Història del cinema: de l'Ex-alm al surrealisme

EX.ALM

EX.ALM: Desenvolupa les escenes en clarobscur, atenua les llums i les ombres. Personatges lúgubres ocupen un lloc central en les pel·lícules. Paisatges artificials per a l'ús de la il·luminació. Els personatges solen vestir amb capes, barrets de copa i cares blanques. Ambients tètrics, utilitzen elements gòtics. Mostren de forma abstracta situacions que afecten la societat en aquell moment. Rarament els paisatges són a l'exterior. Finals no feliços. cinemarussovietic: S'inicia al 1906 el primer curtmetratge rus. Període tsarista: influenciat pel futurisme, constructivisme i literatura. Període soviètic: revolució comunista. Només arriba el 10% d'aquestes pel·lícules. Comença a partir del s.XIX. Iev Kuleixov: alumne més important. Va fer pel·lícules molt importants. S'inspira en una relació de conceptes i ajunta dues imatges en una. Després del període soviètic, com Stalin va ser dictador, s'atura una pel·lícula: la llei de vida. Arriba una reforma: PERESTROIKA, que fa que el cinema no hagi de demanar permís per a ser reproduïdes. Eisenstein és considerat el pare del muntatge. Introdueix uns ritmes que es basen en oposicions com pot ser: lent, ràpid, primer pla, pla general, angulacions contrastades, il·luminació fosca i clara (...). Plans que es contrasten. Dins del seu muntatge tenim diferents tipus de muntatge: Mètric: que seria de temps. Rítmic: que seria moviment intern del pla. Tonal: que correspondria a la llum. Ideològic.

cinema america

Arrel de la primera guerra molts cineastes europeus es traslladen a Hollywood (Fritz Lang). GRIFFITH (1875 – 1948): Sistematitza els recursos utilitzats i els amplis. Recursos com: Pas de pla general a primer pla per raons expressives. Càmera subjectiva. Flash-back. Salvació en l'últim moment. El·lipsis espacials amb sentit. Moviments de càmera. Utilització expressiva de les angulacions.

NEO.ITA

NEO.ITA Característiques: Mostren la Itàlia trista en blanc i negre i la famolenca Itàlia de la postguerra. Les històries són objectives i gairebé totes en forma de documental. Narren la crònica de la quotidianitat italiana. Denúncia social contra la crueltat, l'atur, les condicions infrahumanes i la situació de les dones i els nens. Desaparició dels finals feliços. Volen fer pensar a l'espectador i que sigui conscient de l'entorn en el qual viuen. Produccions marcades per la precarietat de recursos tècnics. Va ser un cinema més austere. No utilitzen estudis de gravació. Es redueix la il·luminació al mínim. No es treballava amb equips de so. Es comencen a veure moviments de càmera en mà. Accions sense tall, respectant les normes de continuïtat.

DOGMA95

DOGMA95 Característiques: No utilitzen cap tecnologia ni efectes especials. Cap tipus de decorats. Importància en la història i els personatges. No hi havia efecte sonor i fet en 35 mm. Efecte molt casolà de càmera en mà.

NOUVELLE VAGUE

NOUVELLE VAGUE Característiques: Escenaris externs. Utilitzaven actors no professionals. No utilitzaven llum artificial. Feien improvisació. Diàlegs són confusos. Era freqüent usar panoràmiques i travellings. Més endavant van començar a utilitzar la càmera eclair. Utilització de tomes llargues. Humor absurd. El final del film és obert. Fan que l'espectador pensi i reflexioni. Innoven en el muntatge fent que aquest sigui discontinu, una sèrie de plans que no tenen continuïtat rigorosa però que expliquen coherentment una acció.

surrealisme

surrealisme Característiques: Confusió espacio-temporal. Un humor una mica negre, i inclús cruel. Pren importància l'erotisme. Importància del ''fundido'' i el muntatge. Mostra d'un univers oníric. Desaparició de la casualitat entre els fets presentats. Ideat al marge de tota estètica i moral. Utilitzat per criticar i escandalitzar.