Història del bilingüisme: de la prohibició a l'educació

La Conferència de Luxemburg de 1928 i el bilingüisme

L'any 1928 es va celebrar a Luxemburg la Conferència Internacional sobre Bilingüisme. Les conclusions a què es va arribar en aquest congrés es poden resumir en pocs punts:

• Condemna del bilingüisme.
• Manteniment de la llengua familiar per evitar el fracàs escolar i problemes d'identitat.
• Màxim retard a l'hora d'introduir una segona llengua.

Es van poder escoltar afirmacions com: «El bilingüisme afecta negativament el desenvolupament intel·lectual» o «els bilingües són víctimes del handicap lingüístic». Fins i tot s'afirmava que l'ús de dues llengües creava àmbits morals dissolvents, perjudicials per a la fermesa del lligam que l'esperit recte estableix entre la paraula i l'objecte.

La postura de la UNESCO el 1951

L'any 1951, la UNESCO (organisme que s'encarrega de l'educació a escala internacional) va mantenir aquestes conclusions i les va publicar dos anys després. La UNESCO defensava la llengua materna en l'aprenentatge com la llengua ideal per al xiquet.

Programes de manteniment i transició

Totes aquestes aportacions van impulsar, als anys 60, el desenvolupament de tota una sèrie de programes de manteniment de la llengua familiar, que no foren res més que programes compensatoris, transicionals o unilletrats. Es considerava que un infant amb una llengua familiar minoritzada (B), escolaritzat en una llengua de prestigi (A), podria tenir problemes d'aprenentatge. Per això, calia escolaritzar les minories ètniques i culturals en la llengua pròpia per poder accedir, després, a la majoritària.

No es tractava de preservar cap llengua, sinó d'incorporar els parlants de la llengua B al patró cultural majoritari. Tanmateix, el que a priori havia de ser una educació monolingüe es va acostar als primers programes d'educació bilingüe.

El principi cognitiu i l'aprenentatge successiu

El punt de partida era que no convenia introduir la L2 fins que no hi hagués un bon domini de la L1, fins i tot en la lectoescriptura. Per això, calia retardar al màxim la introducció de la llengua majoritària, que acabaria sent l'única.

Tot s'entén millor en conèixer el principi cognitiu, que determinava l'existència d'un emmagatzematge separat de les competències lingüístiques del bilingüe en cada llengua. És a dir: si cada llengua té un magatzem, cal omplir-ne un abans de començar l'altre; l'aprenentatge de llengües ha de ser successiu, no simultani, i jerarquitzat.