gràcies a l'estudi autònom del dret i la recuperació del text original de Justinià. El Ius Commune es forma a partir de:

1. Dret romà justinianeu.
2. Dret feudal (Libri Feudorum).
3. Dret canònic (Decret de Gracià).

Recepció del dret comú als regnes hispànics

Recepció a Castella

Alfons X el Savi va intentar la unificació jurídica mitjançant el Fuero Real, l'Espéculo i Las Siete Partidas. Finalment, l'Ordenament d'Alcalà (1348) va establir les Partides com a dret supletori.

Recepció a Catalunya

Es va passar d'un dret comtal a un dret medieval basat en els Usatges de Barcelona. El 1409, Martí l'Humà va reconèixer la supletorietat del dret comú, i el 1599, Felip II va establir un ordre de prelació de fonts definitiu.

Codificació

La codificació es diferencia de la recopilació per ser una llei única, elaborada per un legislador, amb contingut homogeni, llenguatge precís i estructura lògica de conceptes generals a preceptes concrets.