Història i Classificació dels Drets Humans

I HISTÒRIA DELS DRETS HUMANS:

No són un invent modern, encara que la seva denominació i continguts actuals sí que són històricament recents.

1 EN EL MÓN ANTIC:

Al segle XVII a.C. a Mesopotàmia trobem el codi d'Hammurabi, que és el primer que regula la coneguda llei de talión (fer el mateix que t'han fet), és a dir, la relació entre l'agressió i la desposseït. La cultura grega suposa un avanç perquè apareix la democràcia (govern del poble), això vol dir un avanç en el concepte de dignitat humana, es basava en l'home lliure, el ciutadà. Únicament els homes adults nascuts a la ciutat es consideraven ciutadans, els nens, els homes grans, els estrangers, els esclaus, etc, no tenien dret a vot. L'esclavitud es manté a l'imperi romà. No és fins al cristianisme que es produeix un altre avanç, seguint amb la concepció grega de dignitat.

2 EN EL FEUDALISME I EL RENAIXEMENT:

A Europa, la caiguda de l'imperi romà i la invasió dels pobles germànics va provocar el naixement de distints regnes. Viuen en una situació de guerra constant, la gent intenta viure.
En aquesta situació és absurd parlar dels drets humans. Totes les situacions problemàtiques es solucionen mitjançant la força. En la mateixa època sorgeix el feudalisme, una nova forma d'organització social. El seu moment principal serà durant els segles XI i XII. La societat es divideix en tres estaments fonamentals:
L'església: representa el poder de Déu a la terra.
Els nobles: són els que tenen el poder polític i són els posseïdors de la terra.
Els serfs: no tenen drets, la majoria de la població pertanyia als nobles.
El feudalisme desaparegué amb la implantació de les monarquies absolutes en el segle XV. Que és quan es produeix el renaixement de les ciutats, amb una classe social nova, la burgesia. Aquesta no depenia dels nobles i començà a reclamar els seus drets. Mitjans del segle XV s'inicia el renaixement a Itàlia. S'inspira en la cultura clàssica de Grècia i Roma. El dret a la llibertat de pensament i acció es torna irrenunciable.

3 EN LA IL·LUSTRACIÓ I LES GRANS DECLARACIONS:

Durant el segle XVII a Anglaterra es fan tres declaracions:
La petició de drets (1628) que protegeix els drets personals i matrimonials.
L'acta de l'habeas corpus (1679) que prohibeix les detencions sense manament judicial.
La declaració de drets (1689) que recull aquestes dues.
En el segle XVIII, colonies angleses, Nord-Amèrica:
12-VI-1776: declaració dels drets de Virgínia.
4-VII-1766: declaració d'independència d'EE.UU.
Una dècada més tard, a Europa es produeix la revolució francesa. Al 1789 es proclama la declaració de drets de l'home i el ciutadà. La declaració dels drets de l'home i el ciutadà de 1793. Més desenvolupada afegeix altres drets, com dret a l'educació, al treball i a l'assistència pública. La declaració dels drets de l'home i el ciutadà de 1795 és més conservadora, el dret a la igualtat només és davant llei. Pel que fa Espanya, s'aprova el primer document recollint l'esperit de les declaracions americanes i franceses a principis del segle XIX, amb la constitució de Cadis (1812). Hem de tenir en compte el context, és un avanç, però... les declaracions són declaracions dels drets dels homes (les dones queden excloses) i al mateix temps, segueix havent esclavitud.

4 EL SEGLE XIX:

Segle d'avanços i retrocessos. A mesura que avança, la importància del reconeixement de les llibertats individuals es va consolidant. És el segle de la revolució industrial, de les reivindicacions proletàries i de la consecució del reconeixement del dret d'associació. Apareixen noves teories socials: el socialisme utòpic, científic (marxisme) i l'anarquisme, que a principis del segle següent tindran un gran protagonisme. Aquest segle és l'inici d'una nova lluita pels drets socials. Els moviments obrers comenten una defensa dels drets humans però des d'una altra perspectiva, la col·lectiva, exigint tota una sèrie de reivindicacions com a grup. En el segle XX, amb la revolució mexicana i russa, s'aconsegueix l'acceptació legal d'aquests drets col·lectius, tant econòmics com socials.

5 EL SEGLE XX I L'ONU:

En aquest segle, hi va haver grans conflictes, dues guerres mundials, guerres civils, revolucions, etc, amb un balanç de milions de morts. Tots aquests esdeveniments provoquen una reacció en sentit contrari, per intentar evitar la seva repetició.
1: Després de la primera guerra mundial (1914-1918), es va crear la Societat de Nacions, que no va ser capaç d'evitar la segona guerra mundial. Té mèrits, primer precedent d'una organització internacional de caràcter vinculant, creació del Tribunal Internacional de la Haia, Organització Internacional del Treball.
2: A la 2na guerra mundial (1939-1945) va seguir la creació de l'ONU. Es va fundar San Francisco (EEUU) dia 26-VI-1945, l'octubre d'aquell mateix any va començar a funcionar. L'any 1948 es va celebrar l'Assemblea General de la ONU a París. Es va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta no és vinculant, i s'ha anat completant amb una sèrie de convenis, convencions, pactes, que aquests sí que són vinculants.

II EL CONSENS MORAL: ELS DRETS HUMANS:

La idea dels drets humans vol ser el fonament d'una ètica universal, vàlida per tota la humanitat. Es fonamenta en el principi que tot ésser humà, pel senzill fet de ser-ho, té uns drets bàsics que qualsevol poder (polític, econòmic, social...) ha de respectar. Són independents de les característiques personals dels individus; és a dir, condició sexual, raça, religió, llengua...

III CLASSIFICACIÓ DELS DRETS:

Drets fonamentals: drets que posseeix l'ésser humà pel sol fet d'existir, mai són renunciables i duren mentre existeix la persona. Dret a la vida, llibertat de pensament, dret a la propietat, a la intimitat, a l'educació, etc.
Drets civils o polítics: aquests estableixen un límit d'actuació de l'estat, el qual no els pot ni suspendre ni interferir en la seva realització, a excepció feta dels casos extrems com els estats d'emergència, d'excepció i de setge. Aquests drets giren entorn al valor de la llibertat de la persona i s'orienten cap a la seva protecció i potenciació com a ciutadà actiu i implicat en la comunitat. Alguns drets importants: a no ser torturat, a no ser sotmès a esclavatge, a la justícia, a la intimitat i a la llibertat de domicili, etc.
Drets socials, econòmics i culturals: emmarquen a l'individu en un context social, cultural i econòmic que no és tingut en compte pels drets civils i polítics. Igual que els drets civils i polítics, la seva titularitat també és individual. L'ésser humà, és un ésser social. La comunitat, la família, el barri, són alguns dels referents que les persones prenen, i de la relació amb el nostre entorn social es deriven tant obligacions com drets. Alguns drets principals: dret al treball, a la seguretat, a la dignitat, dret a un nivell de vida adequat, etc.

IV CARACTERÍSTIQUES QUE ELS JUSTIFIQUEN:

Es caracteritzen per ser:
Inalienables: ningú pot desposseir a una persona dels seus drets. Ni cap persona, ni estat, pot anular, negar o negociar amb els drets fonamentals de cap persona.
Inherents: Essencials i propis de la persona, no poden concebre cap persona sense els seus drets.
Universals: són propis de totes les persones es trobin en el lloc on es trobin del món, independentment de la seva raça, religió, sexe, etc.
Limitats: els drets d'una persona arriben només fins són comenten els drets de les altres persones.
Inviolables: si considerem que els drets són inherents a la persona, ningú pot vulnerar o posar en perill l'exercici d'aquests drets, perquè si ho fan estan cometent un acte injust, podent ser penat per la llei.